Platja de Palma: la pèrdua de la virginitat a mans de l’especulació

Palma“S’ha produït un fenomen d’explotació econòmica que ha beneficiat grans grups però, aquella platja paradisíaca, ens l’han robada”. D’aquesta manera, l’urbanista Manuel Cabellos, l’autor de Platja de Palma. Evolució històrica i planejament urbà (Documenta), resumeix en poques paraules el que ha estat una de les reconversions més grans que ha sofert el paisatge de Palma. El litoral entre Llucmajor i Ciutat ha sofert cinc grans etapes de canvi. S’ha passat de la natura al ciment; d’altes dunes a alts hotels; de silenci a l’enrenou del turisme. I, sobretot, de la lluentor de la sinergia entre mar i arena a un ambient que s’allunya del que fou fa 100 anys.

El llibre està escrit amb motiu del pla de reconversió territorial que es va dur a terme al Consistori entre el 2008 i el 2009. El varen encomanar a Cabellos com a estudi històric del planejament. Ell va anar una mica més enllà i proposà un plantejament més integral i històric de la ciutat, en concret d’aquella zona costanera.

Cabellos explica a l’ARA Balears que la Platja de Palma era, durant la primera meitat del segle XX, “un paradís de construccions baixes i de baixa intensitat respecte de la natura”. Apunta que era un lloc de recollida d’alga per a la seva explotació agrícola; que les dunes pintaven el paisatge i que no havien estat alterades perquè l’urbanisme era respectuós; que la foto del litoral defugia el boom turístic que estava a punt de produir-se. Anys més tard, canvi radical: grans densitats i “ocupacions massives destructives”. En definitiva, un “canvi urbanístic radical i negatiu”.

Cabellos opina que, en un principi, es va generar un procés sobre l’atenció a la pressió paisatgística que no era prou considerat. En canvi, sí que era considerat de manera molt positiva el canvi econòmic que havia alterat la vida dels mallorquins de Llucmajor i de Palma. “Molta gent estava molt contenta: uns, perquè havien transformat una propietat ferma en un solar rendible; altres, perquè havien aconseguit una feina”, exposa Cabellos. En aquest sentit, parla d’una dicotomia entre l’explotació de la natura i els “aspectes negatius”, entre cometes, que es produïa.

El no-res

“Hem vist com això ha quedat reduït al no-res”, recalca Cabellos. I adverteix que el que ha passat amb la Platja de Palma és un fenomen que continua ocorrent a tot Mallorca. Diu que a l’estiu ja no es troben aquelles platges desèrtiques que es trobaven quan els més grans eren petits. “Els joves ho poden haver assumit com quelcom necessari, però jo ho veig com una cosa que se m’ha imposat. I Mallorca no és la Mallorca idíl·lica que jo vaig conèixer”.

I la qüestió fonamental és: tot això era inevitable? Cabellos ho té clar: “En absolut”. Defensa, en aquesta direcció, el “turisme de luxe” que hi havia hagut del 1920 al 1936. Diu que era un turisme respectuós amb el paisatge, que dels vint hotels de luxe que es varen construir a Mallorca, només un tenia la platja al davant. I que això reportava moltes satisfaccions als ciutadans, des del punt de vista de l’ocupació qualificada -es requerien persones tècnicament valuoses-, i que econòmicament generava uns retorns molts alts sense necessitat d’espoliar el territori.

Cabellos assegura que s’ha d’assumir que la Platja de Palma va ser un lloc escollit “per fer una nova proposta de negoci especulatiu, basat en l’explotació d’un terreny molt fràgil”. No és casualitat, apunta. Aquells que “comanden” econòmicament volen un lloc molt singular com a punt emblemàtic del creixement urbanístic. I la Platja de Palma reunia totes les característiques: proximitat a l’aeroport, a una ciutat històrica i la qualitat de lloc paradisíac.

Enfora ha quedat el fet de ser una platja per als residents, d’arena neta, amb una producció biològica altíssima. “Hi ficaves la mà i hi trobaves cucs per anar a pescar”, recorda Cabellos. Diu, també, que la seva qualitat visual era “fantàstica”. “Quan els geògrafs de l’Arxiduc varen fer el recorregut de l’illa el 1878, varen veure una arena que era deliciosament lluminosa, amb una platja intocada, i només hi havia un caseta de banyadors i un molí d’aigua”. I, tot plegat, és el que més troba a faltar Cabellos.

Tot i així, assegura que ja no és un nin i que els requeriments que té ara són diferents dels que tenia quan passava el temps a la costa de Ciutat. “M’agradaria que els nostres fills i els nostres nets poguessin mantenir un territori amb un ús de qualitat”, confessa.

Lleis contra el territori

En el llibre de Cabellos també s’expressen, paral·lelament, les dificultats de tipus jurídic i urbanístic que té aquest indret per adequar-se a tots els canvis que ha viscut. Parla de la Llei del sòl, del 1956, que legitima de manera “molt precària” l’activitat econòmica. “Es fa molt lentament i amb molta precarietat, per dir-ho de manera clara i senzilla”, entona.

Així mateix, manuel Cabellos fa referència a la Llei turística de l’any 2012. Diu que evidencia una “agressió fortíssima al territori” perquè impedeix el funcionament de l’urbanisme com a ordenació. “S’ha imposat una llei a causa de la qual, per decret, els privilegiats de la platja passen de ser-ho els ciutadans als hotelers”, remarca. Diu que se’ls dona un plus d’edificabilitat i un plus d’altura als edificis. D’aquesta manera, sentencia que s’ha convertit tota l’illa en un territoria urbà o urbanitzat, cosa que ha implicat una pèrdua de la qualitat que hi havia en els inicis.