Que heu vingut a veure la neu?

Dia de fred i neu. Certament la meteorologia afecta les nostres vides, i més si es tanquen carreteres, ports o aeroports. Però d'un temps ençà, observ com els mitjans de comunicació omplim minuts o planes amb informacions d'aquest estil, fins a límits preocupants.

Les planes web aporten als mitjans una informació molt valuosa. Ens diuen què i quant de temps es mira cada contingut. I no ens equivocam si apostam per una carretera nevada. Es disparen les visites. Segurament per aquest motiu, els informatius de televisió també magnifiquen fins a l'extrem la pluja, el vent o el fred, fenòmens que, no ho oblidem, són propis de l'hivern, i per tant no haurien d'ocupar tant d'espai, més enllà d'explicar-los a ells i les seves conseqüències.

Com més gran és la cadena, especialment les públiques, més nombre de corresponsals enllaça, amb inacabables directes, tots idèntics, amb el periodista gelat de fred i explicant el mateix que l'anterior. Aquesta cultura de sobredimensionar les informacions del temps, quan resulta que la mateixa cadena té un espai propi per a la qüestió, mereix una anàlisi en profunditat.

Perquè resulta que si el que interessa és fomentar que el ciutadà observi el seu entorn, conegui el que passa, i promoure el seu esperit crític, igual que s'informa durant hores de la pluja o les ventades, també podrien dedicar els informatius públics el seu temps a il·lustrar els impactes territorials que tenen determinades obres públiques, o els fondejos sense control a les platges per part dels iots. O, posats a mirar prim, podrien també aportar les dades i les històries humanes que hi ha darrere els desnonaments.

El temps interessa molt als espectadors. Per això ja tenen una secció cada vegada més acurada, amb mapes i tot tipus de detalls. Però interessa el temps perquè interessa l'entorn, el que passa i el que passarà, la vida en definitiva. Dedicar tants recursos a un sol aspecte de la realitat i tan pocs a uns altres és tractar la gent de beneita.

La mirada dels informatius públics és especialment esbiaixada, i s'aposta més per l'entreteniment que per altra cosa. És cert que si un no vol pensar, uns quants editats de fonts Ufanes i la mar copejant un port són magnífics recursos. Però tot allò que s'allarga una vegada dit que fa mal temps i llistar els ports tancats, sona més a farcit superflu que a informació. Basta veure les preguntes i les respostes amb les quals ens castigaran alguns programes aquests dies. A la imatge es veu una família que juga amb la neu. S'acosta el micròfon i se sent la pregunta: "Que heu vingut a veure la neu?". Idò així anau bé televidents. Si el que volíeu era neu, heu triat bé la cadena.

EDICIÓ PAPER 15/06/2019

Consultar aquesta edició en PDF