LA CIÈNCIA, SOTA EL MICROSCOPI

Partir per investigar: obligació o desig?

Professionals de la investigació expliquen per què han hagut de deixar casa seva per poder fer allò que els agrada i viure dignament. Alguns han abandonat les Illes, d’altres s’hi han instal·lat

Haver de partir de la ciutat on t’has criat i has estudiat per trobar un lloc de feina digne és, per a cada vegada més gent, una realitat crua que obliga a desentendre’s de les utopies i assaborir la realitat. Per a altres és una oportunitat de conèixer i d’enriquir-se. Ara bé, tots coincideixen que si es vol tornar s’ha de poder fer amb la seguretat de tenir unes condicions com les que trobes fora.

La ciència a les Balears ha xocat de ple amb el model econòmic de les Illes, alimentat del turisme i obviant la indústria. Falten recursos. Falta pedagogia. Falta consens entre la comunitat científica, que reclama, i l’Administració, que mira cap a un altre costat. Alguns investigadors i investigadores de l’Arxipèlag han hagut de cercar sort en altres indrets per formar-se i créixer professionalment. Gent de l’Estat i estrangers han decidit fer el viatge contrari: cercar a les Illes un espai per fer recerca. A la UIB hi ha grups amb científics d’arreu del món i que treballen per a projectes tan importants com el descobriment de LIGO amb les ones gravitacionals. Ara bé, la realitat queda petita per a unes ganes gegants d’investigar.

Laura Pibernat

Laura Pibernat, de Palma, té 26 anys i és química. La seva tasca, en un centre tecnològic de Terrassa, és la de desenvolupar noves fórmules i anàlisi d’eficàcia en l’àmbit de la detergància. “L’estat de la ciència a les Balears és bastant lamentable”, critica. Se’n va anar de les Illes el 2013, en acabar la carrera que va impartir a la UIB. En principi la idea era estudiar un màster a la Universitat Autònoma de Barcelona, però en acabar-lo també va decidir cercar feina. “Tot i que a la UIB hi ha grups molt bons, hi ha molta manca d’inversió i, al final, les possibilitats de treballar a les Balears com a investigador o investigadora són bastant limitades”, denuncia. A més, els seus reclams van més enllà: “Fa falta més indústria. Aquest és el gran avantatge de Catalunya”. El model econòmic balear, segons expressa, ha estat un dels grans perjudicis. Explica que centrar l’economia balear en el turisme “ha fet molt de mal”.

Per reclamar una millora de la situació demana, precisament, que hi hagi més inversió per part de l’Estat. “La ciència és la base perquè la societat pugui créixer econòmicament i fer-la sostenible”. Contundent, afegeix: “Crec que haver de partir fora hauria de ser una opció i no una obligació, com pràcticament és en l’actualitat”. En aquesta direcció, enfoca el seu punt de vista més crític, ja que opina que s’ha arribat a un punt en què no es parteix del lloc de naixement per treballar del que a un li agrada, sinó que és “per trobar una feina digna, per viure en comptes de sobreviure. Això no pot ser”, però ja no només en l’àmbit personal. El discurs de Laura se centra en les conseqüències estatals: “Molta gent que se’n va ja no torna i, així, un país no pot créixer”.

Sascha Husa

Si Laura té 26 anys i ha hagut de deixar les Balears, el cas de Sascha Husa és ben diferent. Ell en té 49, és d’Àustria -Viena, en concret- i va decidir venir a les Illes el 2008. El motiu? La seva dona és menorquina i va aconseguir una feina a la UIB, on ell també treballa. Fa feina en el camp de les ones gravitacionals, per mirar de comprendre els senyals de la fusió de dos forats negres. De fet, és membre de la col·laboració LIGO, que ha anunciat el descobriment d’aquests esdeveniments enguany. Què en pensa, de la ciència a les Illes? Diu que hi ha “alguns esforços excel·lents”, però que “seria bo veure una major inversió”, tant en el sector científic com en l’educatiu. En aquest sentit, segueix el mateix discurs de Laura: “La ciència i l’educació ajuden a enfortir l’economia i la formació dels professionals. Ha de ser una prioritat”. Per ell, el principal problema no és la falta de fons, sinó la falta d’incentius per fer “ciència excel·lent”. Per això, també lamenta la manca d’experiència en la gestió científica.

Com a investigador, el seu reclam és “simplificar la burocràcia i augmentar incentius” no només per a científics, expressa, sinó també per a caps de departament i altres gestors de les unitats d’investigació. Diu que en altres països d’Europa, a més, s’avaluen els departaments externament i que s’han d’involucrar els científics independents de l’exterior en l’avaluació.

“La societat moderna és impensable sense la ciència, tant pel que fa com el que podem fer, i per com entenem el món, en substitució de la superstició del pensament crític”, afirma. Ell, però, veu el fet de partir com una oportunitat important: “Per als científics, sortir de casa i submergir-se en un nou entorn durant anys és absolutament essencial”. Ara bé, especifica que, “evidentment, és important que l’economia ofereixi llocs de feina atractius” per a aquelles persones que decideixen tornar.

EDICIÓ PAPER 12/08/2018

Consultar aquesta edició en PDF