FINANCES PÚBLIQUES LES DESVIACIONS DE DESPESA
Balears 09/12/2013

Rajoy ha gastat 10.237 milions de més

Hisenda obliga les comunitats a complir el dèficit, tot i que l'Estat mantindrà la desviació pressupostària i quedarà molt lluny de l'objectiu d'ingressos

Roger Tugas / E. Borràs
3 min
Rajoy ha gastat 10.237 milions de més

Barcelona/palma.La saviesa popular diu que hi ha qui és capaç de veure la palla a l'ull aliè i no la biga al propi. Segurament és el que li passa al govern estatal, que el 25 de novembre envià requeriments a Catalunya, el País Valencià, Múrcia i Andalusia exigint que aprovessin noves mesures de reducció de despesa per complir l'objectiu de dèficit. Ho demanà el secretari d'Estat d'Administracions Públiques, Antonio Beteta, després d'analitzar el grau de compliment de les mesures de contenció a les quals s'havien compromès les comunitats autònomes en el marc de la llei d'estabilitat pressupostària fins al juny. Però l'administració central de l'Estat s'està desviant molt més dels seus objectius.

Els informes d'Hisenda assenyalen que aquests quatre territoris pateixen riscos de sobrepassar el límit de dèficit imposat i, per tant, han de posar-hi remei. En canvi, Beteta ja va avançar la setmana passada que les Illes Balears compliran l'objectiu del dèficit de l'1,47%, segons les previsions.

Ara, segons les dades d'execució dels pressupostos que publica el mateix Ministeri d'Hisenda, el govern espanyol havia aprovat fins a l'octubre increments de despesa per valor de 12.086 milions d'euros. Com que el fons de contingència ha servit per cobrir 1.849 d'aquests milions, l'Estat ja havia hagut d'augmentar la despesa prevista amb 10.237 milions quan encara faltaven dos mesos per acabar l'any. Una desviació enorme que per si sola equival a un punt de dèficit de l'administració central de l'Estat. I no s'explica per les transferències del fons de liquiditat autonòmica, ja que aquesta quantitat inclou només la despesa no financera. Si, a més, s'hi sumen les despeses financeres -i, entre altres, els préstecs a les autonomies-, la desviació puja fins a a 48.079 milions d'euros.

Normalment, totes les administracions acaben gastant més que allò que pressuposten, tot i que no fins a aquestes magnituds. De fet, la desviació de l'Estat l'octubre de 2012 era de sols 2.795 milions d'euros. A finals d'any havia acabat requerint increments de despesa per valor de 5.038 milions d'euros, una quantitat que no arriba a la meitat de les desviacions aprovades els primers 10 mesos del 2013.

1.344 milions més per a l'exèrcit

I com s'explica aquesta gran diferència entre les previsions de despesa i l'execució final? Les dades mensuals que publica Hisenda no són gaire detallades, però sí que donen algunes pistes. Així, l'Estat ha hagut d'efectuar transferències corrents a organismes autònoms per un valor 6.071 milions superior al que estava pressupostat. Els informes d'Hisenda concreten que el govern espanyol ha aprovat increments de despesa de 884 milions per a "inversions militars en infraestructures i altres béns" i de 460 milions per a "inversions militars associades al funcionament dels serveis". 1.344 milions més per a despesa militar.

És una tònica general que passa cada any. Els successius governs espanyols han d'anar aprovant increments de despesa per pagar la bombolla armamentística que va inflar José María Aznar entre 1996 i 2004, quan va firmar contractes militars per valor de 30.000 milions a pagar fins al 2025. Les aportacions extraordinàries del 2012 per a despesa militar van arribar als 2.537 milions, la meitat de la desviació total.

Malgrat els augments aprovats pel govern espanyol, Hisenda posa el focus en les comunitats i ha reclamat a quatre d'elles que ajustin més la despesa. El conjunt de les autonomies tenen un pressupost global sols un 20% inferior al del govern espanyol i, això no obstant, les desviacions que van aprovar en total fins al setembre -les últimes dades disponibles- són molt inferiors a les de l'Estat. Totes elles sumen increments de despesa no financera de 3.260 milions, menys d'un terç que les aprovades pel govern espanyol.

Catalunya és una de les comunitats requerides per Antonio Beteta, encara que la seva desviació pressupostària els nou primers mesos de l'any va ser de 516 milions. Una variació gairebé 20 vegades inferior a la del govern espanyol. Fonts de la Generalitat confirmen que han rebut la petició d'informació i nous ajustos d'Hisenda, tot i que afirmen que no canviaran el rumb marcat.

La Junta d'Andalusia, amb una desviació de 315 milions, també s'ha negat a fer cas al requeriment, que la llei d'estabilitat situa com la passa prèvia a l'enviament dels homes de negre d'Hisenda a les comunitats incomplidores. El País Valencià ha estat igualment amonestat, tot i que la seva desviació és de només 424 milions, com la Regió de Múrcia, que preveu gastar 75 milions més que allò aprovat en el pressupost.

Tanmateix, els informes d'Hisenda no se centren només en l'evolució de la despesa, sinó també en els ingressos. Apunten, per exemple, que el fet que Artur Mas no hagi aprovat la implantació d'impostos previstos com el de successions o que la venda d'edificis no avanci al ritme previst pot fer reduir els recursos de la Generalitat. De nou, però, l'Estat és el primer incomplidor.

Els ingressos, lluny de l'objectiu

Fins a l'octubre, l'Estat havia recaptat 144.975 milions d'euros en impostos, una xifra lleugerament superior a la del 2012 però per sota de les expectatives. Els dos últims mesos de l'any solen servir per recaptar poc, de mitjana un 12,5% del total anual. Si el 2013 es manté la proporció -i res fa pensar el contrari-, Hisenda recaptarà uns 165.000 milions. O, el que és el mateix, gairebé 13.000 milions menys del previst en el pressupsot.

stats