Retrat de la barriada i peça singular per mantenir viva la memòria

PalmaL’arquitectura, l’estètica, la imatge visual dels comerços emblemàtics forma part del paisatge històric d’una ciutat. Petits detalls que, sovint, es fan invisibles als ulls dels veïns per simple costum -pel fet d’haver-hi passat tants de cops-, però que si s’eliminen trastoquen fortament el retrat paisatgístic dibuixat des de fa segles -i llavors, els ciutadans senten com si una part d’ells els fos substreta.

Parlam amb l’arquitecte català Antoni Vilanova, que divendres participà en unes jornades organitzades per l’Ajuntament de Palma en relació amb aquests comerços. N’és expert i explica que cal protegir dos tipus d’establiments: els que tenen un valor particular, en un context arquitectònic, i els que el tenen en l’àmbit de la memòria històrica. “L’estructura comercial forma part del paisatge”, explica, i afegeix: “Per exemple, un llinatge que es manté té un aspecte patrimonial. Els catàlegs de béns no incidien en el valor històric i social de comerços als centres històrics”. I de fet, aquest és un aspecte que s’està treballant ara i que Palma preveu. Per això mateix Vilanova creu que els catàlegs haurien de preveure la protecció “no només del valor artístic, sinó pel fet social, de preservació de la memòria històrica”.

El perill del turisme

Les ciutats que històricament viuen del turisme, amb massificacions als nuclis antics, presenten un perill per al comerç emblemàtic. “En haver-hi locals buits, s’ocupen per a establiments de restauració o de 24 h que no en fan la preservació”, adverteix Vilanova. Però com es poden protegir davant del lliure mercat? Vilanova admet que “és complicat” i que no es pot obligar a mantenir una activitat, quan un d’aquests establiments tanca. Ara bé, si se’l considera valuós per la seva arquitectura, l’Administració pot adoptar mesures que ajudin a la protegir-lo: “No se’n pot garantir res més que la protecció de la imatge estètica exterior”. Tot i això, explica que les grans cadenes, per exemple, ja estan acostumades a aquestes normatives. “Per dins, un McDonalds serà com la resta; però, per fora, serà diferent d’un altre que hi hagi dins un centre comercial, per exemple”, explica l’arquitecte. A més, apunta que, des de l’Administració, hi ha una altra via per ajudar a protegir-los. Des de l’ordenança municipal es poden establir criteris de reducció de taxes de béns immobles.

“Els elements que més criden l’atenció són la tradició, l’antiguitat i els valors patrimonials”, assenyala Vilanova. Posa l’exemple del forn de la plaça de Sant Antoni, “un reflex de la imatge gràfica i referent per la història i l’estructura”. Explica que, artísticament, potser no hauria d’estar protegit, però en l’àmbit social, sí. En cas que un comerç d’aquest tipus finalitzi l’activitat i hagi de tancar, Vilanova explica alguna mesura per retenir-ne la història en el conjunt urbà. Així com amb la resta s’obliga a mantenir valors arquitectònics, amb aquests comerços es pot apostar per posar una placa “perquè quedi el testimoni”.

Arca

El vicepresident d’Arca -que participa en les jornades organitzades per l’Ajuntament de Palma-, Pep Massot, creu que el comerç emblemàtic “està en perill des de fa bastants anys”, ja que “sempre té una vida més efímera”. Opina que la pujada dels preus dels locals, l’aparició de franquícies i l’allau del gran comerç han propiciat aquesta tendència. També troba a faltar el “relleu generacional” i, sobretot, la consciència social. Bé, aclareix: “La gent és conscient, normalment, al moment que desapareix l’establiment”. En aquest sentit, fa una crida perquè la gent sigui conscient “mentre existeix” l’activitat comercial.

Per ell, el turisme no és bo ni dolen: hi ha massa souvenirs, però són uns compradors més. I alerta que són els residents els que “han deixat d’anar” els establiments. Ara bé, creu que s’està fent una “primera passa” per per protegir-los.