Porreres encén el llum i obre camí a la Memòria Històrica de les Balears
Amb un ampli seguiment social, un equip d’arqueòlegs i antropòlegs excava la fossa comuna del cementeri que, entre el 1936 i el 1937, visqué l’afusellament de desenes de republicans de 30 municipis
PorreresLes guerres sempre deixen marca i, com l’ADN, perduren en el temps. La Guerra Civil (1936-1939) i el franquisme deixaren una ferida tan grossa, tapada durant dècades amb silenci, negació i manca d’humanitat, que l’esqueix social potser encara tardarà a cicatritzar. Mallorca ha hagut d’esperar 80 anys per veure com se’n removia la terra tacada de sang i metralla. Porreres, després de Sant Joan, és el segon punt on l’associació Memòria Històrica, emparada en la Llei 10/2016, de 13 de juny, intenta trobar les restes d’entre 120 i 130 persones afusellades procedents de 30 municipis.
El mapa de fosses del Govern estableix al cementeri de Porreres la major fossa comuna de les Balears. Un estudi històric de l’incansable Bartomeu Garí ha estat clau per tirar endavant el projecte, després d’aconseguir situar el punt de localització de la gran fossa comuna.
Acompanyades d’una bandera comunista i una de republicana dutes per dos joves, dimecres horabaixa començaren les tasques de prospecció i exhumació encomanades a la Sociedad de Ciencias Aranzadi (1947), que dirigeix el prestigiós antropòleg i professor en medicina legal i forense Francisco Etxeberria. El director de les exhumacions ha realitzat intervencions en 500 fosses d’arreu de l’Estat, on s’han recuperat les restes de 8.000 persones.
Ben enmig del cementeri, a la vora d’un bloc de 90 nínxols, dimecres horabaixa començaren a aparèixer les restes de persones assassinades. En diferents seccions, els cossos dels afusellats apareixen amuntegats. S’hi troben poques pertinences personals. El temps ha anat fonent la roba de les víctimes de les matances perpetrades per escamots de falangistes. Oficialment, els detinguts foren posats en llibertat.
En aquests primers dies d’exhumacions, el silenci quasi sepulcral de respecte que imposen els cementeris només s’ha trencat amb el renou dels ormejos i de l’excavadora, que han permès anar descobrint les proves de les matances dels botxins. 80 anys després, els clics dels gallets han donat pas als de la màquines fotogràfiques que retraten la realitat negada. Ara ja no hi ha res per amagar. D’aquí, doncs, que el doctor Etxeberria hagi agraït no només la presència dels veïns, els familiars de les víctimes i les institucions públiques, sinó també de les noves generacions. I tal volta per això ha acceptat la sol·licitud d’un institut per visitar la fossa oberta, on en els primers dies ja s’hi han localitzat més d’una desena de cossos.
A partir de la recollida de testimonis, s’ha redactat l’estudi documental que ha permès obrir la fossa comuna de Porreres. Segurament això permetrà que alguns familiars de víctimes tinguin prest la confirmació del fatídic pressentiment que els ha anat esgarrinxat l’ànima, i el cor, durant anys.
Suport institucional
Porreres ha permès obrir la seva zona 0 allà on, desordenament, es tiraren desenes de cossos de persones afusellades en un lateral de l’oratori de La Creu, situat devora el mateix cementeri i on avui hi ha estampats en ferro els noms de totes les víctimes documentades. Obrir la fossa “és una qüestió de justícia”, ha repetit la batlessa, Xisca Mora. Ella, igual que Maria Antònia Oliver, presidenta de l’associació Memòria Històrica (que té dos familiars entre les víctimes), l’historiador Tomeu Garí i el president de la comissió Memòria de Porreres, Joan Barceló, segueixen de prop l’evolució de les tasques d’exhumació.
A partir del punt inicial d’excavació, aquesta s’haurà de redirigir per evitar els llocs d’enterrament ordinari i avançar cap on allà on es trobin més víctimes, sempre seguint els criteris antropològics de l’equip científic, que té el suport d’estudiants voluntaris arribats de diferents punts de l’Estat. L’equip científic s’ha mostrat sorprès de l’expectació i de la calidesa humana, que no han trobat en d’altres exhumacions. “Aquest és un acte que ha de reforçar el valors democràtics, perquè algunes injustícies s’han d’atendre per fer justícia als familiars de les víctimes”, sentencia Etxeberria.
Segons aquest científic, “l’estat de conservació en què es troben molts cossos ha de permetre fer-ne una bona extracció d’ADN”. Al mateix cementeri s’obren unes fitxes per tramitar la identificació dels cadàvers que s’extreuen de la fossa comuna, com a passa prèvia als estudis genètics que es duran a terme més endavant, abans de segellar per sempre “el retorn de la memòria i la dignitat a les víctimes”, en paraules de la consellera de Participació, Transparència i Cultura del Govern, Ruth Mateu.
