PALAU DE CONGRESSOS: UNA OPORTUNITAT ENMIG DE LA POLÈMICA

Un projecte envoltat d’alta tensió política

El gran centre de convencions obre les portes malgrat la històrica voluntat de les esquerres de frenar-lo

El Palau de Congressos és una construcció monumental situada a les portes de Palma, de lenta gestació i marcada pel canvi d’època -ideada en temps de ‘vaques grasses’, supervivent de la crisi i finalment posada en funcionament en plena remuntada econòmica-. Quasi 13 anys després que el projecte fos concebut, s’inaugura avui una obra assenyalada per la confrontació de les formacions polítiques. També ho és per la debilitat dels partits que volien frenar un pla fill de l’era de Jaume Matas i titllat d’estafa en innombrables ocasions. Malgrat tot, el Palau de Congressos obre les portes.

Els orígens

El monument és, com tants d’altres, un dels projectes estrella de Matas. Catalina Cirer, també del PP, governava el municipi de Palma. Durant un dels processos judicials que esquitxaren l’expresident popular, va destapar-se que aquest s’hauria implicat en l’elecció dels terrenys sobre els quals s’edificaria el gran centre d’esdeveniments i convencions de Mallorca. També hauria participat directament en el resultat del primer concurs, si bé un portaveu del Grup Barceló, adjudicatari de l’obra el 2007, s’afanyà a negar haver rebut cap tracte de favor.

Després del canvi de legislatura, el conglomerat empresarial anuncià la decisió d’abandonar el projecte, al·legant inseguretat jurídica per la titularitat de les parcel·les i sobrecostos, ja que assegurà que l’execució de les obres costava 30 milions d’euros més respecte del pressupost fixat inicialment, si bé l’arquitecte Patxi Mangado va desmentir-ho. L’aleshores batlessa socialista Aina Calvo acabà fent públic que el president del grup empresarial, Simón Pedro Barceló, va telefonar-li una nit per exigir-li 30 milions més d’aportació pública per finalitzar les obres, fet que va viure com una “extorsió” a la qual declarà no haver cedit.

Malgrat aquest fet, la seva legislatura va quedar marcada per la frustració, davant la incapacitat d’aturar un projecte que tenia tots els punts per acabar essent desmantellat. Amb tot, Calvo va decidir no exigir una indemnització a l’empresa que deixà enlaire un projecte que havia costat una important despesa pública. Ho va atribuir a una “decisió política” per evitar la paralització de l’obra i emprendre un procés judicial que es preveia massa llarg: “En nom de l’interès general, vam entendre que era més convenient continuar amb les obres que acabar amb un plet”. A conseqüència d’aquest fet, la companyia mai no va haver d’abonar la penalització de 5 milions d’euros que li hauria correspost.

Tres anys més tard, després que es paralitzassin de nou les obres, Mateu Isern, que es trobava al capdavant de la batlia, insistí en la importància del projecte i assegurà en declaracions a l’ Última Hora que faria tot allò possible perquè el Palau no fos “un cost afegit ni per al Govern ni per a l’Ajuntament”. Tot i les dificultats de la primera etapa, el projecte continuava en marxa.

Álvaro Gijón, president de la Societat Palau de Congressos, asseverà un any més tard que el Palau seria “hiperrendible per a la ciutat de Palma” i que s’esperava que es posàs en marxa el novembre següent. Malgrat les incerteses dels anys anteriors, Gijón assegurà el 2013 que “la situació econòmica havia canviat” i “una inversió com aquesta ja no fa tanta por”. Tanmateix, va recordar que “tots ens omplim la boca parlant de desestacionalització i el Palau serà la primera inversió pública que ho faci”.Els ecosobiranistes, encara a l’oposició, es posicionaren i manifestaren el seu rebuig a la continuació de les obres. Antoni Verger, llavors portaveu de la formació política, mostrava acompanyat per David Abril una pancarta que deia “ni un euro públic més per al Palau”. Era el 14 de juliol del 2014.

“Estafa”

Amb tot, el batle Mateu Isern reobrí un nou concurs i Barceló tornà a guanyar-lo. MÉS per Palma definí com una “estafa” la “jugada” de Barceló, que “havia de posar 80 milions d’euros que finalment han posat els ciutadans i ara el tindrà per zero euros”. La diferent valoració de les empreses de l’hotel del Palau alertà Verger, que sol·licità a l’equip de govern tota la documentació del concurs i descobrí que els informes de valoració de l’edifici estaven obsolets. Així aconseguí aturar de nou el projecte i afirmà que “era un escàndol que s’adjudicàs finalment un bé públic, com l’edifici de l’hotel, a un preu inferior al real”. Així mateix, mostrà el seu rotund rebuig a l’adjudicació del projecte al Grup Barceló. En un intent de posar ordre, l’Ajuntament elevà el preu taxat de l’immoble de l’hotel.

Eleccions

Antoni Noguera, aleshores al capdavant de la llista de MÉS, deixava clar al seu programa electoral que la seva formació no volia el Palau de Congressos. En declaracions a L’Altra Mirada, afirmà que l’obra era “l’exemple més clar i evident de l’especulació urbanística del PP”, si bé el “monstre del Palau ha engolit més de 130 milions d’euros públics”. Amb tot, afirmà que calia mirar endavant: “Una vegada que els ciutadans ja hem pagat tot el cost de la construcció, tenim l’obligació d’optar per l’alternativa que impliqui haver d’afrontar menys costos per als ciutadans”.

Després de la frenada de l’adjudicació in extremis per presumptes irregularitats, Cort i el Govern, ja en mans del tripartit d’esquerres, posaren sobre la taula la necessitat de gestionar directament el Palau de Congressos i llogar-ne l’hotel, en un intent de reconduir el model d’explotació de la infraestructura. Verger tornà a la càrrega i assegurà que els fets demostraven que cap inversor privat volia arriscar doblers en una infraestructura que es preveia “ruïnosa” per als ciutadans. Així, va exigir la dimissió de Gijón i reafirmà la necessitat d’analitzar totes les opcions possibles, entre les quals quedava la del desmuntatge com “l’alternativa més econòmica i l’única que evitaria continuar tudant doblers públics ara i en un futur”.

El 25 de novembre del 2015, després que Acciona aturàs de nou les obres per un presumpte deute de dos milions amb l’Executiu i l’Ajuntament de Palma, el vicepresident del Govern, Biel Barceló, va assegurar que “tothom n’està fart”, dels retards del Palau de Congressos. Amb tot, el maig del 2016 s’aprovà al consell d’administració tot el plec de condicions per adjudicar l’explotació dels dos edificis en règim de lloguer. “Unes condicions amb requisits però també flexibilitat perquè s’hi presentin com més empreses millor”, assegurà el batle de Palma, José Hila, qui hi afegí que “se’n veurà beneficiada l’Administració”.

A l’agost de l’any passat s’adjudicaren finalment les obres a Melià. El vicepresident i conseller d’Innovació, Investigació i Turisme, Biel Barceló, detallà que les bases també expliciten que es requereix experiència en la gestió de palaus de congressos, si és possible internacional”, si bé el concurs no seria “restringit a hotelers com abans”.

A les portes de la inauguració, fa una setmana i escaig, un dels polítics més satisfets era, precisament, Hila. “Hem complert amb la paraula donada”, va afirmar, i puntualitzà que “fins fa pocs dies pagàvem el Palau. Ara ja cobram”.

EDICIÓ PAPER 12/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF