El Pi vol posar ordre al “bordell” de les llicències
Proposa una reforma que acabi amb la inseguretat jurídica generada per la successió de lleis i exempcions
PalmaEl Parlament debatrà, el proper dia 2 de novembre, la presa en consideració d’una proposta de modificació de la Llei de règim jurídic d’instal·lació, accés i exercici d’activitats. Rere aquest nom tan embullat, s’amaga la regulació dels drets i els deures de les activitats comercials a l’hora de demanar llicències i títols administratius. “No és una qüestió menor”, explica el diputat d’El Pi Josep Melià, impulsor de la proposta.
La formació regionalista intenta posar ordre en un aspecte clau del funcionament econòmic que ha patit molts canvis normatius. Molts d’ells, adverteix Melià, han deixat molts negocis en una espècie de llimbs jurídic. Melià posa l’exemple dels agroturismes que, amb la Llei de 2013, van quedar exempts del requeriment de demanar una llicència o un títol administratiu. Ara, la recentment aprovada Llei d’impacte ambiental els obliga a passar el tràmit d’impacte ambiental i, per tant, necessita títol administratiu. El diputat lamenta que no es va fer cap norma transitòria que esclarís com queden els locals que van obrir quan la llei emparava l’exempció.
Un cas més sagnant d’aquest embolic el protagonitzen els hotels. “L’any 1995, la Llei d’acompanyament dels pressupostos va introduir un article que deia que els establiments turístics oberts des de feia cinc anys quedaven exempts de la llicència d’activitats. Què passa? Que (José María) Rodríguez (llavors conseller d’Interior) va derogar aquest article l’any 2006. I, és clar, no hi ha norma transitòria i tornam al mateix. El segon govern d’Antich va fer una altra norma sobre l’exempció dels hotels i la Llei del turisme de Delgado en va fer una altra. Finalment, també ho fa la Llei de 2013 i, per tant, tenim cinc normes diferents sobre establiments turístics”, conclou. “Perquè si ara qualcú anàs als tribunals i, tenint en compte que no està clar, trobàs un jutge que digués: ‘Escolta, jo interpret que no n’estan exempts, que tots hi estan subjectes i els que funcionen sense llicència els hem de tancar’, què passaria, aquí? El guirigall seria monumental. Hem de clarificar aquest “bordell”, sentencia.
Més poder per als batles
La reforma té un segon objectiu: agilitzar l’actuació dels ajuntaments, l’administració competent en matèria de llicències. En aquest sentit, Melià explica que la Llei de 2013 acabà amb la pràctica tradicional de deixar a les mans dels batles la potestat de decidir sobre el tancament o la paralització d’un local sense llicència. La darrera reforma deixa aquesta decisió a les mans de la Policia Local. “A nosaltres ens pareix bé, però la Policia no fa sempre la feina perfectament”, diu, tot i que evita relacionar-ho amb el cas de corrupció policial a Palma. El Pi no proposa llevar aquesta potestat als policies locals sinó obrir una segona via que recupera el procés habitual. A banda, s’afegeixen altres mesures que, segons els regionalistes, tracen amb major claredat els deures dels propietaris dels locals.
Melià confia que la proposta sigui presa en consideració. Recorda, en aquest sentit, que els partits del Pacte van votar a favor d’una Proposició No de Llei (PNL) que instava el Govern a emprendre aquesta modificació. Un any després, els regionalistes han decidit tirar pel dret, davant l’incompliment de l’Executiu. El diputat espera que el Pacte sigui coherent i s’avingui a negociar per resoldre un laberint jurídic en què podrien quedar atrapats molts negocis de l’Arxipèlag.
