Publicitat
Publicitat

Pobres (i) jubilats

“Els pensionistes s’han convertit en un paraigua per als familiars que estan a l’atur”. La secretària d’Acció Sindical de Comissions Obreres a Balears, Carmen Díaz de la Jara, destaca el paper vital que les pensions dels majors estan tenint en el sosteniment de les llars on els ingressos per les rendes del treball han desaparegut. El cas és que, si ens atenem a les xifres, els jubilats de Balears encara ho tenen més difícil que els coetanis de la resta de l’Estat per viure i fer sobreviure els seus fills i néts. Les seves pensions contributives –invalidesa, orfandat, viduïtat i sobretot la de jubilació– ocupen els esglaons més baixos si es comparen amb les que es cobren a la resta de les CA; sempre per sota de la mitjana de l’Estat.


Les darreres xifres sobre pensions contributives que ha ofert el Ministeri de Treball i Seguretat Social a 1 d’abril de 2014 fixa la pensió mitjana de jubilació a Balears en els 912,22 euros –amb una pujada del 2,3% sobre l’any passat–, mentre que la mitjana estatal és de 996,23 € i la comunitat on es paga més als jubilats és al País Basc, amb 1.230 €, un 35% superior a la prestació balear. L’Arxipèlag ocupa el lloc 12 entre les 17 comunitats per la quantia de la pensió en el règim general, i és la quinzena si es mesura la prestació dels autònoms emèrits, un fet que es repeteix cada any, tot i que Balears lideri la creació de llocs de feina.


Díaz creu que la causa bàsica d’aquest decalatge entre les pensions que es cobren arreu i les de Balears es troba en “la contractació precària, temporal, a temps parcial o eventual, que repercuteix en la quantia que es cotitza a la Seguretat Social, que és inferior a la mitjana d’altres CA”. La fórmula de contractació dels fixos discontinus, que alternen períodes laborals amb altres a l’atur, “influeix” –segons Díaz– “en la minva de les cotitzacions socials”. La “tarifa plana de 100 € per a les quotes de nous treballadors a temps complet i de 50€ per a temps parcial també suposen un pes mort per a la Seguretat Social”, que deixa de recaptar i que, per tant, perd recursos.
El futur de les pensions


L’administració central endurirà més els requisits per accedir-hi


Els sindicats alerten de la perillositat de continuar afeblint la caixa de la Seguretat Social: “Els qui estan a punt de jubilar-se ara són els qui han tingut carreres professionals estables, però quan arribin els de la generació del baby boom –amb contractacions discontínues i menys períodes cotitzats– les seves prestacions seran cada cop més baixes”, diu Díaz.


L’opinió dels experts tendeix a ser pessimista sobre el manteniment del sistema de garanties socials al final de la vida laboral, tal com el coneixem ara. “El sistema –de pensions– és tan insostenible que cada cop més s’anirà obrint la bretxa entre allò que es cotitza i allò que es rep com a prestació per jubilació”. És l’opinió de Magdalena Massot, graduada social i advocada laboralista a www.autorizadored.es.


“Discretament, sense que els mitjans no se’n facin ressò”, diu Massot, “les mesures que es prenen van en la línia de deslliurar el pagament que fem ara de la prestació que rebrem”. És a dir, per més que es pagui ara, no es rebrà –proporcionalment– una pensió més alta.


Això es palesa en fets com són l’elevació dels anys cotitzats que cal tenir en compte per al càlcul de la prestació –dels 15 als 35–, l’establiment de l’edat de jubilació fins als 67 anys –a partir del 2027– o la revalorització fixa de les pensions           –del 0,25% anual–, en lloc de tenir en compte l’IPC. En el cas dels autònoms, el Decret Llei 22/12 ha apujat la cotització mínima un 16,4% a partir de gener d’enguany, en una mesura ”que el govern no ens ha comunicat ni tan sols als professionals, feta amb prepotència”.


Les conseqüències reals a tot aquest nou model organitzatiu de les garanties socials per als treballadors a l’Estat són contraproduents: “ jo, als meus clients –diu Massot–, els recoman que, si poden, cotitzin pel mínim”, un fet que els assalariats per compte d’altri no poden escollir, però els autònoms sí. És l’aflorament de la manca de confiança en el paper garant de la Seguretat Social en el seu paper com a garant de la cobertura dels ciutadans.
L’augment de l’esperança de vida i, per tant, dels anys en què es tindrà dret a cobrar pensió, també preocupa els responsables de l’Estat. Segons Massot, ja s’estudia “la ‘quota de sostenibilitat’, que suposarà l’aplicació d’un percentatge de descompte final sobre la quantia de la prestació, en funció de l’esperança de vida que tingui el jubilat en el moment de rebre la pensió”.


L’advocada de www.autorizadored.es creu que el camí que adoptarà l’administració respecte de les cotitzacions dels autònoms serà “el sistema alemany, en el qual el treballador per compte propi paga en funció dels ingressos de l’exercici anterior”, amb la qual cosa s’eliminaria el sistema actual, que permet fixar les bases de cotització.
Magdalena Massot creu que “totes aquestes mesures es prenen per garantir la sostenibilitat del sistema, perquè la Constitució garanteix el dret a rebre pensions; allò que no diu la Constitució és quina quantitat s’ha de rebre”.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF