Palma“Des de temps immemorials” se celebra la festa del Pi de Pollença, la més consolidada i important de les festes de Sant Antoni d’aquest municipi de la Tramuntana nord.
Aquesta afirmació la fa el doctor en Història i pollencí Pere Salas Vivas, qui afegeix que “no és una festa inventada al segle XIX”, com apunten algunes veus. El que sí que ha sofert és “molts de canvis. Un procés de readaptació als temps moderns”. En un principi, la festa del Pi estava “molt vinculada al món rural” i també a la religió. El pi, que era agafat cada any d’una possessió diferent, es trobava a la plaça del Mercat i després era arrossegat per dues bèsties fins a la plaça Vella. Als anys 50 del segle passat, però, “en un món en què perd pes la ruralia”, la festa comença a “secularitzar-se”. També en aquesta època va patir una “profunda decadència”, explica Salas, la qual va obligar a “concentrar tots els actes de Sant Antoni en un mateix dia”. I és arran d’això que l’acte d’anar a recollir el pi a la possessió de Ternelles -des d’aleshores sempre s’agafa d’allà- es converteix en un dels esdeveniments més importants i característics d’aquesta celebració.
Massificació de la festa
Als anys 70 hi ha un altre punt d’inflexió, afirma Salas, “perquè hi ha una recuperació de les festes populars, de caire progressista”, una demanda que venia “des de baix”, des del mateix poble. És aleshores quan es dona més protagonisme a la festa del Pi, fet que en provoca la consolidació i alhora la “massificació”. També apareixerà la mateixa festa al Port, en aquest cas, però, es fa al matí del dia Sant Antoni.
Passen els anys i el pi rep molt més protagonisme quan la festa comença a retransmetre’s a IB3 Televisió. La difusió provocarà la participació en la festa de gent d’altres pobles de l’illa. Tot i que no d’una manera tan massiva, com pot ocórrer en el simulacre dels moros i cristians a l’agost, “comença a veure-s’hi més presència” de gent de fora poble. La televisió també ha reforçat la pujada al pi, just després d’haver-se col·locat a la plaça, i l’ha convertida en una competició entre grups d’amics en què “es disputa l’honor d’arribar a dalt”.
