DEIXALLES MARINES DIAGNÒSTIC
Balears 24/08/2015

Plàstic a la mar i la culpa al sud

Les altes temperatures han propiciat l’increment de residus a les costes de les Illes aquest estiu

Mercè Pinya
4 min
MEDITERRANI DE PLÀSTIC 
 Els residus no només es troben a la superfície. El fons marí també n’és ple.

PalmaUn capvespre d’agost, Cala Petita. Autòctons i un grup de turistes francesos coincideixen en un bocí de paradís que la presència massiva de plàstics ha convertit en un abocador envoltat de roques, aigua salada i peixos. El panorama és tan desolador que comencen a recollir els plàstics que s’acumulen no només dins l’aigua, sinó també damunt la posidònia seca. Aquesta escena s’ha repetit aquest estiu adesiara, amb les seves particularitats, sobretot al litoral del Llevant, el Migjorn i el Ponent de Mallorca i a les Pitiüses. Les costes del Parc Nacional de Cabrera tampoc no s’han lliurat de la dramàtica situació. La costa menorquina és la que ha patit menys l’impacte dels residus, tot i que també n’hi han arribat, i aquesta mateixa setmana el GOB Menorca ha hagut de rescatar una tortuga enganxada entre residus.

Aquest estiu l’arribada de plàstics a les costes de les Illes ha estat molt més gran que en els darrers anys. De fet, durant els primers 10 dies d’agost, les 33 barques de la Conselleria de Medi Ambient que recullen residus del litoral n’han arreplegat 1.500 quilograms diràriament. La xifra, esfereïdora, supera la mitjana d’altres anys, que se situa entre els 600 i 800 quilos diaris.

Emperò, hi ha més plàstic enguany que altres anys? Els experts coincideixen que, malauradament, la quantitat de plàstic a la Mediterrània no ha variat substancialment, unes 3.000 tones, emperò el que ha succeït aquest estiu és que s’han produït les condicions ‘perfectes’ perquè aquests residus arribin a les nostres costes. “La bonança tan prolongada que hi ha hagut des del mes de maig fins a mitjan agost ha fet que la temperatura de l’aigua sigui molt elevada i això ha produït que la flotabilitat dels plàstics sigui més gran”, explica el coordinador del Centre de Neteja del Litoral de la Conselleria de Medi Ambient, Josep Maria Aguiló. Els vents de sud i de sud-est han fet la resta i els han acostat a la costa, fent-los arribar fins a damunt l’arena o les roques. “El plàstic hi és sempre, però ara el veiem”, adverteix Aguiló.

De fet, el Mediterrani és un dels mars “més contaminats del món”. Ho diu el científic del Centre d’Estudis Avançats de Blanes que depèn del CSIC, Luis Francisco Ruiz-Orejón, que forma part del projecte Nixe III, que investiga els plàstics flotants en el Mediterrani des del 2011, i iniciativa de l’inquer Joan Ramis. “La costa del Mediterrani està superpoblada, i és un dels mars on la pressió humana és més forta”, afegeix Ruiz-Orejón. A més, “el fet que sigui un mar semitancat fa que l’aigua tardi fins a 50 anys a renovar-se en la seva totalitat”, per la qual cosa tot el que s’hi aboca hi roman.

El sud no és el problema

La procedència dels plàstics és una qüestió controvertida que posa de manifest les contradiccions d’una societat que no vol ser responsable del seu model de consum. Des del Centre de Neteja del Litoral s’insisteix que la major part dels residus procedeixen d’Algèria, “que té una costa extensíssima” i on “els residus que s’aboquen al litoral són un problema”. Però científics com Rafael Sardá no posarien “la mà al foc” perquè els plàstics que arriben vinguin només del sud. “És evident que a Algèria no tenen els recursos que tenim nosaltres, però no hi ha cap estudi comparatiu que demostri que la ribera sud aboqui més plàstics a la mar que la ribera nord”, afegeix aquest investigador del CSIC, especialista en aquesta problemàtica. L’opinió la comparteix el director general Sebastià Sansó, que insisteix en la “coresponsabilitat”.

“La gent percep que els residus no són de casa, però en els viatges que hem fet per tot el Mediterrani recollint mostres hem vist com els envasos són de països diversos, fins i tot de Noruega”, diu Ruiz-Orejón. No només el que es llença a la mar hi arriba, sinó que gran part del que sura prové dels torrents on s’aboquen deixalles i també “dels grans rius d’Europa”. El problema també el tenim a casa.

El 9 de setembre la recuperada Fàbrica Ramis d’Inca acollirà la presentació dels resultats científics del projecte Nixe III, després de cinc anys recollint dades pel Mediterrani. El projecte, nascut de la mà del professor d’ESADE Joan Ramis i l’experta en la figura de l’arxiduc Lluís Salvador, inclou aspectes relacionats amb la biodiversitat, la cultura, el turisme o l’arquitectura. Un veler ha recorregut durant cinc temporades el Mediterrani recollint plàstics que hi suren. El científic del CSIC, Rafael Sardá, ha coordinat la investigació sobre les deixalles marines. El vaixell ha anat per les costes d’Itàlia, de les illes gregues, de les Balears, i recentment s’han recollit mostres també al canal de Menorca. El doctorand Luis F. Ruiz-Orejón també hi ha participat. Una de les primeres conclusions del treball sobre Grècia permet concloure que el plàstic recollit allà, si s’extrapola a tot el Mediterrani, suposaria que hi pot haver unes 1.500 tones de plàstic només en els 20 centímetres de la superfície.

stats