Tres pics per setmana, la plaça del mercat s’omple de paradetes amb roba i productes alimentaris de pagesos d’arreu de l’illa.

PERE GARAU: TOT UN MON DINS D’UN BARRI

On tradició i diversitat es troben

El veïnat denuncia la manca d’espais públics i d’inversió a Pere Garau per part de l’Administració. És una de les zones amb major densitat demogràfica i on més s’ha concentrat l’arribada de població

Tres pics per setmana, la plaça del mercat s’omple de paradetes amb roba i productes alimentaris de pagesos d’arreu de l’illa. / ISAAC BUJ

"El barri de moda? No ho crec”, respon incrèdul Lahusin, veí de Pere Garau des de fa gairebé vint anys i gerent d’una carnisseria que, alhora, funciona com a botiga de queviures. Els darrers temps, una zona històricament obrera i pròxima al centre sona com una de les àrees que són tendència a Ciutat. Els seus veïns, però, desmenteixen aquesta idea. “Tenim la mateixa clientela de sempre”, corroboren els germans Mascolom, que tenen una parada al mercat de Pere Garau des de fa més d’una dècada. El negoci el varen obrir els seus pares fa més de quaranta anys.

Els veïns coincideixen, però, que el barri ha canviat molt durant les dues darreres dècades. Ja havia passat anteriorment, perquè Pere Garau ha acollit les principals onades migratòries viscudes a Palma: als 60 -amb l’arribada de treballadors vinguts de la Península-, als 80 -amb el boom turístic- i els darrers 20 anys -amb l’arribada de persones d’arreu del món.

Diversitat

La multiculturalitat del barri es reflecteix en els habitants i comerços. Juan fa deu anys que viu a Palma. Nascut a la Xina, regenta una botiga de productes alimentaris asiàtics. Afirma que la convivència al barri és senzilla i posa com a exemple l’experiència de la seva filla, que estudia en una escola pública de la zona. “Sempre s’ha relacionat amb tots els companys, independentment de la seva procedència”, afirma. Coincideix amb ell Lahusin, veí originari del Marroc que ja fa desset anys que viu a Palma. Per ell, als veïns no els preocupa la convivència amb altres cultures, sinó l’increment del preu dels lloguers i dels desnonaments al barri: “Els clients te’n parlen cada dia. El lloguer els puja 300 euros i no hi arriben”. Explica que l’increment ha estat especialment intens els dos darrers anys. “El meu germà va haver d’anar-se’n a França per la inestabilitat laboral i per aquests preus”, posa com a exemple proper.

“Aquest no és un barri multicultural, sinó que hi ha diferents cultures”, puntualitza Joaquín, integrant de l’Associació de Veïns i Veïnes (AVV) de Pere Garau. Assenyala que manquen iniciatives i espais públics que facilitin la interacció entre les diferents comunitats culturals que, a dia d’avui, conviuen en el mateix indret però duen “vides separades”. “És una llàstima, podria ser molt enriquidor”, sentencia.

Mancances

L’absència d’espais públics és una de les reivindicacions compartides pels veïns amb més anys al barri; una zona, a més, que té diversos locals en desús i solars buits. Es tracta d’un clam especialment rellevant en un barri que té els mateixos habitants que Inca i una de les àrees amb més densitat de població de Palma. “Fa anys que ho reclamam. No tenim ni una biblioteca, ni un casal”, explica Àngels Fermoselle, qui va obrir la seva herboristeria a tocar del mercat fa més de trenta anys.

A pocs metres, els germans Tolo i Xavi Mascolom aixequen cada matí la barrera de la seva parada al mercat de Pere Garau. L’establiment continua sent el cor del barri i manté tant la proximitat amb els clients com la seva infraestructura. Aquesta continuïtat no ha estat acompanyada per les reformes que el mercat necessita. Els Mascolom reivindiquen que cal més feina de manteniment i neteja, alhora que s’haurien de realitzar obres, com canvis en la il·luminació i la construcció d’un aparcament proper. “Aquí no s’inverteix, està tot molt descuidat”, afirmen.

En una línia similar, des de l’AVV de Pere Garau reclamen una major presència dels serveis de neteja i de policia al barri. “Cal més control en el compliment dels horaris dels comerços i de l’ordenança de la via pública”, afirmen. Així mateix, es queixen que les terrasses dels bars cada vegada deixen menys espai públic als vianants.

Tradició

A banda del mercat, pocs comerços històrics queden al barri. La xurreria La Artesana, oberta fa més d’una dècada, manté aquest esperit. “No hem notat que el barri estigui de moda. Tenim la mateixa clientela de sempre”, afirma Daniel López, fill dels propietaris i un dels treballadors. Un comerç històric és Merceria Duran, oberta fa més de 70 anys i propietat d’Andreu Canyelles, qui ha vist tancar molts altres negocis al seu voltant. “Pag una renda antiga; amb els preus d’ara no podria viure”, reconeix.

EDICIÓ PAPER 22/06/2019

Consultar aquesta edició en PDF