"Reforçarem el respecte i la consideració del professor"

Palma.Els han acusat de "fer política" a les aules, d'"adoctrinar" els alumnes, de ser "petits dictadors" fent servir els infants "com a ostatges", de no voler formar-se i estar mal preparats. Fins i tot, els han amenaçat de fer públics "els noms i llinatges" d'aquells que exercissin el dret d'anar a la vaga. En el programa electoral, però, el PP anunciava que promourien "accions tendents a reforçar el respecte i la consideració del professor a l'escola i a la societat".

Formava part de la proposta sota l'epígraf "Una educació basada en l'excel·lència, en el respecte i en l'esforç". Tot i aquests propòsits, l'enfrontament del Govern i del PP amb els professors, menystenint el seu paper en el sistema educatiu, ha estat una constant des de la seva arribada en el poder el 2011. Ja des del principi amb Rafel Bosch com a conseller -ara assessor de la Conselleria d'Economia- i els darrers mesos amb Joana Maria Camps.

Inici de l'enfrontament

A partir que el sector docent ha criticat amb contundència totes les retallades efectuades a l'ensenyament públic de Balears i l'arraconament del català, l'Execitoi ha respost amb duresa. Bosch va ser el primer a insinuar la intencionalitat política de les protestes i que els professors estarien fent servir els alumnes. No va arribar a aportar un sol cas, sobre això, però la Conselleria d'Educació va decidir legislar per restringir les protestes a les escoles.

Primer ho va fer amb l'avantprojecte de llei de convivència escolar, un text amb l'objectiu de regular els drets i deures del personal educatiu, però que inclou la prohibició per als docents de realitzar "(…) actuacions que expressin posicions personals, familiars, corporatives, polítiques clientelars (…)". El Govern no va amagar que pretenia impedir, amb sancions, que els professors lluïssin les camisetes verdes de protesta contra les retallades i els llaços amb la quadribarrada a favor del català. Sobre això s'acusa l'Executiu de vulnerar la llibertat de càtedra, un dret constitucional.

La llei anticamisetes verdes

Tanmateix, José Ramón Bauzá va anunciar recentment que vol aprovar la llei de convivència aquest mateix període de sessions al Parlament. Per rematar aquesta norma, el PP aprovarà per urgència la llei de símbols, impulsada també en el seu moment per Bosch, que té per objectiu impedir que als edificis dels centres escolars es puguin penjar llaços amb la quadribarrada en defensa de l'ensenyament en català, un senyal de protesta que es va estendre per les escoles el curs passat.

Si allò de "reforçar el respecte i la consideració del professor" que els populars prometien en el seu programa ha quedat oblidat ha estat especialment al Parlament, on diputats del PP han mostrat especial bel·ligerància en desprestigiar, en general, la tasca dels docents. Ho han fet precisament la portaveu a la comissió d'Educació, Ana María Aguiló, i un dels seus membres, Antoni Camps. En una brega que també han traslladat a les xarxes socials, Aguiló i Camps són els autors de les desqualificacions que més han encès els docents. Cap dels dos no ha rebut fins ara cap tipus de reprovació per part del seu partit.