Balears 26/08/2017

Passejar entre amarradors i descobrir els secrets del port de Palma

Les golondrines ofereixen als navegants una passejada per les ones que ens mostra les joies arquitectòniques del litoral urbà

Anna Schnabel
3 min

Trescar per les ones i voltar pel port: aquesta és la missió de la golondrina Mar i Sol II, conduïda per Paco Font des del 1995. Com ell, ha estat testimoni de molts canvis de la façana marítima de Palma. La fesomia de la ciutat, contemplada des de la mar, és ben lluny d’aquella que hom podia esguardar un quart de segle enrere. Una transformació igual d’impactant que el perfil del visitant que avui en dia freqüenta la nau.

Font, que és director i patró de Creuers Marco-Polo, és un amant del seu ofici: “És feixuc, com totes les feines, però m’agrada tant que se’m passen les hores volant”, confessa. Ens explica els secrets d’una professió “bella”, que transcorre dalt d’una nau de 20 metres d’eslora. La barca s’allunya de l’agitació quotidiana d’una ciutat efervescent durant la temporada alta, marcada pel vaivé de la gent i la gran afluència de turistes que han vingut a gaudir d’un dels paradisos terrenals de la Mediterrània.

Perspectiva

Observar l’escenari marítim on coincideixen èpoques diverses

Mar i Sol II no té una destinació, més enllà d’un feliç retorn al port. Fer el camí és l’objectiu de la seva existència. També pot dir-se que condueix els passatgers cap a una perspectiva diferent de la que havien contemplat de la ciutat que respira al ritme del visitant. Dalt del vaixell, hom pot observar detalls de Palma que no havia advertit des del passeig Marítim o els carrers del centre històric; detalls que sovint tampoc apareixen a les típiques guies turístiques i que sorprenen fins i tot el resident de tota la vida. Passam per davant del mollet, les drassanes, el Club Nàutic i els molls comercials. A mitjan trajecte, Font assenyala el far de Portopí, que té prop de 700 anys. També és el tercer far en funcionament més antic del món, després de la torre d’Hèrcules de la Corunya i la Lanterna de Gènova. La torre de pedra, de 38 metres d’alt, ha quedat petita en l’espai i el temps, camuflada per un cúmul de grans edificis que s’alcen a la seva esquena: dues èpoques solapades que coincideixen en escenari i es difuminen.

A pocs metres, podem observar la torre de Paraires, coronada amb merlets de reminiscències medievals i que, juntament amb el far, indicava als mariners el camí per tornar al moll. Més enllà, la fortalesa de Sant Carles, que protegia la ciutat en temps de pirates i corsaris i que avui ha estat transformat en seu d’un museu militar. Els grans creuers que vorejam a continuació ens retornen ràpidament al segle XXI i ens recorden la menudesa de l’embarcació en la qual navegam. A mesura que han anat passant els minuts, la serra de Tramuntana s’ha dibuixat a l’horitzó. S’aixeca imponent rere l’emblemàtica postal de la Seu de Palma, que turistes i navegants s’apressen a fotografiar.

Transformació

Testimonis dels canvis urbans i del perfil del visitant

Paco Font conta que al principi, quan el seu sogre creà Creuers Marco-Polo, els turistes que volien voltar pel port gaudien d’un nivell adquisitiu molt més alt que en l’actualitat. El patró recorda que Espanya sortia d’una època fosca: “Després de la dictadura, els sous de les famílies eren molt baixos i agraïen les bones propines que els visitants els deixaven”.

Així mateix, Font explica que, en aquell temps, alguns turistes també s’interessaven molt per la vida quotidiana dels mallorquins. Els preguntaven pel procés d’elaboració de la sobrassada o per les diferents modalitats de consumir-la. La tripulació de Mar i Sol II, aleshores, repartia als passatgers interessats l’embotit ancestral i típic de l’Arxipèlag, mentre els ensenyava a beure amb porró. “S’ho passaven pipa”, diu rient.

Voltar pel port

“Anar amb barqueta a tothom li agrada”

Durant els anys següents, la fesomia del turista va experimentar un canvi molt significatiu. “Va començar a venir gent de menys poder adquisitu, de classe treballadora, aquella que estalvia durant tot l’any per tal de poder venir a estiuejar a Mallorca”, comenta. Ara, però, considera que “hi ha massa gent”. No obstant els canvis que ha vist passar la golondrina de Marco Polo, Font considera que el seu ofici es mantindrà: “Tenir una embarcació significa mantenir-la i saber-la conduir; i fer-ho no és tan fàcil com sembla: demana dedicació en cos i ànima”. A més, expressa el seu convenciment que “anar amb barqueta a tothom li agrada”.

La seva companyia de minicreuers -tal com ell els anomena al seu lloc web- va ser creada per Josep Escandell, el pare de la seva dona, el 1960. Aleshores, els visitants navegaven a bord d’una nau més menuda, de 14 metres d’eslora, fabricada per una drassana pollencina. Han passat molts anys, però el recorregut que ressegueix Paco Font és el mateix que ja realitzava aquella primera golondrina. Una hora -allò que dura el nostre viatge- basta per tal de desconnectar la ment de l’agitació urbana del centre de la ciutat, mentre prenem un refresc a bord i l’aire de la mar ens refresca.

stats