PROTECCIÓ DE LA INFÀNCIA
Balears 27/12/2016

Solidaritat múltiple: un infant en acollida permanent i diversos en acollida temporal

“Sempre hem volgut que el nostre fill biològic tingués germans, que compartís l’atenció, i el cas és que ho ha rebut fantàsticament”, assenyala la família Jaarsma Van der Laan

M. Mateu
5 min
SOLIDARITAT MÚLTIPLE: Un infant EN ACOLLIDA Permanent I DIVERSOS EN ACOLLIDA TEMPORAL “no ha estat fàcil, però l’infant ha fet un canvi espectacular”

PalmaAnja Van der Laan i Sam Jaarsma són un matrimoni holandès que viu a Mallorca des de fa més de 14 anys. Es casaren el 1995, a Amsterdam, i l’any 2001 decidiren que volien fer un canvi en les seves vides i tenir més contacte amb la naturalesa. Per aquest motiu, després de visitar unes quantes vegades l’illa decidiren instal·lar-s’hi. En aquell moment, Anja estava embarassada del seu únic fill biològic. “No volia educar el meu infant a Amsterdam, és una ciutat massa gran, hi ha drogues i agressivitat. Volíem dedicar-li una atenció més personal”, diu. Així, amb aquests valors, la parella, una vegada instal·lada a Santa Maria del Camí, decidí recórrer a l’IMAS per poder tenir infants en acollida. Sam és informàtic i li va costar poc trobar feina, mentre que Anja es va dedicar a la llar i als fills que vingueren, que són molts.

Anja i Sam tenen una nina en acolliment permanent. També és de pares holandesos, té dotze anys i en fa més de cinc que viu amb ells. L’al·lota té contacte amb la mare biològica; de fet, “ara passarà Nadal amb la família, que viu als Països Baixos”. Va a l’escola de Santa Maria, parla català i està molt integrada a la família d’acollida. També ajuda molt Anja amb l’acollida temporal de la resta d’infants que arriben a casa. I és que ja són molts els menuts, molts d’ells nadons, que han conviscut (i conviuen) amb aquesta família. “Sempre hem volgut que el nostre fill biològic tingués germans, que compartís l’atenció, i el cas és que ho ha rebut fantàsticament. És part de la seva educació, no només és festa, s’ha de fer alguna cosa que no sigui per a tu”, assenyala Sam.

A la casa també ens rep un infant de poc més d’un any, que somriu i es mostra juganer. El petit arribà el 24 d’octubre a la família de Sam i Anja. “És un nin molt feliç, crec que és el que s’ha adaptat més aviat de tots els que hem tingut. Bé, mirau-lo, sempre somriu”. Efectivament, el menut és molt simpàtic i es passa tota l’entrevista entretenint-nos. Tot i que “tenim molt poca informació d’aquest infant i no sabem gaires coses sobre el seu cas, sí que n’hem pogut conèixer la mare biològica. És una situació molt dificultosa perquè no sabem, per exemple, si està vacunat. Al PAC no tenen informació sobre el petit i no el podem dur a cap escoleta. Sembla que serà un acolliment temporal. “Només ha d’estar amb nosaltres uns mesos, ens van dir, però ens falta documentació”, indica Anja.

Acollida de bessones

“No fa gaire vam acollir temporalment unes bessones, tenien quatre mesos i vaig tenir molta feina”, recorda Anja, que va poder superar-la gràcies a l’ajuda de tota la família i, especialment, de la nina en acollida permanent. “Dues nines tan petites impliquen molta feina i se n’ha de tenir cura”. Van quedar quatre mesos a la casa de Sam i Anja. “Actualment mantenim el contacte amb els padrins de les bessones, per saber que estan bé”, hi afegeix.

Un altre acolliment temporal, que va deixar molt marcada la família, fou el d’un infantó alemany. Va arribar a la casa quan tot just tenia una setmana i va quedar dos anys amb la família. “Com que era molt petit, va ser molt dur”, comenta Anja. “A més, el bebè tenia un problema intestinal que no li permetia defecar tot sol i havíem d’ajudar-lo cada dia a fer les necessitats. Quan tenia nou mesos el van operar a Son Espases i, a partir de llavors, es va trobar molt millor. En complir dos anys, l’infant hagué de partir cap a Alemanya per estar amb una altra família d’acollida. “El traspàs va estar molt mal organitzat i va ser molt lent”, diu Sam. “No ens deixaven tenir contacte directe amb la família d’acollida d’Alemanya i passàvem molta pena perquè no sabíem com estava el petit”, hi afegeix el pare, que creu que “el sistema d’acollida alemany és molt pitjor que el de Mallorca. La Llei de protecció de menors, a Alemanya, és molt diferent; està molt mal organitzat. Ho gestiona una empresa que és mig pública i mig privada. Per tant, podem dir que l’IMAS funciona molt bé, estam molt contents de la seva gestió perquè l’hem poguda comparar”. “Com que no sabíem en quin estat es trobava el petit, reclamàrem l’infant, però el sistema alemany no permet que pugui tornar a Mallorca. Ara, però, el nin està en una família d’acollida permanent i podem tenir-hi contacte; de fet, hem viatjat a Alemanya per poder veure’l i sabem que està bé. Així ja som feliços”, diu el matrimoni.

La família s’inclina per l’acollida temporal perquè, de permanent, ja en tenen una a casa. En demanar-los si se'ls fa molt dur, responen que “sí, no és fàcil que arribin infants tan petits i després se n’hagin d’anar, però m’estim més que siguin nadons. Això també és pel tipus de família que tenim. Si ara vingués un infant de deu o onze anys, es barallaria amb els nostres, que en tenen dotze i devuit. A més, tampoc no tindríem espai perquè volem que cada un tingui la seva habitació”.

Els infants poden veure els pares biològics als centres de l’IMAS, tal com està estipulat per llei i en determinades ocasions. Sam i Anja estan molt contents amb la tasca duta a terme per l’organisme del Consell. “Ens ajuden amb el suport psicològic i també amb el tècnic, està molt ben estructurat”. Això sí, de vegades s’ha de tenir un poc de paciència, ja se sap. És perquè tenen una feinada. L’atenció i la dedicació és molt millor que en altres països. També han de passar els testos psicològics. “Ens demanen de tot”, somriu Sam. A més, han d’assistir als cursos de formació per a acolliment. “Tal vegada no aprenem res perquè ja hi tenim experiència, però sí que és important estar en contacte amb els altres pares i professionals de l’IMAS. Cada any passam un cap de setmana en un hotel per compartir experiències amb altres famílies”. El sistema educatiu de les Illes Balears també és lloat per la parella. El fill biològic de la família té una petita dificultat a l’hora d’expressar-se. “Aquí, el jove té suport addicional i no el separen dels seus companys. A Holanda ja l’haurien enviat a una escola especialitzada. Ens agrada que pugui conviure amb els altres adolescents perquè és molt intel·ligent”, remarquen.

Ens acomiadam jugant al jardí de la casa de la família Jaarsma Van Larrden, envoltats de tres cans i vuit moixos (“també acollits”, diu Anja). El jove de 18 anys, la nina de 12 i el menut de 13 mesos són un exemple de família d’acollida.

stats