Rosa Planas: “Llull i Faust persegueixen un mateix objectiu: el coneixement i la ciència”

Rosa Planas (Palma, 1957) és llicenciada en Filologia Hispànica i Catalana per la Universitat de les Illes Balears. Va iniciar la seva producció literària amb els llibres de poesia Letras de Lluvia (1982) i Regreso a Belvedere (1993). En el terreny de la poesia ha publicat Calendari íntim (2015). Com a novel·lista és autora de les obres L’orador dels ocells (1999), Abraham Savasorda (2001), Les màscares de Florència (2004), La ciutat dels espies indefensos (2006), La veu de la caputxa (2011) i Nòmina encriptada (2014). També exerceix la crítica literària, i es mostra interessada per qüestions relacionades amb l’onomàstica i el judaisme. És autora de dos llibres sobre aquesta temàtica: Els malnoms dels xuetes de Mallorca (2003) i Literatura i Holocaust (2006). Ha estat investigant també la figura de Ramon Llull, sobre qui ha publicat el llibre Ramon Llull i l’alquímia (2014) i nombrosos articles a revistes lul·lianes. El 2017 publicarà un nou llibre que durà per títol Del doctor il·luminat al doctor fosc. A l’entrevista ens avança en exclusiva els continguts d’aquest llibre, en què relaciona la figura del Ramon Llull amb el mite de Faust.

Ja fa uns anys que començàreu a pensar la relació entre el personatge llegendari creat entorn de Ramon Llull i el personatge literari de Faust.

Exactament, ja fa uns anys que vaig començar a pensar l’ambivalència de Ramon Llull, el doctor il·luminat, i Faust, el doctor fosc per excel·lència. Em vaig adonar clarament que tant Ramon Llull com Faust persegueixen un mateix objectiu: el coneixement i la ciència, encara que ho fan a través de dos procediments diferents: Ramon Llull rep una il·luminació i Faust realitza un pacte sacríleg i satànic. Ramon Llull i Faust són dos personatges diferents, però tenen com a mínim un punt de contacte: volen assolir un coneixement absolut i total de la realitat. Ramon Llull utilitzarà l’Art que li ha estat donat per ciència infusa i el doctor Faust recorrerà a un pacte.

En el vostre estudi defensau la tesi que el personatge literari de Faust se sosté sobre un substrat real… Ens podríeu explicar què hi ha de real en el personatge literari de Faust? Qui va ser realment el doctor Faust, l’inspirador del mite literari?

La primera referència literària que es coneix sobre Faust duu per títol Història del doctor Johann Faust i és una obra anònima que apareix publicada a Alemanya l’any 1587 per iniciativa d’un editor que es deia Johann Spies. És un llibre que assoleix un gran èxit i que està basat en un personatge real, que suposadament va estudiar a Wittenberg, un metge de professió que practicava la màgia i les ciències ocultes i del qual dona testimoni en el seu epistolari Johannes Trithemius, un abat d’un monestir alemany que estava molt interessat en el pensament de Ramon Llull. En aquesta primera versió apòcrifa, Faust és un personatge divertit, un especulador, un home que utilitzarà la màgia per burlar-se del papa i de la religió, és un personatge sacríleg, que trenca amb la religió catòlica i que es converteix al luteranisme. Aquest Faust primerenc vol ser un llibre pedagògic per avisar dels perills que té, per a l’ésser humà, conèixer més enllà del que li està permès i trencar els límits ètics del coneixement. En aquest sentit, es veu que és un tema molt modern perquè la ciència ens situa en el límit del que està permès i del que no està permès.

La imatge més potent que ens ha arribat de Faust és la de Goethe, però hi ha molts de Fausts per descobrir encara. Quines versions de Faust destacau en el vostre estudi?

Christopher Marlowe, un dramaturg coetani de William Shakespeare, fa la seva versió anglesa de Faust, llevant-li el caràcter juganer del primer Faust i convertint-lo en un personatge més tràgic i dramàtic. El Faust de Marlowe arriba a dir que “allà on hi ha Faust, hi ha l’infern”, una frase molt significativa que ens dona un punt de referència de com va evolucionant el personatge. Marlowe incorpora en el seu Faust característiques de John Dee, un gran matemàtic, científic, especulador i astròleg que va estar al servei de la reina Elisabet I d’Anglaterra. Marlowe és el gran creador de la idea de l’imperi naval britànic. Per això diuen que es va inspirar en el famós Art de navegar de Ramon Llull. A la seva biblioteca tenia les obres de Llull. És un altre personatge fàustic i lul·lià. El Faust de Grabbe incorpora al personatge característiques nacionalistes i ètniques alemanyes, i el fa coincidir amb el personatge literari de don Joan. El Faust de Goethe ja és completament romàntic i molt pagà. És una obra que va escriure al llarg de tota la seva vida, encara que de manera discontínua. És un personatge que es va fent a mesura que Goethe va creixent. El mite de Faust, a mesura que es va modernitzant, es va enfosquint, fins a convertir-se en el símbol de la individualitat contra la societat i esdevenir una força de la naturalesa i de la intel·ligència, però perillosa i fora de control. També he estudiat el Faust de Thomas Mann, un Faust que adopta la personalitat alemanya i que anticipa l’avenç de la ideologia nacionalsocialista.

A l’hora d’establir la comparació entre Llull i Faust, quin Llull i quin Faust preneu com a referència, els personatges històrics o els construïts literàriament?

Per establir la comparació tenc en compte tots els Llulls possibles: el Llull històric, que s’autoconstrueix com a personatge a partir de la biografia de la Vida Coetània i, evidentment, també prenc en consideració el Llull dels biògrafs posteriors. Llull és una personalitat que té una ingent quantitat de biografies que aporten elements que han contribuït a construir el Llull llegendari, el Llull que es diu que va encalçar a cavall una dona amb el pit gangrenat. I he considerat també el Llull alquimista, a qui fan fer viatges extraordinaris i el situen a la torre de Londres realitzant proeses, com extreure or a partir de metalls menys nobles. En el cas de Faust, he tingut en compte especialment el Faust anònim de 1587, a més de totes les incorporacions posteriors, que no són més que aprofundiments sobre diversos aspectes ja existents a l’original.

En el vostre estudi establiu una sèrie d’analogies i diferències entre el personatge de Ramon Llull i de Faust. Si us pareix, començam per parlar de les analogies que heu trobat amb relació a la seva personalitat.

Llull i Faust tenen en comú un gran individualisme, un individualisme que els duu a transitar per camins poc convencionals fins a assolir un coneixement que no està a l’abast de qualsevol persona. Llull rep l’Art a través d’una il·luminació divina, accedeix d’aquesta manera a un mètode que permet assolir qualsevol coneixement de manera ràpida, eficaç i segura. I el doctor Faust pacta amb el diable i li entrega la seva ànima a canvi d’obtenir tot allò que la ciència no li ha sabut donar.

La formació intel·lectual seguida per Llull no s’assembla gens a la de Faust; seria en aquest cas un tret diferenciador?

És talment com ho dius, perquè el doctor Faust ha passat per la Universitat, s’ha doctorat en medicina i en teologia. I Ramon Llull, pel que conta ell mateix, no va passar per una formació reglada, sinó que es va autoeducar. Llull coneix el judaisme, la càbala i tots els ferments místics i espirituals de l’època, però de manera autodidacta. Llull no sol citar mai fonts a les seves obres, excepte quan es refereix a Averrois, el seu gran rival i bèstia negra, i a Aristòtil.

Llull i Faust patiren una crisi espiritual que els va provocar un canvi radical a les seves vides?

Així és. La crisi de Faust esdevé arran d’una gran pesta, quan veu que tota la seva ciència i el seu entusiasme posats al servei de curar els malalts són insuficients per evitar que la gent mori. Llull també pateix una crisi espiritual, que, segons la llegenda, es produeix quan s’adona que la dona de qui està enamorat morirà. La seva crisi va acompanyada d’una sèrie d’aparicions del Crist crucificat que el duen a fer un canvi radical, una conversió com la de sant Francesc o sant Pau.

Ramon Llull i Faust també compartiren una mateixa actitud vital, la tendència a la solitud i l’aïllament, encara que Llull tingué també moments de la seva vida en què va visitar Corts de reis i papes.

Faust, com Ramon Llull, també té una etapa viatgera, sobretot el Faust originari. A la segona part del llibre fa de turista, visita Roma i Constantinoble i coneix personatges importants. Llull també tindrà una vida itinerant, perquè té la missió d’intentar convèncer els infidels perquè adoptin la fe catòlica.

Ambdós són mestres doctors amb nombrosos seguidors.

Sí, és un altre tret en comú important, perquè tots dos creen escola. Ramon Llull crearà una escola lul·liana que es perllongarà fins als nostres dies. I ja el primer Faust tindrà una sèrie d’estudiants que voldran aprendre la seva màgia i imitar la seva manera de viure.

Creieu que Faust, a més de definir l’home modern, continua representant l’essència de l’home contemporani?

Sí, crec que Faust defineix l’home contemporani, però l’europeu. Faust és un prototipus de personatge que està instal·lat en la rebel·lió contra una religió, és una actitud que no vol abandonar, però que al mateix temps no li és gens còmoda. Vivim un segle laic i agnòstic que s’entrega a autoajudes, a gurus i messies de qualsevol pelatge. Faust representa la dificultat d’encaixar a l’interior de la seva consciència, la realitat material i una transcendència que no pot obviar ni rebutjar, perquè la sent.

Com pensau que es rebrà entre els cercles lul·lians la vostra interpretació que aproxima la figura beatificada de Ramon Llull al personatge de Faust, símbol del mal?

Som plenament conscient que faig una proposta molt agosarada i exposada, però pens que s’ha de ser valent a l’hora de fer filosofia i literatura. Crec que he fet un estudi entre literari i filosòfic, ben fonamentat, amb una sèrie d’arguments que es van demostrant al llarg del llibre. És un llibre que m’ha dut molta de feina i molts d’anys d’estudi. Supòs que hi haurà gent que arrufarà el nas i gent que ho trobarà interessant. L’important és que he fet allò que trobava que havia de fer, sense tenir en compte altres consideracions.