Una empresa mallorquina està desenvolupant una prova pilot, pionera a l’estat espanyol, que podria proporcionar una nova eina per a l’estudi de la degradació de les praderies de posidònia. Davant la dificultat d’obtenir dades fiables en tota la superfície de l’Arxipèlag, la consultora Podarcis intenta posar en marxa un sistema de vigilància amb drons. El nom del projecte no podria ser cap altre que Posidrònia.
El biòleg Dani Ramon, codirector de la iniciativa, explica a l’ARA Balears que es proposen “determinar indicadors d’impacte ambiental i establir criteri d’ordenació i gestió del turisme nàutic en els espais naturals protegits, especialment en aquells on predomini la fràgil posidònia”. El projecte ja ha captat l’interès del Consell de Formentera i ha superat un primer filtratge per accedir a les ajudes del Govern a les pimes.
La prova pilot es desenvolupa en dues zones LIC (Lloc d’Interès Comunitari) de Formentera i Mallorca. Una de les primeres tasques és determinar quina és l’altura ideal perquè els drons captin la informació més acurada amb un menor cost. “Ens podem trobar que la fotografia que obtenim a 40 metres tingui una nitidesa similar a la que obtenim a 60, però aquesta suposa una despesa en energia i temps molt menor”, assenyala Ramon. Els drons, subratlla, disposaran de càmeres fotogràfiques preparades per captar imatges d’elevada precisió.
Un altre aspecte a aclarir és el de la metodologia d’obtenció i tractament de la informació. En aquest sentit, Ramon destaca que tenen previst desenvolupar una metodologia específica per a la caracterització del litoral marí mitjançant tècniques de teledetecció.
En contínua regressió
El codirector del projecte destaca la importància que té per la necessitat de començar a posar fre, de manera immediata, a la regressió de les praderies a les Illes. Ramon, biòleg de professió, lamenta que encara queda molta feina de sensibilització, principalment entre l’empresariat, sobre la necessitat de protegir una espècie cabdal per al manteniment de la qualitat de l’aigua. I és que, sense posidònia, la mar serà més tèrbola i els xeics, tanmateix, ja no hi voldran fondejar amb els seus megaiots.
