Publicitat
Publicitat

MITJANS DE COMUNICACIÓ

“Sembla que l’existència de ràdios alternatives depengui del context social”

Un llibre de Marc Angrill Jordà ens introdueix en el món de les emissores que sorgiren a Mallorca desafiant la llei i la moral per fer sentir la seva veu

Donar veu a les minories i crear continguts i formats diferents són algunes de les característiques que han definit des dels inicis les ràdios alternatives. Unes iniciatives radiofòniques que a Mallorca, des dels anys 80 fins als nostres dies, han volgut expressar-se a través de les ones hertzianes fins a arribar a les xarxes socials. Posant com a punt de partida els moviments que hi hagué en altres països, el llibre de Marc Angrill Jordà Ràdios alternatives a Mallorca s’endinsa en el fascinant món d’un mitjà que ha anat evolucionant i adaptant-se a l’era digital.

Però què sabeu del terme ‘ràdio alternativa’? És una pregunta que sembla fàcil de respondre per alguns estudiosos dels mitjans però, sovint, confusa per la resta. Per això, en el primer capítol del llibre l’autor estableix una classificació dels tres tipus de ràdios: primer, sector públic; segon, sector comercial i el tercer sector, on se situarien les ràdios alternatives. Els trets més diferencials d’aquests mitjans són “la independència respecte dels poders públics, no lucratives, una ideologia diferent i una agenda pròpia dels fets noticiables”, explica Angrill en el seu llibre. Una vegada establerta aquesta definició en el llibre, descobrim què passava a Mallorca.

La primera onada mallorquina es produí l’any 1984 amb el sorgiment de Ciutat Ràdio, una emissora que es posicionava a favor de la llengua i la cultura catalanes. A finals d’aquell mateix any sorgí Ràdio Activitat , una emissora autogestionada, ecologista i progressista, que en el llibre gaudeix d’un capítol pròpi i que es dissolgué l’any 1999. El cas de Titoieta Ràdio també l’hi trobam explicat, ja que es podria considerar l’excepció de la Part Forana. Fou una ràdio municipal que al principi començà com una ràdio lliure i gestionada per un grup de joves del poble. En l’actualitat està activa i manté alguns programes alternatius, combinats amb seccions de caràcter més local. Segons Angrill, “avui en dia ja no és tan clar que sigui alternativa, però sí comunitària, tot i que sigui privada i sense ànim de lucre”. Amb l’arribada d’internet, les noves emissores hagueren d’adaptar-se a la digitilització i als canvis en la manera de difondre els continguts. D’aquesta nova onada, l’autor destaca Ràdio Tortuga, fundada el 2012, per algunes persones que abandonaren Ràdio 77. És una ràdio de “codi obert” sense ànim de lucre i no comercial. Els seus continguts es dirigeixen a persones amb interès per la filosofia i en sintonia amb el moviment lent, d’aquí el seu nom. A dia d’avui continua activa, però de manera més pausada. L’autor també fa referència a l’emissora Contrafarsa, creada l’any 2004, un projecte de ràdio comunitària i alternativa de Palma. Actualment només té presència a a Facebook amb un perfil actiu. El darrer cas i el més recent ha estat el d’Ona Mediterrània, una emissora que es dirigeix a un públic catalanoparlant i majoritàriament d’esquerres. Malgrat tenir alguns assalariats i certa publicitat, no obté beneficis.

Situació actual

Sobre els reptes i la viabilitat de les ràdios alternatives a Mallorca, Marc Angrill Jordà pensa que aquest tipus de projectes sorgeixen “quan hi ha moguda política i que al poc temps es desinflen”. L’autor posa de manifest que “sembla que l’existència de ràdios alternatives depengui del context social”. Angrill també considera que, en l’actualitat,“hi ha molt poques persones interessades a fer ràdios alternatives de veritat”.