TOCAR TERRA
Balears 12/08/2016

Reconeixement a Bartomeu Torres de Son Marron

Mateu Morro
3 min
.

Subministrament

Els agricultors declarats en poden sol·licitar les llavors

Serveis de Millora Agrària i Pesquera (Semilla) ha posat en marxa una campanya de subministrament de llavors certificades de cereals (blat, triticale, ordi i civada) i lleguminoses (pèsol) per compensar les pèrdues produïdes per la sequera. Es tracta d’una campanya positiva i que beneficia el conjunt dels agricultors, ja que aquesta llavor és subvencionada per l’Administració i posada a disposició dels pagesos a un preu molt bo. El termini per presentar sol·licituds acaba dia 2 de setembre. Poden sol·licitar llavors els agricultors de les Balears que a les sol·licituds de la PAC del 2015 hagin declarat conrar cereals i llegums (blat, ordi, civada, pèsols, favó...) i la quantitat màxima que es pot sol·licitar és la suficient per sembrar un 30% de la superfície declarada.

B. Torres, premi Díngola

Se’n valora la dedicació a la pagesia i els valors que ha defensat

L’Obra Cultural Balear de Sineu i el Consell de Redacció de la revista Díngola han concedit el premi Díngola d’enguany a Bartomeu Torres, en Tomeu de Son Marron, president de l’Associació de Ramaders del Porc Negre Mallorquí i membre de la Comissió Permanent de la Unió de Pagesos de Mallorca. Aquest premi es lliura cada any en homenatge a les persones que han suposat un valor important per al municipi de Sineu en els valors que promou l’OCB, i que la junta d’aquesta entitat troba que mereixen un reconeixement. En aquest cas, es valora la trajectòria dedicada a la pagesia, a les races autòctones i, de manera especial, al porc negre, així com els valors humanitaris, culturals i cívics que sempre ha defensat Bartomeu Torres.

Servei a la pagesia

Fou un dels fundadors de la Unió de les Cooperatives Agràries

Bartomeu Torres Bernat, nascut a Artà l’any 1949, va ser durant quaranta anys l’amo de la possessió de Son Marron, a Lloret, que va dur amb la seva dona Aina Maria Artigues de Can Pesquet. Els seus pares foren els artanencs Bartomeu Torres de Son Baleu i Antònia Bernat de sa Botigueta. Va passar els primers anys de la seva vida a Son Marí, devora Son Serra de Marina; després, tota la família es traslladà a Son Marron. Tomeu va jugar un paper molt actiu en la recuperació del porc negre, quan aquest animal estava a punt de desaparèixer. També ha estat molt vinculat a l’associacionisme pagès, tant des d’Unió de Pagesos com des del cooperativisme. Va ser un dels fundadors de la Cooperativa de Sineu i de la Unió de les Cooperatives Agràries de Balears (Ucabal), que va presidir entre 1993 i 1995. A més, va col·laborar en diferents projectes humanitaris (Projecte Home) i culturals (grup de teatre la Prima). Aquest reconeixement és ben merescut i té l’encert de posar noms a una tasca pagesa que sovint passa inadvertida.

El moscard verd

A partir dels 60 en van augmentar les poblacions

El moscard verd de la vinya, empoasca vitis, és un cicadèlid present a totes les regions vitivinícoles europees. Aquesta espècie s’ha considerat una plaga minoritària, però a partir dels anys 60 se’n coneix un gran augment de les poblacions, cosa que provoca problemes als vinyets. L’augment de l’insecte s’ha vist afavorit pel canvi climàtic, com passa amb tantes altres plagues. A l’actualitat, la plaga d’ empoasca té un difícil control, ja que ni els mètodes convencionals ni els mètodes de control biològic aconsegueixen per ara un control efectiu de l’insecte. Per això, des de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, s’ha duit a terme un estudi que ha inclòs diferents vinyes de l’illa, tant en cultiu convencional com ecològic. Se n’ha fet un seguiment amb trampes, mostrejos dels pàmpols i assajos de tractaments autoritzats químics i ecològics. També s’ha fet un assaig de trampeig massiu per veure’n els efectes de control sobre les poblacions.

Preparatius de la verema

Els anys secs poden donar anyades molt bones en qualitat

A punt de començar la verema, pareix que l’anyada vitícola ve bé. Els anys secs, a diferència del que pot succeir en altres conreus, poden donar anyades molt bones en qualitat. Fins i tot en quantitat, si la sequedat no és excessiva. Encara que la meteorologia del darrer any ha estat molt irregular i hi ha hagut poca pluja, es compleixen per ara dues condicions importants: els ceps no han patit en excés i el clima sec ha afavorit una bona maduració dels raïms. La humitat fora de temps és una gran enemiga de les vinyes i, enguany, aquest perill no hi és. Les polítiques de qualitat donen bons resultats, per això una anyada excel·lent, lligada a la cura dels viticultors en la millora de les vinyes, serà una bona base per continuar malavejant per aquest camí, que, per ara, dóna bons resultats.

stats