Reduir el consum d’envasos i separar millor els residus, les claus d’un futur més sostenible

PalmaDurant el 2016, a Mallorca es varen recollir 15.000 tones d’envasos a través del sistema de recollida selectiva (que després es traslladen a les plantes de reciclatge de la Península). Entre el gener i el juny d’enguany, ja ha arribat a Tirme més del 60% d’aquesta quantitat: 9.623 tones en total.

Pot ser una bona notícia que augmenti la recollida selectiva si no respon a un augment generalitzat de la generació de residus (també dels que no es reciclen). No obstant això, continuen sent pocs: només un 20% dels envasos que hi ha a Mallorca es reciclen, segons un estudi d’Amics de la Terra i Retorna, que en veu com a culpables la menor presència de contenidors i el consum de les zones turístiques.

En qualsevol cas, saber el nombre exacte d’envasos que hi ha a Mallorca, com a qualsevol altre territori de l’Estat, és molt complicat. La consellera insular de Medi Ambient, Sandra Espeja, explica que Ecoembes “són els únics que saben quants envasos hi ha al mercat” i, a més, en tenen el monopoli de la gestió.

Tot i ser una organització sense ànim de lucre, des del moviment ecologista se’ls critica: Ecoembes cobra una quantitat dels productors per cada envàs que s’introdueix al mercat i paga només per aquells que es reciclen, motiu pel qual es podria dir que l’ens encarregat de vetlar pel foment del reciclatge es beneficia del contrari (ja que cobra i després no paga pels envasos que queden tirats al carrer o als espais naturals).

A més, Ecoembes ven el plàstic a les plantes que s’encarreguen de reciclar-lo i vol vendre el millor plàstic, com el de les botelles d’aigua, perquè té més qualitat. Això implica que, per exemple, l’organització s’oposi al model que trauria del sistema el material que utilitza, com l’SDDR (Sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn), que vol impulsar la institució insular a l’illa i, si és possible, a la resta de l’Arxipèlag a través de la llei de residus.

“Actuen com un veritable lobby tant aquí com a la resta de l’Estat. A València ho tenen parat, per exemple”, critica Espeja, qui assegura que un SDDR, que funciona en altres països europeus, seria un bon mecanisme per incentivar el reciclatge.

Funciona de la manera següent: a l’hora de comprar alguns productes, com llaunes o botelles d’aigua, els consumidors pagarien una quantitat afegida que, en cas de tornar l’envàs a l’establiment, recuperarien. Així, el residu es converteix en un recurs.

El nou pla director sectorial de residus, que s’està redactant actualment, inclourà la posada en marxa d’aquest model, però l’objectiu hauria de ser, segons Espeja, que arribàs a totes les Illes.

Des de la iniciativa Retorna, grans defensors del moment, expliquen que es tracta d’una proposta que beneficia econòmicament els municipis, perquè redueix els costos de recollida i neteja; fomenta el comerç, que es queda amb una petita part del dipòsit; permet un reciclatge del 100% dels productes introduïts al sistema (és a dir, no hi ha elements impropis mesclats en un contenidor) i provoca que es multipliqui per tres la quantitat d’envasos que es retornen pel fet de donar un valor econòmic al residu.

Més enllà de quina serà la solució definitiva pel que fa a la gestió dels envasos una vegada s’aprovin tant la llei de residus com el nou pla director, el que tenen clar els moviments ecologistes és que s’ha de reduir o fins i tot eliminar el consum de plàstics i substituir-los per altres materials menys contaminants, més saludables i, a la llarga, més econòmics.

Abandonar el plàstic

Evitar els envasos del nostre model de consum no és, però, només una qüestió mediambiental i de preocupació pels microplàstics a la mar. De fet, existeixen també arguments relacionats amb la salut, ja que els envasos de plàstic van deixant, molt lentament, aquells mateixos microplàstics dins allò que contenen (com, per exemple, aigua), fet que provoca que ens els acabem bevent o menjant si anam reutilitzant els envasos.

Tot i no reutilitzar-los, no obstant això, els envasos de plàstic no són 100%impermeables: els seus porus permeten l’entrada i sortida de partícules que s’acaben transmetent al seu entorn o impregnant el que sigui que contenen. És per aquest motiu que, per exemple, els supermercats sempre tenen les botelles d’aigua damunt palets i no directament en terra, on hi pot haver restes de lleixiu i altres productes no aptes per al consum.

En canvi, el vidre permet una millor separació de l’entorn i pot reutilitzar-se constantment sense por que perdi aquesta propietat. Així, emprar vidre pot seguir arguments econòmics (poder fer-los servir fins que es rompin evita haver d’anar comprant envasos), de salut i mediambientals, perquè és més fàcil de reciclar i es recupera tot.

De la mateixa manera que és recomanable reduir tant com sigui possible els envasos i, en lloc de comprar coses envasades, comprar a granel, és encara una millor opció que els recipients que substitueixin els envasos industrials siguin de vidre, no de plàstic.