‘Pornoburka’, un llibre sobre identitats falsejades

Brigitte Vasallo fa literatura politizada com a resistència

El dia que la filòsofa i teòloga Rosa Cursach, de l’organització Feministes i Creients, va conèixer en persona Brigitte Vasallo, va quedar capgirada. No era la dona sexagenària tota tatuada que sortia al perfil del seu Facebook. Amb aquesta anècdota, Rosa va presentar l’autora de Pornoburka, que va venir a la Fira del Llibre de Palma de la mà del grup Ulls Sadolls amb la darrera edició d’aquesta obra, que parla precisament d’això, d’identitats falsejades.

Els protagonistes principals són quatre personatges del Raval: una pornoterrorista, un espanyol que es fa passar per argentí, una estrella del pop gai i un artista xenòfob enamorat del fruiter pakistanès. “En aquest clima, apareix un burca al barri. I tots obliden el seu propi enfosament i es llancen a salvar-lo, sense demanar-se què hi ha sota, sense atrevir-se a mirar”, assenyala l’escriptora. A la novel·la es parla de la veritat i sobretot també de la seva absència. Així, la hipocresia, la dificultat per reconèixer la pròpia imatge i la construcció de l’alteritat des del punt negatiu són presents a l’obra de Brigitte Vasallo, qui amb un gran sentit de l’humor ple d’acidesa i tendre alhora retrata un barri viscut amb mirada encertada.

Denúncia

Entre els personatges secundaris hi ha dos mossos d’esquadra, Fernands i Gonçals, que a l’obra fan palès el menyspreu que senten cap a a la gent que viu al Raval. Després de llegir un fragment sobre ells, Brigitte Vasallo va parlar de l’actuació dels mossos en relació als esdeveniments de Can Vies. “Estam en plena batalla, la policia copeja la gent de manera bestial. Que els mossos carreguin a les andanes del metro ja és habitual. És terrorific. Els helicòpters sobrevolant tot el dia”. L’escriptora també ha deixat impresa la seva denúncia de la violència de les forces de seguretat a la darrera edició de Pornoburka. “L’assemblea del Raval em demanaren un text reflexionant sobre l’entorn de l’assassinat de Juan Andrés Benítez, qui morí després de rebre una brutal pallissa per part dels mossos”, assenyala qui aposta per “la literatura politzada com a eina de resistència”.

Un altre dels eixos vertebradors de Pornoburka és el de les ciutats especulades. “Sempre que parl d’això, a totes les ciutats on he anat hi ha algú que m’explica que allà ha passat el mateix”, comenta. Recorda com els veïns i les veïnes patien la degradació del seu barri a causa dels interessos econòmics d’uns pocs. Persones i famílies que eren desallotjades i traslladades a altres zones de la ciutat, que havien d’abandonar ca seva per decisions arbitràries.

Vasallo, que col·labora amb Casa Árabe, Educaislam i el Pla Barcelona Interculturalitat, posa damunt la taula el que significa la polèmica sobre la prohibició del nicab. “El que volen dir és: aquestes dones no són d’aquí, aquestes robes no són d’aquí ni ho seran mai. Són missatges que arriben a l’extrema dreta, que per cert ha crescut moltíssim”, comenta en relació a l’augment dels vots que han obtingut a les darreres eleccions europees. L’autora remarca que les entitats socials asseguren que a Barcelona no s’ha vist mai cap burca i que s’han detectats tan pocs nicabs, vels integrals, que no se’n pot ni fer una estadística. Per tant, creu que és una problemàtica fictícia i sobredimensionada que deixa en evidència les nostres pors i els nostres prejudicis.

EDICIÓ PAPER 16/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF