INICIATIVA PARLAMENTÀRIA
Balears 10/12/2016

El Pi escalfa el debat de la pobresa energètica

La formació regionalista presenta una proposició de llei que calca l’aprovada a Aragó, a proposta de Podem

Jaume Vinyas
3 min
ESTADÍSTICA 
 El 2014, 162.000 balears es van endarrerir per pagar algun dels rebuts del llum o del gas.

PalmaEl Govern podria sancionar les companyies elèctriques que tallin el subministrament de llum a usuaris morosos sense haver-ho comunicat a l’ajuntament pertinent. És una de les mesures que s’inclouen en la proposició de llei per a la reducció de la pobresa energètica que ha registrat aquesta setmana al Parlament. Els regionalistes confien que la iniciativa serà presa en consideració amb el suport dels diferents grups parlamentaris per tal que sigui una realitat dins l’any 2017. Ara per ara, sembla que com a mínim tindria assegurat el suport de Podem. El text presentat per El Pi és gairebé un calc del que va aprovar, a principis de novembre, el Parlament aragonès, sobre una proposta presentada per la formació dels cercles.

“Nosaltres ens hem basat en una llei que es va aprovar a les Corts d’Aragó. No sabem qui l’ha presentada ni qui hi ha afegit esmenes”, comenta, respecte d’aquesta qüestió, el diputat Josep Melià, visiblement molest quan se li comenta la font d’inspiració del text. “El que volem és ordenar un tema del qual n’hi ha molts que xerren, però després no sabem ni a qui ens referim”, afegeix.

En aquest sentit, destaca, la proposició de llei defineix “qui és una persona vulnerable que necessita cobrir aquestes necessitats”.

Definició de vulnerabilitat

Segons recull el text, “s’entendrà per persona en situació de vulnerabilitat aquella els ingressos totals de la qual siguin superiors a una vegada l’Indicador Públic de Renda d’Efectes Múltiples (IPREM) i iguals o inferiors a dues vegades l’IPREM, en còmput anual. També quedarà emparada per la llei aquella persona amb ingressos totals superiors a dues vegades l’IPREM i iguals o inferiors a 2,5 vegades l’IPREM, en còmput anual, que tinguin, a més a més, almenys un menor càrrec; siguin família nombrosa; hagi patit violència de gènere o terrorisme; estigui afectada per un procés d’execució hipotècaria o desnonament; tingui o formi part d’unitat de convivència en la qual algun dels seus membres tingui declarada una discapacitat igual o superior al 33% (o pateixi una situació de dependència o malaltia que l’incapaciti permanentment, de manera acreditada, per realitzar una activitat laboral); els deutors hipotecaris que es trobin en situació d’atur i hagin esgotat les prestacions per atur; una persona deutora hipotecària major de 60 anys o els afectats per situacions catastròfiques.

Així mateix, el text defineix les persones en situació d’especial vulnerabilitat, etiqueta en la qual cabran les persones o unitats de convivència els ingressos totals de les quals siguin superiors a una vegada l’IPREM i iguals o inferiors a 1,5 vegades l’IPREM, en còmput anual, que es trobin, a més, en alguna de les situacions esmentades anteriorment.

El text assenyala que “el dret d’accés als subministraments bàsics energètics es garantirà mitjançant la concessió de les ajudes que per la seva naturalesa corresponen al marc de les prestacions econòmiques del sistema públic de serveis socials, a més de les ajudes d’urgències destinades a resoldre necessitats bàsiques de subsistència”.

Les persones en situació vulnerable podran rebre un pagament de fins al 50% de la factura energètica que no puguin afrontar, mentre que els qui estiguin en situació d’especial vulnerabilitat podrien rebre’n fins al 100%.

El deure d’informar

La norma preveu un mecanisme que eviti situacions de tall del subministrament sense que abans hi intervingui l’administració. Així, els usuaris afectats tindran el dret a rebre l’atenció dels Serveis Socials del seu ajuntament quan la companyia els comuniqui el tall. Els subministradors no podran executar la decisió mentre els Serveis Socials avaluen els afectats i determinen si tenen accés a les ajudes que preveu la llei. “En cap cas”, estipula l’única aportació d’El Pi a la llei, “el subministrador podrà tallar el subministrament si amb una antelació mínima de 20 dies no ha posat l’impagament en coneixement de l’ajuntament corresponent”.

Règim sancionador

Un dels elements més destacats de la proposicó de llei és la previsió de sancions tant per a les companyies com per als usuaris que intentin treure profit de les ajudes. Així, per exemple, es considerarà infracció lleu l’incompliment de l’obligació dels beneficiaris de comunicar la percepció d’altres ajudes o d’altres informacions que els puguin ser requerides pels treballadors socials competents per valorar l’existència del dret a les ajudes regulades en aquesta llei.

Els subministradors també s’enfronten a multes si incompleiexen els deures d’informació que consagra la norma.

Constitueix una infracció greu el tall del subministrament sense haver-ne fet la comunicació als Serveis Socials de l’ajuntament; i com a molt greu es considera la reiteració d’infraccions greus.

Les infraccions lleus seran sancionades amb la suspensió del dret d’accés a les ajudes previstes o, en el cas de les subministradores, una multa equivalent a multiplicar fins a 25 la quantitat endeutada; les infraccions greus seran sancionades amb multa equivalent a multiplicar fins a 50 la quantitat endeutada i, finalment, les infraccions molt greus es calcularan multiplicant fins a 100 la quantitat endeutada.

stats