“Però es dedicarà de veres al medi ambient?”

Palma“L’únic problema és si se t’ajunta molta gent fent el check in (entrades) i a la vegada uns altres que se’n van i quan els dónes la factura i els has d’explicar què és l’ecotaxa”, explica Joanna, recepcionista d’un hotel a la Platja de Palma. L’embús d’una arribada massiva provoca algun moment de tensió, i algun turista que se’n va vol saber què és això de l’ecotaxa. Però una vegada explicat, “cap problema”.

A un altre establiment, el PlayaGolf, de Francisco Marín, president de l’Associació Hotelera de la Platja de Palma, els responsables de recepció també es desfan en explicacions, en general sense cap incidència. Alguns resignats, altres, la majoria, indiferents. El major inconvenient ha estat adaptar el programa de gestió de reserves per incloure-hi l’impost, i petits ajustaments, com les exempcions. Per alguns contractes amb operadors turístic, un jove de 15 anys ja és considerat un adult, però en canvi no ho és a efectes d’ecotaxa, ja que sols paguen a partir dels 16 anys.

En resum, una jornada que passarà a la història com d’absoluta normalitat. El que en l’àmbit social, econòmic i, sobretot, polític, va generar un intens debat de mesos sobre el seu impacte, sobre la conveniència, i amb arguments com els dels hotelers, que afirmaven que seria “molt negatiu”, no genera ni un minut d’atenció per a la majoria de visitants. “Vénen a passar-s’ho bé, a nedar, i a descansar. La resta els importa més aviat poc”, conclou Juan, un veterà recepcionista que, així mateix, troba que“s’ha d’imprimir un rebut per turista, massa paper per una cosa ecològica”.

Ni protestes, ni queixes, ni res. L’ecotaxa ja s’ha començat a cobrar i els hotelers i el seu personal estan tan ocupats trobant llit enmig d’un excés de demanda com mai no s’havia vist, que l’impost turístic és una simple anècdota. “I això es dedicarà realment al medi ambient?” demana Bernard, un turista suís que fa 24 anys que ve a l’illa. “Sí, a millorar-lo”, li responen. Sembla satisfet amb la resposta.

Precisament ahir, el GOB va lamentar que invertir en projectes per fomentar el turisme “sense plantejar la possibilitat de limitar el nombre de visitants pot suposar un greu problema per al proveïment d’aigua, la saturació automobilística, la massificació de les platges i la desaparició accelerada d’espais naturals”.

Els ecologistes asseguren que “la superpoblació turística podria suposar la destrucció ecològica” de les Illes i asseguren que és necessari reinvertir la recaptació de l’impost en l’explotació i degradació dels recursos naturals, limitar o dosificar l’oferta turística durant tot l’any i recuperar el patrimoni històric i cultural.

Any històric

Mentrestant, el sector turístic afronta una nova temporada d’estiu, que es preveu de rècord, animat tant pel turisme local, que sembla consolidar la seva recuperació després d’anys de crisi, com per l’estranger, que continua afermant Espanya com a destinació “refugi”.

Les dades fins al maig -que llancen més de 25,2 milions de turistes estrangers, el 11,4% més que en el mateix període de 2015- marquen un camí que apunta cap a la possibilitat que se superin els 70 milions de turistes estrangers, dos milions més que el 2015.

“Probablement arribarem als 70 milions i, si tot es desenvolupa amb normalitat, es batran rècords”, va explicar ahir el president de la patronal d’agències de viatges CEAV, Rafael Gallego, que apunta que en zones com les Balears, Costa del Sol o la Comunitat Valenciana els hotels estan fregant el ple.