Realitat immobiliària de Balears: reis del luxe i de l'esforç salarial per comprar un pis

Un de cada cinc habitatges de luxe que es ven a tot l'Estat espanyol és a Balears. Tot i tenir 40 vegades menys població que el conjunt d'Espanya, les Illes arriben a mobilitzar el 20% del mercat immobiliari d'alt nivell, segons l'informe de l'empresa taxadora Tinsa, corresponent al segon trimestre de 2015.

L'informe fa referència a les “vil·les de luxe” com un producte de màxim èxit a Balears. Tinsa crida l'atenció sobre l'elevadíssim volum d'aquest mercat que es desenvolupa a Balears, tenint en compte que, per exemple, a Madrid no arriba al 10% del mercat estatal (9,7%) i a Barcelona només concentra el 7,6% del total de les operacions.

Un passeig per la costa mallorquina, a municipis com Andratx o Calvià, permet apreciar com les formigoneres no han aturat ni tan sols aquests anys de crisi econòmica, ja que el producte de luxe, que Tinsa situa en els 400.000 euros de preu mínim, pràcticament no se n'ha vist afectat.

Tot plegat, en el cas de l'arxipèlag, l'enorme interès que existeix per gaudir d'un habitatge, sigui o no de luxe, i la insaciable demanda provoquen que els residents hagin de fer el major esforç salarial de tot l'Estat a l'hora de tenir ca seva. Els illencs necessitaríem, de mitjana, 12,2 anys de sou per comprar un habitatge, si només el dedicàssim a pagar aquesta despesa, sense menjar ni consumir absolutament res. Aquesta ràtio duplica ni més ni menys l'esforç dels barcelonins (6,1 anys de salari) i supera més del doble els madrilenys (4,9 anys de salari). Per arribar a aquesta conclusió, Tinsa combina els preus del metre quadrat amb els salaris mitjans de cada comunitat i les principals ciutats.

De tota manera, l'ajust de preus realitzat durant la crisi i la reducció de les condicions financeres respecte dels anys de boom ha derivat en una significativa reducció de l'esforç financer brut per a la compra d'un habitatge. De fet, a Balears, els anys de salari dedicats a pagar un habitatge varen arribar a ser gairebé de 16 (15,9), sempre molt per damunt de la mitjana i al capdavant.

Si es fa el càlcul en termes percentuals d'ingressos destinats a l'habitatge, a les Illes s'ha passat d'invertir el 41% dels ingressos al pagament de la quota hipotecària a 'només' un 27%.

Preus més econòmics

D'acord amb les taxacions realitzades per Tinsa, no són precisament els pisos o xalets de 400.000 euros els que més demana el mercat. L'habitatge més venut a Espanya es troba en el rang de 50.000 a 100.000 euros (31%), seguit dels de 100.000 a 150.000 (26%). Entre els dos segments aglutinen el 57% del mercat.

Pel que fa al comportament específic dels primers mesos de 2015, Balears encara experimenta un lleuger descens del preu de l'habitatge, d'un -0,4%, sobre el 2014, mentre que Catalunya, amb un creixement interanual de l'1,3%, i la comunitat de Madrid, amb un 0,6%, són les úniques comunitats en positiu en el segon trimestre de 2015. A la banda dels descensos, la Comunitat Foral de Navarra mostra el major ajust interanual: un 11,7% negatiu.

És evident, segons Tinsa, que la caiguda del preu de l'habitatge ja s'ha alentit, i en casos com Madrid i Barcelona, i en menor mesura Balears, ja comença a pujar. Des de l'any 2007, l'ajustament enregistrat demostra la inflada de preus que va patir el mercat immobiliari, de la mà d'un sector bancari que s'hi va tirar de cap per l'alt rendiment que suposava. L'encalentida va ser tan important que en 8 anys, la baixada a Balears, un dels mercats més estables, ha estat del 31,3%. Però això és relativament poc si es compara amb Castella-la Manxa (-52,6%), l'única comunitat autònoma que supera el 50% d'ajust. Deu comunitats més superen el 40% de pèrdua de valor, liderades per les autonomies de Catalunya (-49,9%), el País Valencià i Aragó (-48,7%), Navarra (-48,6%) i Madrid (-47,3%).