Què significa fer ciència a les Illes?

“Les inversions en investigació ajuden que la societat sigui millor”

Daniel Ruiz es dedica a la docència i a la investigació i presideix la Societat Balear de Matemàtiques, una associació que treballar per la divulgació d’aquesta ciència.

“Abans semblava que només podies dedicar-te a la docència”, explica, “però ara les sortides cap a empreses que es dediquen a la recerca són les més nombroses. De fet, n’hi ha que contacten amb alumnes quan encara són en el darrer curs”.

Aquest canvi s’ha produït, segons Ruiz, perquè “es valora molt que algú sigui capaç de resoldre problemes” i perquè “comença a haver-hi empreses de recerca de les Balears que tenen possibilitats de contractar i treballar aquí”.

Abans se sortia més a investigar fora, però no és una opció que ara es descarti: “Molts se’n van perquè aquí no tenen possibilitats d’investigar sobre el que els interessa”.

Tot i així, assegura que l’ocupació dels estudiants de matemàtiques quan acaben la carrera és del 100% .

Sobre l’estat de la investigació, recorda que, en qualsevol cas, “les inversions ajuden que la societat sigui millor” i que, tot i que ara “se n’és més conscient”, “una altra cosa és que els mitjans de què es disposa no siguin suficients”. Les partides que es destinen a la ciència i l’educació són “clarament insuficients”, però “és molt difícil encaixar-ho tot en uns pressupostos”.

"Quan s'ha de retallar, aquest és el primer lloc d'on es fa"

“Als Estats Units, la recerca és clarament molt important. Les beques inclouen el sou de l’investigador, però aquí necessitam encara apostar clarament per la ciència”. Gwendolyn Barceló és química, doctora en Biologia i creadora d’un grup d’investigació de l’Idispa que estudia els lípids de membrana (les molècules que formen l’embolcall de les cèl·lules).

Després de passar dos anys a Dakota del Nord, critica les diferències a l’hora de valorar la investigació: “Aquí necessitam més suport... Hi falta implicació tant política com social: quan s’ha de retallar pressupost, la ciència és el primer lloc d’on es fa”.

Aquesta situació provoca la inestabilitat laboral del personal investigador, sobretot del que està fora de la Universitat. De fet, Barceló explica que “hi ha persones que ho passen molt malament”, perquè “molta gent bona està quedant pel camí”.

Sobre aquest aspecte, la investigadora assegura que és necessària una reflexió: per què “s’inverteixen recursos a formar doctors si després hauran de fer feina d’altres coses?”.

Malgrat que afirma que, darrerament, s’estan fent “passes tímides” des de les administracions per consolidar la recerca, recorda que encara és necessari “fer una aposta valenta” per aquest camp.

"Aquí hi ha grups molt bons fent ciència, però els falta visibilitat"

L’any passat, el descobriment de les ones gravitacionals predites per Einstein va posar el nom d’Alicia Sintes, la investigadora principal de la col·laboració científica LIGO, i del seu equip a les planes dels diaris.

Aquesta doctora, que fa més de 20 anys que es dedica a l’estudi d’aquest fenomen, recorda que, malgrat que “hi ha grups molt bons fent ciència a les Balears, els falta visibilitat”. Potser, explica, “no hem sabut transmetre el coneixement i la importància del que feim”, però és imprescindible “acostar-se a la gent”.

Després de passar part de la seva carrera com a investigadora a Alemanya, Sintes afirma que les diferències sobre com es percep la ciència aquí i allà són molt clares: “Ser doctora allà et mereix un respecte, aquí ets un ‘cosa rara’, no s’hi dóna gens d’importància”. A més, afegeix, “a països com França i la Gran Bretanya la gent entén que la recerca és fonamental per al desenvolupament social. Els països rics inverteixen en recerca, però són rics per haver-ho fet, no a l’inrevés”.

Per Sintes, a les Illes es fan “moltes coses molt bones amb pocs recursos” i, a més, el Govern està fent “passes valentes” per consolidar la recerca, però és necessari donar al personal investigador les facilitats per poder exercir la seva feina.

"Les administracions prefereixen destinar recursos a altres coses"

Guillem Ramis és podòleg, biòleg i, des del 2008, investigador a la Universitat en un grup de recerca que estudia el càncer. Ara mateix, se centra en la investigació d’un tipus concret de tumor cerebral molt agressiu i, com molts altres investigadors, depèn de les beques contracte públiques per mantenir el lloc de feina.

“El contracte se m’acaba el mes que ve i encara no sé què passarà... En teoria, el Govern balear ha de treure contractes de postdoctorat i també se’n poden demanar al Ministeri, però hi ha d’haver sort perquè te les concedeixin”.

I si no hi ha sort? “S’ha de cercar feina d’una altra cosa”, contesta. La solució que troba “gairebé tothom” és partir a l’estranger. “Reben ofertes de fora i se’n van... De fet, el millor per mi també seria anar-me’n, però la meva situació personal no m’ho permet”.

Ramis considera que, en general, la societat “reconeix la feina” del personal investigador que treballa a les Balears, tot i que “la gent confon molt el que és la recerca bàsica biomèdica amb la part assistencial de l’hospital”.

En canvi, troba que aquest reconeixement no arriba per part dels governs i denuncia tant la inestabilitat laboral dels investigadors com el fet que les administracions “prefereixin destinar recursos a altres coses”.