Es Refugi gaudeix d’un sopar nadalenc fet pels escoltes de Binissalem

PalmaJa fa almanco set anys que l’agrupació escolta Pedra Viva de Binissalem prepara una sopar de Nadal per als usuaris d’Es Refugi, un centre d’acollida d’alta exigència de Palma per a persones sense sostre.

La cuina queda petita a primera hora de l’horabaixa. Encara queden dies per a la nit de Nadal, però els joves escoltes s’avancen al calendari i s’encarreguen de tot perquè la cinquantena d’homes que dormen en Es Refugi puguin gaudir d’un menú típic nadalenc. No serà l’únic d’aquestes festes, els reponsables del menjador i el centre d’acollida també ho tenen previst per a aquest vespre, la nit de Nadal...

No només aliments

Mentre uns preparen les carxofes, uns altres omplen de carn picada els galets per a la sopa. Eduardo, el cuiner d’Es Refugi, té avui més ajuda, però no sembla que això el posi nirviós. Ja són uns quants anys de col·laboració. Sopa de primer i escaldums de pollastre de segon. De postres, torró.

Mentre a la cuina hi ha activitat, a fora, a pesar de la pluja, altres persones descarreguen els productes que duen per col·laborar amb el centre d’acollida. Juntament amb els torrons i altres aliments, els joves de Binissalem han duit lleixiu, per deixar-ho tot net després. Àngela Aguiló, representant d’aquesta entitat, ho comenta perquè moltes vegades és igual d’important tenir aliments que productes d’higiene o de neteja, que suposen una despesa gran per a Es Refugi.

Aquests dies, el rebost és ple i encara arriben més aliments del Banc d’Aliments, que canalitza les aportacions de la UE, de Mallorca sense Fam, dels hotelers, d’Asaja... El camió congelador que hi ha al pati també està ben assortit, però Aguiló comenta que tot això vola en pocs dies. Cinquanta persones, homes i dones, dinant cada dia, els berenars i els sopars per als cinquanta sense sostre que queden a dormir, suposen una gran quantitat de gènere.

A la cuina, els treballs van avançant. Encara queden unes quantes hores per servir el sopar, tasca de la quan també s’encarrega el grup d’escoltes, que tenen entre 17 i 19 anys. Carla n’és una. És el tercer any que acudeix a Es Refugi per Nadal. El primer any, recorda, va quedar “impactada” a l’hora de servir el sopar. “Veure que no tot és igual per a tothom i que hi ha molta gent que ho passa malament”, explica d’aquella impressió.

Com els seus companys d’unitat, Carla ha participat durant aquest any en altres iniciatives solidàries, en benefici de Càritas, Casal Petit, el Banc d’Aliments, i cercant més voluntaris.

A la cuina també hi ha Antoni Pons, que fa quinze anys era el responsable d’aquesta unitat de l’agrupació escolta. No sap exactament quan varen començar a anar a Es Refugi, però sí que té constància que al 2010 ja hi preparaven el sopar nadalenc. “Els al·lots el paguen i el fan ells”, explica d’aquesta iniciativa.

Cercant fons

Treballs de jardineria i serveis de cambrers a bodes són dues de les feines que alguns han fet per aconseguir doblers per poder comprar tots els ingredients necessaris per fer el sopar, segons comenta Rafel, un altre dels escoltes amb més veterania.

Per la finestra de la cuina d’Es Refugi surt vapor. El grup de Binissalem continua cuinant i encara no hi són tots. N’arribaran d’altres més tard, quan acabin les classes. Les olles ja són al foc i el pollastre, fregit. Pons assegura que ho duen bé, que el sopar estarà a punt a l’hora prevista. L’any passat varen sofrir un poc perquè el brou no bullia...

El menjador, petit però suficient per acollir cinquanta persones, encara està sense organitzar. També són els escoltes els que ho muntaran tot. I, una vegada que s’hagi servit, ho faran net tot.

Persones sense recursos econòmics ni família

Els usuaris d’Es Refugi són persones que es troben en una situació econòmica crítica, ja que molts d’ells són aturats de llarga durada, majors de 45 anys, i amb dificultats per entrar de nou en el mercat laboral.

Com a centre d’alta exigència, no es permet que cap dels acollits sigui alcohòlic o tengui una patologia greu, perquè els recursos d’Es Refugi són els que són i no tenen cap metge que els pugui atendre. La majoria són persones que han passat de tenir ingressos fixos a dependre d’una prestació o un subsidi, que ja han esgotat. Molts d’ells tampoc no tenen lligams familiars o les relacions estan molt deteriorades.

Pel que fa al servei de menjador, una cinquantena d’homes i dones hi van cada dia a dinar. També en aquest cas es tracta de persones sense suport familiar i majors de 45 anys.