Publicitat
Publicitat

TURISME

La Platja dels mil plans i la reforma que no arriba

El desencant i la decepció són sentiments comuns en la majoria d'agents socials de la Platja de Palma quan es compleix un quart de segle de la darrera actuació important

Any 1988. La primera línia de la Platja de Palma sembla Beirut. Es tanquen al trànsit diferents zones, per trams, i es va alçant metre a metre tot el frontal marítim. El Ministeri d'Obres Públiques, el Govern balear de Gabriel Cañellas i l'Ajuntament de Palma es posen d'acord i tiren endavant unes obres que suposen una veritable revolució. No hi falta la polèmica, "perquè la carretera que discorria per primera línia i que milers de ciutadans fèiem servir per anar amunt i avall es convertia en un passeig marítim", recorda Miquel Garcia, que ha viscut tota la vida a Can Pastilla. L'actuació, com sempre, va durar més del que estava previst. Pedro Homar, treballador d'hostaleria jubilat, diu que "va ser una gran idea", una inversió pública que va significar una important transformació i que va impulsar l'activitat turística de l'indret més emblemàtic de Mallorca. Potser pocs imaginaven que quan es complirien 25 anys d'aquelles obres la zona turística més important de les Balears no hauria tornat a veure cap reforma important.

I molt menys encara si s'observen la quantitat de projectes, declaracions, iniciatives i fins i tot master plans que han imaginat mil idees per refer el lloc. La històrica dirigent veïnal Ana Rodríguez, que ha tingut un negoci a s'Arenal durant dècades, ho resumeix en una frase: "Per aquí han passat experts, estudiosos, hem anat a centenars de trobades, presentacions, ens han dit cada vegada que el projecte era millor que l'anterior, però la realitat és que aquí no es fan més que reunions".

Desencant

El desencant i la decepció són sentiments comuns en la majoria d'agents socials de la Platja de Palma quan es compleix un quart de segle de la darrera actuació important. Han estat molts anys de propostes i projectes, i poca cosa més. "Els hotelers ja no confien en res públic, però com a mínim no volen que l'eterna planificació els impedeixi reformar, ara que tenen una mica de doblers a la caixa. Per això s'ha publicat un decret llei de mesures urgents. Ara podran tirar endavant algunes actuacions", assegura un arquitecte que prefereix no ser identificat. I és que ahir el BOIB ja publicava el decret que declara la Platja de Palma com a zona madura i que fixa importants paràmetres urbanístics. Per alguns, és la confirmació que la reconversió de la Platja de Palma, actualment en tramitació, quedarà en no res.

I no serà per falta de projectes. L'any 2004, l'aleshores ministre de Medi Ambient, Jaume Matas, va començar a parlar de dur-hi a terme una gran actuació. Dit i fet, Matas actuà com solia fer-ho i, ben aviat, l'any 2005, es va constituir el consorci, amb l'objectiu de fer una "reconversió integral d'aquest espai pioner", recorda Ismael Irigoy, que fa la tesi doctoral de geografia sobre la Platja de Palma. "Matas en va posar les bases i el primer gran projecte el va fer Margarita Nájera", diu. L'exbatlessa de Calvià va ser nomenada fins i tot comissionada especial per l'Estat. La Platja de Palma havia de ser un projecte pilot. "Zapatero va anunciar que hi invertirien 1.300 milions d'euros en 10 anys". Un master plan elaborat per West8, amb un bulevard a primera línia, rehabilitacions, una sèrie de nous edificis anomenats catedrals... "Era el model de Bilbao, el postturisme. Una reconversió industrial. Impossible de finançar", sentencia. No va fer falta. El projecte de Nájera incloïa la demolició de 91 cases baixes de nuclis tradicionals i altres actuacions polèmiques. Més de mil al·legacions feren retirar el pla abans de les eleccions de 2007. Després arribà Álvaro Gijón. Nou equip, nou pla de reconversió. Sense doblers públics. S'aprovarà a finals d'any. Però el model ja està fixat per un decret llei. No hi ha doblers per al somni d'esponjar.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 16/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF