Retrat de la repressió feixista a Esporles

PalmaLa Casa del Poble d’Esporles va acollir ahir la presentació del llibre Les petjades dels oblidats, obra d’Arnau Alemany, Bartomeu Garau i Guillem Mir, membres tots tres del grup de memòria històrica d’aquest municipi de la serra de Tramuntana.

El volum pretén reivindicar el record de totes aquelles persones que, d’una manera o una altra, varen patir la repressió feixista -franquista- en aquest poble i retre’ls un homenatge. S’hi inclou la biografia -en alguns casos breu, en altres més extensa- de les 157 dones i homes que varen ser castigats per tenir unes idees diferents de les dels que es varen sublevar contra la Segona República.

A Esporles, un poble que aleshores tenia poc més de 3.000 habitants, la persecució política va provocar un total de 21 víctimes mortals, deu de les quals varen ser executades; sis varen “desaparèixer” -o sigui, varen ser assassinats-; tres que, tot i ser “desapareguts”, varen ser localitzats, i dos més que es varen suïcidar.

Això, pel que fa a les víctimes mortals. Després s’han de comptar els empresonats, deportats, exiliats, els expedientats i als qui es varen confiscar els béns.

“De represaliats, n’hi va haver molts més, és molt mal de quantificar. També són represaliades les persones que varen passar gana, que varen tenir por”, assenyalen.

Esporles era, aleshores, un poble industrial, amb un nombre elevat d’obrers. Això va provocar que allà “la repressió fos encara més dura que en altres llocs”. Una mostra va ser “l’estigmatització durant dècades dels perdedors de la guerra. Varen haver d’aguantar insults, era una taca social”.

El llibre, que porta el subtítol de ‘La repressió a Esporles’, dedica un capítol a la Falange local i un altre a qui en aquella època era el rector, Mateo Tugores. Tugores, declarat Fill Adoptiu durant la dictadura de Primo de Rivera i Fill Il·lustre durant la de Franco, “va poder salvar vides i no ho va voler fer”.

Els autors no donen noms dels botxins esporlerins. “N’hauríem pogut posar els noms i no ho hem fet. Hem volgut fer un relat asèptic”, afirmen. Tot i això, al capítol dedicat a la Falange s’hi poden llegir els dels militants locals de la formació de José Antonio Primo de Rivera.

La forta repressió va provocar que s’imposàs el silenci a les famílies dels represaliats, fins al punt, segons conta Arnau Alemany, que “n’hi havia que desconeixien que el seu pare havia estat empresonat”.

Tots tres, amb parents que varen ser o bé assassinats o empresonats, valoren “positivament” l’exhumació de la fossa de Porreres. Això no obstant, Guillem Mir, nét de Joan Cañellas Capllonch, assassinat el 1937, es demana “què puc esperar d’un país, que diuen que és el meu, que ha tingut durant 80 anys el meu padrí tirat dins una fossa?”.

“Hem fet tard, molts de testimonis ja no hi són”

El llibre és fruit de vuit anys de documentació, tant en arxius i jutjats com gràcies a fonts orals. Confeccionar-lo -aprofitant estones lliures, ja que cap d’ells és un professional en la matèria- els ha costat uns cinc anys de feina. Els autors reconeixen que “hem fet tard, molts de testimonis directes del que va passar ja no hi són”. I pel que fa als que encara hi són, asseguren que “encara n’hi ha que tenen por”. El volum està editat per l’Ajuntament d’Esporles i, com diuen els artífexs, “agradi o no agradi, forma part de la nostra història”. L’objectiu és donar a conèixer als esporlerins uns esdeveniments que, segons confessen, molts desconeixen i que, en opinió d’Arnau Alemany, Bartomeu Garau i Guillem Mir, suposen “els fets més cruels que s’han produït en la nostra història recent”.