Sant Joan obre la primera fossa comuna de la Guerra Civil

Sant JoanHan hagut de passar setanta-vuit anys de l’assassinat a mans dels feixistes de Miquel Sampol Mio, Joan Gual Puro i Jaume Gual perquè els seus familiars puguin albirar la possibilitat de donar una sepultura digna als seus cossos. La reparació de la memòria històrica i la dignitat de les víctimes de la Guerra Civil va fer ahir una passa de gegant a Sant Joan, amb l’inici de l’obertura de la primera fossa de represaliats pel feixisme a Mallorca.

Un grup de vuit d’arqueòlegs i experts va iniciar les tasques de prospecció a primera hora del matí en el parterre del cementeri municipal on, segons la documentació de què es disposa, foren enterrades les víctimes. Tots tres eren nascuts a Maria de la Salut i varen ser afusellats a les costes de Puntiró la matinada del 15 al 16 d’octubre de 1936.

Històric

A més d’un dia històric, la d’ahir fou una jornada emotiva per als membres de l’Associació Memòria de Mallorca. Durant tot el matí, familiars d’altres víctimes visitaren les tasques dels arqueòlegs. Fou el cas de Miquel Bonet, manacorí, que no pogué ocultar l’emoció en veure que a la fi es farà una exhumació a l’illa. Conscient que es creava un precedent, quan una periodista li preguntà si tenia esperances que passàs el mateix a Son Coletes, va contestar que sí.

La presidenta de l’associació per la recuperació de la memòria històrica, Maria Antònia Oliver París, va voler destacar la càrrega simbòlica que té l’acció d’ahir. “Quan es dignifica una víctima, se les dignifica a totes; quan entreguem un cos, els entregarem a tots”, afirmà.

L’obertura d’aquesta fossa no ha rebut la col·laboració de cap institució pública, excepte de l’Ajuntament de Sant Joan. La batlessa, Catalina Gayà, va signar un decret de batlia el 6 de juny que l’autoritza. “Esperam que avui estiguem obrint el camí per a altres consistoris”, indicà Oliver.

Per què aquesta?

Diversos motius han fet que la primera fossa excavada a Mallorca sigui la del cementeri santjoaner. Tal com indicà l’historiador que ha investigat el cas, Tomeu Garí, es té informació fiable sobre l’enterrament d’aquests tres represaliats, fet que augmenta les probabilitats de trobar-ne els cossos. Per altra banda, es tracta d’una fossa petita i, per tant, és assumible econòmicament. Finalment, ha estat bàsic el suport de l’Ajuntament -governat per un pacte entre Assemblea per Sant Joan i el PP-, que ha donat totes les facilitats als investigadors.

Ahir vespre, l’equip tècnic organitzà un acte públic a l’edifici consistorial per informar els veïns i familiars. Cristina Riuhete, codirectora de l’excavació, va assenyalar que hi ha “molts indicis” que permeten quasi assegurar que s’està a punt de trobar els cossos.

Després d’aquesta fossa, en queden 46 més de documentades a Mallorca que esperen torn. Oliver recordà ahir que el de Memòria de Mallorca és, des de 2011, un camí en solitari. “Cap dels actuals governants ha tingut una reunió informativa amb nosaltres”, digué l’associació en un comunicat.