Orfebreria d’aquí, d’avui i de sempre

Les seves peces recorren el món. Originals, perquè es remunten als orígens. Artesanes, perquè neixen de l’art més sa, el que es fa de principi a fi amb les mans. L’orfebre mallorquina Lluïsa del Valle fa poc més d’un any que va decidir instal·lar obrador i botiga a Palma, després de més d’una dècada a Barcelona, d’una altra d’anterior a Teheran i d’una més a Nova York. Ara, en un petit local del barri de Santa Creu té una mostra de les seves darreres creacions i, sobretot, té el vell banc de feina, centenars d’eines de les de sempre que l’ajuden a treballar com s’ha fet fa segles, apropant una tradició mil·lenària a una actualitat que, en el seu cas, per petita i senzilla que pugui semblar una peça, sempre té un punt de sofisticació, d’extravagància.

Si miram el magnífic llibre La joieria a les Illes Balears, d’Elvira González i Magdalena Riera, ja des de les pàgines que es remunten a la prehistòria mediterrània, les influències egípcies, perses, el treball més antic de l’or o de la plata, de les pedres precioses, de les semiprecioses o de les matèries naturals, hi trobam Lluïsa del Valle. La hi trobam perquè per aquesta orfebre la joia té el sentit antic del talismà, d’una crida i una presència de l’espiritualitat, una transmissió de coneixements i sentiments. I així ho fa tant quan recupera una pedra mil·lenària i l’abraça amb or com quan fa servir vells boixets per a unes arracades, treballs de llata o en crear unes peces en col·laboració amb l’artista Rebecca Horn.

Fer-hi una visita, a l’obrador botiga de Lluïsa del Valle a Palma, és fer un viatge de l’antiguitat a l’actualitat, és entendre quina és l’essència de l’orfebreria i és comprovar el poder de les mans en el procés de creació d’una obra única.