'París-Baleares': un testimoni de l'emigració mallorquina a França

La tesi doctoral d'Ana Laura García Monserrat recupera la història de l'òrgan de difusió de l'associació Les Cadets de Majorque

La tesi doctoral d'Ana Laura García Monserrat, defensada a la Universitat de les Illes Balears, recupera la història de la publicació 'París-Baleares', una revista lligada a l'associació Les Cadets de Majorque, entitat que agrupava emigrants i familiars de mallorquins a França. La tesi l'ha dirigida el doctor Sebastià Serra i Busquets, del Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts.

En la dècada dels anys cinquanta del segle XX, hi havia una important colònia mallorquina a França, molt integrada en la societat francesa. Aquesta s'havia començat a formar a finals del segle XIX, al voltant del comerç de la taronja de Sóller. Eren majoritàriament comerciants de fruites i restauradors, els quals s'havien instal·lat des del port de Marsella per tot França. En aquest context, la creació de l'associació Les Cadets de Majorque respon al triple objectiu de reunir el col·lectiu illenc, preservar la identitat pròpia entre les noves generacions i diferenciar-se dels nous emigrants espanyols, els quals despertaven recels en la societat francesa.

Per tal d'afavorir la cohesió dels emigrants mallorquins i superar les dificultats derivades de la dispersió territorial, l'associació va crear un òrgan de comunicació escrit, la revista 'París-Baleares'. I, precisament, la creació d'aquesta publicació explica l'expansió i l'èxit de l'associació a França, incloses les colònies africanes d'Algèria i el Marroc. Anecdòticament, l'entitat també va arribar a Amèrica, amb socis a Veneçuela, els Estats Units i Canadà. En tots aquests casos, la publicació 'París-Baleares' va afavorir la comunicació entre familiars i amics allunyats, i va ajudar a conservar la identitat entre els emigrats i els seus descendents. Així, l'associació també va tenir associats i col·laboradors residents a Mallorca, i la publicació es va convertir en el lligam i l'ànima de l'associació. El punt màxim d'afiliació va ser l'any 1965, amb prop de 800 famílies associades i 1.500 exemplars publicats mensualment.

La revista 'París-Baleares' va reflectir el context multilingüe de l'emigració mallorquina a França, de manera que els articles s'escrivien en francès, català i castellà. La llarga trajectòria de la publicació, de 1954 a 1998, es pot dividir en tres etapes. La primera, des de l'aparició, el gener de 1954, fins a 1958, destaca per l'interès a mostrar de manera acurada i culta la història, la literatura i els costums de Mallorca. A més, apareix un interès clar per mostrar com va ser l'emigració mallorquina a França, amb articles d'investigació, biografies i records dels mateixos protagonistes. La fita més important és l'aparició de cròniques socials, en les quals els esdeveniments personals s'entremesclen amb notícies locals illenques, de difícil accés per als socis instal·lats a França.

A la segona etapa, entre 1959 i 1975, els continguts se centren en les cròniques de l'activitat dels socis, fins al punt que l'any 1963 varen arribar a desaparèixer tots els articles que no feien referència directa a les activitats dels socis de l'entitat. Aquests canvis van de la mà dels canvis en la direcció de l'entitat i la publicació, que afecten no tant els continguts com el seu enfocament. Així, els articles més acadèmics són substituïts progressivament per altres de caràcter més divulgatiu, i les firmes de professors universitaris són substituïdes per les de periodistes illencs, especialitzats en temes turístics.

A partir de l'any 1965, el nombre de socis va començar a decréixer. És el moment en el qual desapareixen les col·laboracions referides a Sóller i comencen a destacar les del municipi d'Andratx. A més, amb l'arribada de la dècada dels anys setanta apareixen nous col·laboradors, joves sobretot d'Andratx, que incorporen notícies locals fora de les seccions de cròniques, i incorporen noves temàtiques, com l'interès per la protecció del patrimoni cultural i natural.

En la darrera etapa, de 1976 a 1998, es produeixen els canvis més significatius en la publicació. De la mà de la Transició, la política es filtra en els articles d'alguns dels col·laboradors. A més, en paral·lel a la reducció de les activitats de l'associació Les Cadets de Majorque i a la significativa pèrdua de socis i col·laboradors, es produeix una vertadera andritxolització de 'París-Baleares', amb un gir cap a temes més focalitzats en el municipi d'Andratx, el segon amb més emigrants a França. La publicació esdevé un recull de notícies dels esdeveniments locals del municipi, i es converteix en residual el seu paper com a butlletí de l'associació, que, sense arribar a desaparèixer, redueix notablement la seva activitat.

La crisi de socis provocà greus problemes econòmics a la publicació, fins al punt que l'equip directiu va haver de posar en marxa una campanya per la supervivència de 'París-Baleares' i va haver de reduir la periodicitat de la publicació a bimestral. Tot i això, la incorporació a l'Associació de Premsa Forana de Mallorca va permetre tenir accés a subvencions institucionals, la qual cosa va alleujar els problemes financers de la publicació.

La crisi definitiva de 'París-Baleares' s'esdevé amb la mort del seu delegat general a les Balears, Antoni Simó, ànima de la publicació durant la darrera dècada. Sense relleu, la publicació va desaparèixer.

Gràcies a una donació desinteressada, i a la col·laboració del Servei de Biblioteca i Documentació de la Universitat de les Illes Balears, l'any 2013 se signà un conveni per incorporar tots els números d'aquesta publicació al catàleg de la Biblioteca Digital de les Illes Balears, la qual cosa ha permès protegir aquesta part del patrimoni periodístic de les Illes Balears i fomentar-ne la difusió, fins al punt que ha esdevingut la cinquena publicació més consultada d'aquest catàleg de publicacions digitals.

EDICIÓ PAPER 14/10/2018

Consultar aquesta edició en PDF