PULMONS VERDS
Balears 20/05/2017

Palma vol que els torrents vertebrin els espais verds de la ciutat

Els metres quadrats per habitant d’aquestes zones no són els òptims i es treballa per ampliar-los

Martí Gelabert
5 min
Palma vol que els torrents vertebrin Els espais verds de la ciutat

PalmaPalma respira, de moment, a un ritme més baix del que li pertocaria. El planejament urbanístic necessita canvis i, per això, l’Ajuntament treballa en el nou Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU), que incideix de manera especial en el medi ambient. Cercar una Palma més verda és un objectiu primordial per a l’àrea de Model de Ciutat, Urbanisme i Habitatge Digne. Però aquest pla s’està gestionant de manera mil·limètrica i, per tant, va lent. Per això també s’adopten altres mesures més directes per lluitar contra el canvi climàtic i aconseguir una ciutat més neta en l’aspecte mediambiental. Repassam les principals línies d’actuació.

Projecte Life

Reforestació, permeablitat i aigua

El programa Life de la Unió Europea és un programa financer per aplicar polítiques de millores pràctiques a fi d’aconseguir els objectius mediambientals i climàtics. Palma forma part d’aquest projecte en diverses línies. Centra els eixos i permet definir, explica el director general d’Habitatge Digne, Francisco Cifuentes, els criteris de disseny dels espais verds de la ciutat. L’objectiu? Adaptar la ciutat al canvi climàtic. A partir d’aquests criteris, es poden anar desenvolupant la resta de línies d’acció de l’Ajuntament. Se centra, sobretot, en la reforestació i augment de la massa vegetal, millorar la permeabilitat del sòl per davallar la temperatura i aprofitar l’excedent d’aigua regenerada per humidificar el sòl, de manera principal.

La Riera, eix verd

Cort vol que els torrents en siguin l’eix vertebrador

Cifuentes creu que l’estructura dels torrents ha de ser la columna vertebral de la ciutat. Parla de “corredors verds” dels quals poder aprofitar la reserva d’espai. La ciutat es vertebra per eixos cívics i carreteres que connecten amb els pobles, però aquesta idea cerca que els torrents connectin la natura. Els més destacats: el de Cala Major, el torrent del Malpàs, el de Sant Magí, la Riera, de na Bàrbara i el Gros.

L’objectiu és, per exemple, fer que el de Cala Major sigui un connector als espais lliures de la part de na Burguesa. També són oportunitats per “tornar a unir barris que estiguin desconnectats”.

Però el projecte més ambiciós és el de la Riera. A prop de l’aigua hi ha més vegetació i, per tant, tot és més humit i més fresc. Per això se’n volen modificar les parets actuals amb la construcció de murs de pedra en sec. Un altre plantejament és plantar 4.000 arbres arreu del tor- rent. Com més transpirables i més ombra facin, millor. La idea és recuperar solars municipals que rodegen el torrent per fer Palma més verda.

El bosc urbà

Aprofitar la zona del canòdrom i del velòdrom

L’avanç de revisió del PGOU preveia que a Palma hi ha d’haver uns cinc metres quadrats de superfície verda per habitant. Des de diversos organismes, però, es recomana que la xifra sigui molt més alta. Altres ciutats poden arribar a quadruplicar-la. La Llei del sòl, ara mateix, estableix aquests cinc metres. No és òptim, segons Cifuentes, i per això cal ampliar zones. Una de lligada al torrent de la Riera és la del canòdrom i el velòdrom. Es vol convertir en un gran bosc, amb l’objectiu de tenir, també, més arbres. El nou PGOU treballa per tal d’ampliar-les.

Ara mateix, a Palma hi ha 57.451 unitats d’arbrat (33.289 d’alineació viària i 24.162 en zones verdes), a més de 3.097 palmeres (1.515 d’alineació i 1.582 de zones verdes). La primera fase per crear el bosc urbà començarà aquest mateix 2017. Inclou 16.000 metres quadrats a la zona del canòdrom. S’obrirà un espai públic a la ciutat. La segona fase, amb vista al 2019, abastarà 24.000 metres quadrats més. La proposta també preveu la permeabilitat de l’indret i refusa el formigó.

Bosc de Bellver

Podria perdre el 40% de la vegetació

Des de l’àrea d’Infraestructures de Cort, l’estiu passat es va anunciar que el 16% del bosc de Bellver està degradat i que, si la pressió continua, d’aquí a 30 anys es preveu que arribi al 40%. Per aquest motiu, s’ha volgut reactivar un pla per lluitar contra la pressió humana, el principal enemic del bosc. La gent passeja per camins més còmodes que els establerts, cosa que fa que la vegetació es vagi perdent, sobretot els matolls. Això provoca que l’aigua de la pluja degradi més el sòl i també que desapareguin hàbitats i espècies. La processionària i les colònies de moixos són altres factors a tenir en compte. L’Ajuntament va invertir 12 milions d’euros en deu anys i de manera gradual per fer-hi front. Se senyalitzaran camins, se’n realitzarà un de perimetral i es treballarà per recuperar espècies perdudes. En concret, hi ha 19 projectes en llista.

Can Tàpera

El segon pulmó de Palma necessita oxigen

A principis d’any, l’àrea d’Urbanisme de Palma advertí que a Can Tàpera s’havia previst una “edificabilitat important”, ja que un projecte de l’empresa Dracplus incloïa la construcció d’un impactant vial que xaparia el bosc per la meitat. Cort va desqualificar la parcel·la de Dracplus (16.000 metres quadrats) on la promotora de Vicenç Grande preveia construir 207 habitatges unifamiliars. També s’expropien 3.400 metres quadrats per fer un aparcament públic. A la part del terreny propietat de BMN, s’ha reduït l’edificabilitat i ‘només’ podrà créixer 12.000 metres quadrats. “És una de les darreres oportunitas perquè les barriades de Sant Agustí i de Cala Major tinguin un espai lliure i verd”, apunta Cifuentes, qui destaca, així mateix, la importància del torrent que hi passa.

Consciència

L’eina més important no és urbanística

Malgrat que per Cifuentes “les grans oportunitats són els torrents”, també hi ha un factor clau: la consciència social dels veïns i polítics de Palma. “Hi ha d’haver un canvi de paradigma de mentalitat”, assumeix Cifuentes. Des de l’Administració, apunta, s’ha de treballar per fomentar el transport públic, els vials per anar en bicicleta i començar a reduir la secció de carrers per donar-les a vianants. A parer de Cifuentes, hauria d’arribar al 90% de l’ocupació.

Per part del teixit social, s’ha “d’intentar fomentar tant com es pugui fer carrers només per a vianants, l’ús de la bicicleta i fer activitats a l’entorn”. La cultura del cotxe estesa a Ciutat és un mal actor. “Hi ha accions globals que afecten de manera local. Hem de fer accions de manera local que canviïn hàbits en els propers anys, i intentar ser crítics constructivament”, afegeix.

Per altre costat, han d’existir petites actuacions a les barriades per descongestionar la ciutat. Aprofitar les places com a “sala d’estar” del veïnat i fer-les més verdes, permeables i amb més ombres pot ajudar a combatre’n els efectes negatius.

stats