Publicitat
Publicitat

Onofre Ferrer: “Hem aconseguit abaixar les xifres de sinistralitat en aquesta legislatura”

És el màxim responsable d’una àrea. la de treball, que ara ha perdut la cadira al Consell de Govern per passar a dependre de la cartera d’Economia

Va iniciar la legislatura com a director general d’Ordenació a la Conselleria d’Educació de Rafel Bosch. Els canvis de mitjan legislatura l’han fet saltar d’educació a treball, sense perdre el càrrec. Ara és el màxim responsable d’una àrea que ha perdut la cadira al Consell de Govern per passar a dependre de la cartera d’Economia. Onofre Ferrer és funcionari de carrera del cos de professors. Llicenciat en Filosofia i diplomat en Educació Primària, ara és el màxim responsable en matèria de treball a les Illes, després de passar-se la primera part de la legislatura en l’equip del dimissionari Rafel Bosch. A Manacor, lidera el PP local, ara a l’oposició, després que el batle Antoni Pastor i gran part del seu equip partissin cap a El Pi.

Amb les xifres de sinistralitat laboral a les mans, fer feina a Balears és més perillós que fer-ho a la resta de l’Estat?

No és més perillós. Simplement es treballa més. Nosaltres hem aconseguit abaixar les xifres de sinistralitat un 14%. Però estam en una economia de serveis, amb molta estacionalitat. I això vol dir que quan un especialista es dedica a la seva feina constantment en sap més. Però a un que ho fa esporàdicament, li costa més arrencar. I hem vist que la majoria de lesions lleus es produeixen a l’inici de l’activitat.

És, doncs, la precarietat laboral la causa principal dels accidents en el lloc de feina?

No puc dir que sí, perquè em faràs el titular d’això (...). La precarietat és un factor més, però si ha baixat la sinistralitat és perquè s’han millorat les condicions de feina. També pot influir-hi el cansament dels treballadors, després de fer hores extra. Hem vist que molts accidents es produeixen en una franja determinada, entre les 9 i les 11 del vespre, quan el treballador ja ha fet una jornada molt intensa de feina, de vegades amb hores extra, i manifesta més cansament físic o psíquic.

Que Treball hagi passat de conselleria a direcció general influeix en les xifres?

Si els resultats diuen que hi ha més gent que treballa, menys accidents i més feina de salut laboral, seria agosarat dir que la reforma administrativa del Govern no ha estat bona. Hem fet molt d’estalvi i cal aplaudir la feina dels tècnics, perquè els resultats hi han acompanyat.

Les xifres d’accidents baixen des de 2007, però el 2013 han pujat.

Tot és millorable. Si tinguéssim més mitjans, els resultats serien més bons. Accidents lleus, n’hi ha molts, i com més feina es fa, més n’hi pot haver. Però els accidents greus i els mortals han baixat i per nosaltres això és molt important.

Els sindicats es queixen que Balears sigui l’única comunitat autònoma que no té aprovat un pla estratègic contra la sinistralitat laboral.

Amb patronals i sindicats hem format un grup paritari. Quan surti la normativa europea, hi podrem incorporar els documents de treball que hem fet per completar el pla estratègic. Però m’astora que els sindicats puguin dir que no hi han participat, perquè han fet aportacions molt valuoses per al document.

En podeu avançar algunes?

Els grups de treball han fet aportacions sobre el tractament de les addiccions dins l’empresa, de conscienciació per l’eficàcia de la sensibilització sobre prevenció i de formació dels comandaments intermedis perquè contribueixin a evitar la sinistralitat. Una altra línia proposada inclou fer cultura preventiva dins l’àmbit escolar. No estam aturats, feim feina mentre esperam l’aprovació de la normativa europea.

Què és el programa ‘empresa segura’?

Usa els mitjans de les mútues per fer feina de prevenció. Abans no podíem treballar-hi i el 2013 hem aconseguit que 272 empreses s’hagin beneficiat d’aquest pla. Els tècnics de la mútua recullen informació sobre empreses i la tipologia d’accidents que poden patir i se’n fa formació preventiva prioritzant les que tenen major risc de sinistralitat.

Una altra de les qüestions pendents és la de la regulació de les malalties professionals. UGT diu que Balears és la comunitat que menys diagnòstics en fa.

D’aquest tema se n’ha xerrat dins del Consell de Salut Laboral, amb la participació de sindicats, patronals, l’IB-Salut i de Treball. S’està fent feina per poder disposar de les aplicacions informàtiques necessàries. A més, aprofitarem l’Institut Balear de Salut Laboral (Ibasal), que és un organisme que s’havia creat el 2010, però que no s’havia reunit. Ara el posarem en marxa per tractar sobre les malalties professionals i el dotarem amb personal tècnic, però sense recursos pressupostaris.

Però qui és l’encarregat de decidir si una baixa mèdica és malaltia professional o no?

Hi ha un protocol marcat. El metge d’atenció primària es dirigeix a les mútues i si hi ha dubtes sobre el dictamen, el cas passa a la Unitat de Salut Laboral de l’Ibasal, que finalment serà el que determinarà si es tracta de malaltia professional.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 16/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF