Rescaten de l'oblit centenars d'inscripcions dels presos de la Guerra Civil al Castell de Bellver

PalmaEl pas dels anys ha anat esborrant les cicatrius de la Guerra Civil a les Balears. Però les columnes, les parets o els arcs de les portes del pati del Castell de Bellver, joia arquitectònica altament valorada pels visitants de la nostra illa, deixen constància, una vegada més, que en el passat va ser una presó militar. Fan memòria d'aquesta etapa fosca centenars d'inscripcions -de moment, són unes 200- fetes amb llapis o amb incisions sobre la pedra, que han resistit el pas del temps, però que fins ara han passat pràcticament inadvertides.

Noms, dates, indrets de l'illa com "Artà" o "Binissalem" i fins i tot operacions matemàtiques o missatges tan enigmàtics com "preso político ingreso" o "frente a esta columna de mi celda" cobreixen l'epidermis de la pedra blanca. De moment, s'ha pogut acreditar l'autenticitat del 79% de les inscripcions inventariades: de la recerca han resultat 29 noms propis, 22 dels quals han pogut ser identificats i que responen, majoritàriament, a presos polítics de la guerra.

Reafirmar l'existència a les parets de la presó

El projecte, subvencionat per la Regidoria de Cultura de Cort i desenvolupat per Mutus Serveis Culturals, ha estat batejat com a "Jo hi era", nom que vol evocar la funció que els investigadors han atribuït als grafits: una "reafirmació de l'existència" d'aquells qui van sofrir més les represàlies de la guerra i una "forma de resistència i oposició a la situació terrible que van viure", ha assenyalat l'historiadora de l'art Aina Ferrero-Horrach durant la presentació del pla.

El projecte vol "dignificar la memòria dels presoners", "fomentar la cultura democràtica", "recuperar i estudiar un dels períodes històrics menys estudiats", "repensar Bellver" pensant menys en el turisme i més en els nostres avantpassats i conservar el castell que va acollir, ara fa 80 anys, més de vuit-cents presoners, tots ells vinculats en major o menor mesura al republicanisme, les esquerres, la maçoneria, el sindicalisme o l'ensenyament.

Propers esdeveniments

El projecte comptarà, a partir del pròxim divendres, 29 de setembre, amb un web -www.johiera-bellver.cat- i amb fotografies i vídeos dels grafits i una descripció de la proposta en versió digital, que serà accessible a través de la mateixa pàgina. Amb tot, la recerca de l'autoria dels grafits, un inventari d'aquests, i la documentació històrica en què s'ha centrat la investigació -i que ha duit els seus autors a viatjar fins a Salamanca, Madrid o Alcalá de Henares- també seran exposades al propi castell, en una exposició sobre la seva antiga funció que s'inaugurarà el pròxim 20 de desembre.

A més, el 14 d'octubre se celebrarà un acte commemoratiu al castell per a que assisteixin els familiars dels autors dels grafits.

Durant la presentació del projecte, celebrada aquest divendres a Cort, hi han intervingut tots els investigadors: Antoni Mir, Aina Ferrero-Horrach, Teresa Hita i Tomeu Canyelles.