ANÀLISI ELECTORAL
Balears 23/12/2013

Pedro Riera : "Eliminar escons just serveix perquè els petits no entrin"

Pedro Riera Sagrera (Palma, 1980) va llicenciar-se en Dret i Ciències Polítiques per la Universitat de Barcelona

Gabriel Mayol
4 min

Pedro Riera Sagrera (Palma, 1980) va llicenciar-se en Dret i Ciències Polítiques per la Universitat de Barcelona. Posteriorment, cursà un màster en Ciències Socials a l'Instituto Carlos III-Juan March i es doctorà amb una tesi sobre les reformes dels sistemes electorals democràtics a l'European University Institute de Florència. Des de fa pocs mesos és professor del Departament de Ciències Polítiques de la Universitat de Strathclyde (Glasgow, Escòcia). Dijous pronuncià una conferència a Can Alcover convidat per la coalició MÉS.

El sistema electoral espanyol està esgotat o encara té recorregut?

El sistema electoral espanyol sorgit de la transició presenta, com tots els sistemes electorals, aspectes positius i aspectes negatius. Per mi, aquest sistema ha aconseguit donar estabilitat i durabilitat als governs. També que els nacionalismes perifèrics, com CiU i PNB, hagin tingut una representació correcta. Però amb el temps ha mostrat una certa desproporció quan partits que aconsegueixen un nombre important de vots no els rendibilitzen en escons, com IU o UPyD. Tampoc no ha afavorit la democràcia interna dins els partits que estan excessivament cohesionats entorn d'un nucli directiu.

Per tant, és un sistema millorable.

Hem de partir de les premisses que no existeix el sistema electoral perfecte i que un sistema electoral pot ajudar a millorar la qualitat democràtica però no fa miracles. Si portassin el sistema electoral que consideram millor al pitjor país del món, no solucionaria totalment els seus problemes. A Espanya caldria una reforma cap a un sistema a mig camí entre llistes tancades, en què els partits tinguessin un cert pes, i obertes. Tal vegada el sistema de llistes flexibles o de vot preferencial podria ser una solució per obrir més la política a la ciutadania.

Com funciona aquest sistema de vot preferencial?

Els partits polítics proposen una llista amb candidats en l'ordre de sortida que desitgen i els electorals han de marcar a qui volen donar el seu vot. Si per exemple, un cop recomptats els vots, a un partit li pertoquen cinc escons però hi ha un candidat amb una posició fora dels cinc llocs de sortida que ha obtingut més vots que els de davant, els desplaça i entra a la cambra. Països com Suècia, Països Baixos, Bèlgica i Islàndia tenen un sistema semblant a aquest.

Però els partits polítics solen ser molt reticents als canvis dels sistemes electorals.

Aquest punt és molt relatiu i depèn dels canvis de la magnitud dels partits polítics en els diferents processos electorals. En els països on els grans partits sempre mantenen el seu pes sí que solen posar moltes traves als canvis dels sistemes electorals. En canvi, en els països on els partits grans poden esdevenir petits estan més oberts als canvis. Un altre factor de modificació és quan es determina que la democràcia no funciona i s'ha de cercar un sistema més eficient.

Com es combat l'abstenció creixent per l'allunyament dels ciutadans de la política?

L'abstenció és un fenomen que també canvia depenent d'un sistema a un altre. La gent acostuma a votar més en els sistemes proporcionals i amb les llistes tancades perquè facilita les opcions i el vot. Per altra banda, en els sistemes de llistes obertes el dret a vot el sol exercir només la gent amb un cert nivell d'estudis i que està al dia de l'actualitat. Una solució per l'abstenció és el vot obligatori, però se n'han de valorar les conseqüències i no totes són positives.

Estau a favor de la reducció dels escons en els parlaments autonòmics?

No, em sembla una mesura populista. Si em demostrassin que reduint diputats s'estalviaria i a més s'aconseguiria la mateixa representació, hi estaria d'acord. Però això és impossible. Eliminar escons només serveix perquè els partits més petits no obtinguin representació als parlaments. Segons els estudis acadèmics, el nombre de parlamentaris es calcula fent una arrel cúbica entre el total de la població. Imaginau, per tant, les Balears, on tenim el mateix nombre de parlamentaris que el 1983, tot i que hem doblat la població. Si haguéssim de seguir la literatura científica, s'haurien d'augmentar diputats i no reduir-los.

Quins canvis podrien fer en el sistema electoral de les Illes Balears?

Alguns elements que el podrien millorar seria tornar a abaixar el llindar per entrar al Parlament del 5% al 3%. També es podria establir un sistema electoral mixt en què la meitat dels diputats s'elegissin en circumscripcions uninominals repartides proporcionalment entre Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera.

Sou professor a una universitat d'Escòcia, com veis el procés d'autodeterminació que es viu allà?

En el referèndum sobre la independència d'Escòcia de setembre de l'any que ve segurament guanyarà el no, però la diferència no serà tanta com mostren ara les enquestes. Els costos econòmics de la secessió segurament pesaran massa, encara que també hi ha qüestions d'identitat. A Escòcia no es respira independentisme pel carrer com per exemple passa quan es camina per Barcelona. La derrota al referèndum afectarà molt negativament el govern de l'Scottish National Party. El primer ministre, Alex Salmond, ho sap i ara intenta captar vots entre les bases laboristes publicitant les millores socials que s'aconseguirien en una Escòcia independent.

I com veis la qüestió de Catalunya?

A Catalunya hi ha una majoria al Parlament a favor de la independència, però tot depèn del que faci CiU, la seva direcció i electorat. El referèndum s'acabarà fent, però no crec que sigui al novembre de 2014. Artur Mas ja ha emprat una vegada l'opció de les eleccions anticipades i ho pot tornar a fer. Però una consulta amb una resultat incert i amb l'oposició del govern espanyol serà molt difícil de fer.

stats