Sa Conillera, el far que Matutes volia convertir en hotel

L’oposició popular posà fre als plans de l’exministre eivissenc cap a un far situat en un illot de la seva propietat

Diuen que des de Sant Antoni es veuen les millors postes de sol del món. Com a mínim, el municipi s’ha sabut guanyar aquesta fama. Bona part de la culpa d’aconseguir aquest efecte és que l’astre rei s’amaga darrere un illot que presideix la badia de Portmany: sa Conillera. Però, i com ha de ser la posta de sol de sa Conillera? Potser és aquesta la pregunta que es va fer Matutes quan va demanar a Ports de l’Estat permisos per convertir un far instal·lat en una illa de la seva propietat en un petit establiment hoteler.

El Grup d’Empreses Matutes és propietari d’aquest illot que forma part de la Reserva Natural del Vedrà, es Vedranell i els Illots de Ponent. Està inclòs en la Xarxa Natura 2000 i té el nivell de protecció LIC i ZEPA. En l’àmbit nacional, està considerat com a Àrea Natural d’Especial Interès (ANEI).

L’Autoritat Portuària hi va donar el vistiplau, però amb prescripcions, com ara que aquest projecte “estàs al corrent quant a la normativa de protecció del medi ambient”. Aquests requisits semblaven no ser un impediment per al planejament de l’empresari, que obertament reconeixia que no tenia intenció de construir res més del que ja hi havia. “La idea és fer un petit hotel rural de vuit habitacions que permeti conservar millor el far”, va dir Matutes, qui va destacar que era “el més interessat que l’illot quedi com està”.

Però va arribar el moment que les institucions balears es van haver de pronunciar respecte als plans hotelers de Matutes. El primer de fer-ho va ser la Conselleria de Medi Ambient, dirigida llavors pel popular Biel Company. Des de Palma van apuntar que la normativa de zones de Reserva Natural ja complicava el fet d’habilitat a l’illot un hotel, i és que “l’accés de terceres persones a la Zona Reserva Natural requereix una autorització de l’administració del parc”, segons va remetre la Conselleria, qui va recordar que, en principi, només podrien desembarcar-hi “els propietaris”.

Les institucions es començaven a sumar així a l’opinió de molta gent que dia a dia es pronunciava en fòrums públics contra aquest projecte. La família de l’exministre, però, el justificava titllant els arguments amb ells mateixos van anomenar ‘matutitis’, és a dir, rebuig a tot el que vingui de la família eivissenca. Per això, l’exministre va arribar a proposar una consulta popular a sobre tancat perquè el poble eivissenc es pogués pronunciar “obertament” sobre la idoneïtat, o no, d’aquest projecte. “Malgrat que sigui legal, no durem a terme la reconversió si el poble d’Eivissa no hi està d’acord”, va dir l’empresari.

El gerro d’aigua freda li va caure damunt a Matutes en forma d’una carta oberta que el llavors president del Consell, el popular Vicent Serra, va escriure a l’empresari a través de diversos diaris de l’illa i en la qual recordava que “les consultes populars no es fan per emparar projectes particulars”. A més, va mostrar la seva estranyesa perquè l’exministre apel·làs a aquest tipus de mesura per saber l’opinió dels eivissencs. “Crida l’atenció que vostè se sumi a la petició de consultes populars, tant en voga en els darrers temps per aquells que no reconeixen la legitimitat de les institucions democràtiques actuals”. El president Serra es va mostrar molt contundent amb l’afirmació amb què acabava l’escrit: “En el tema de sa Conillera hi ha poc debat”.

El far de sa Conillera té una altura de 18 metres i està construït bàsicament amb marès. Consta de 13 habitacions que ocupava la família encarregada del far que el va habitar fins als anys 70. Matutes s’emparava en el Pla de Fars d’Espanya posat en marxa per l’exministra de Foment Ana Pastor, que cercava que la iniciativa privada remodelàs els fars per “posar-los en valor” i convertir-los en hotels o restaurants.

Un far entre nius de virot i rates

Un dels principals motius pels quals els ecologistes s’oposaren al projecte de Matutes és que sa Conillera acull “el niu de virots més important d’Europa”, com indica Joan Carles Palerm, president del GEN-GOB. El virot és un ocell endèmic de les Balears d’uns 25 centímetres de llargària i un pes no superior al mig quilo que està en perill d’extinció.

“Si les autoritats no prenen mesures, al virot li queden uns 44 anys de vida”, assegura Palerm, qui diu que la construcció d’un hotel a sa Conillera hauria significat l’acceleració d’aquest procés d’extinció. A més, desmenteix la teoria que si algú habitàs l’illa mantindria més cuidada la zona i fomentaria la presència d’aquesta au.

Aquesta teoria la defensa el màxim interessat a repoblar turísticament l’illot: l’empresari Abel Matutes. Ell mateix indica, i així ho confirmen els ecologistes, que un dels principals enemics dels virots són les rates que poblen l’illa a milers i que s’alimenten dels ous d’aquest espècimen. “Anys enrere, l’encarregat del far tenia controlada la població de rates”, diu Matutes, qui afegeix que “el problema era l’excés de virots”. Fins i tot, l’exministre recorda que s’organitzaven excursions de cacera amb habitats de Sant Agustí, “els viroters, es deien”.

Els ecologistes diuen que tot i que la presència de les rates és problemàtica, exterminar-les de l’illot suposaria una inversió de “cinc milions d’euros” que haurien de fer les administracions per salvaguardar el virot.

De moment, però, sembla que el far de sa Conillera, aixecat l’any 1857, no serà un hotel, tot i els plans de la família Matutes, i continuarà sent, simplement, un far que des de mitjans del segle XIX serveix de referència, juntament amb el de Sant Antoni d’Alacant, per assenyalar l’estret que uneix la Península Ibèrica amb les Pitiüses.

EDICIÓ PAPER 15/06/2019

Consultar aquesta edició en PDF