Norbert Graf: “El tumor de Wilms pot doblar la mida en dues setmanes, per això és vital el diagnòstic precoç”

PalmaSon Espases va acollir el 12 i el 13 de juny la trobada anual del Grup de treball de tumors renals en l'edat pediàtrica, en el qual participen professionals del Servei de Pediatria i Cirurgia Pediàtrica de l'hospital de referència de les Illes Balears.

En aquesta reunió, en què varen participar més de 150 professionals de 34 països diferents, es va presentar el projecte Umbrella 2016, un estudi que pertany a la Societat Internacional d'Oncologia Pediàtrica (SIOP) i la Societat Espanyola d'Oncologia Pediàtrica (SEHOP) i coordinat pel doctor Norbert Graf, president del grup de treball i director mèdic del Departament d'Hematologia i Oncologia Pediàtrica a l'Hospital Universitari de Saarlang (Alemanya).

Quines són les principals característiques dels tumors renals en infants?

És un tumor sòlid que apareix en infants, principalment entre els 2 i els 4 anys, i que afecta més nines que nins. Hi ha una gran varietat de tumors de ronyó, però el més comú és el nefroblastoma o tumor de Wilms. En el cas d’aquest tipus de tumor més freqüent, la taxa de curació és alta. Malauradament no sabem per què els infants tenen aquest tipus de tumor, quina és la raó per la qual es desenvolupa. El tumor de Wilms té un creixement molt ràpid, pot doblar la mida en dues setmanes. Per això és vital el diagnòstic precoç. Com més gran és el tumor, més gran és el tractament necessari per curar el pacient i més probable que pugui fer metàstasi.

Quins són els principals símptomes?

El problema és que molts pacients no tenen símptomes fins que es toquen el tumor, es palpen el tumor. Com que té un creixement tan ràpid, és normalment la mare qui un dia s’adona, en alimentar l’infant, que té un bony a la zona abdominal i en dur-lo al metge li diagnostiquen el tumor. És molt poc freqüent que tinguin dolor o sang a l’orina, que és el típic símptoma del càncer renal en adults.

S’assembla al càncer de ronyó en adults?

No, és totalment diferent. La histologia (composició i estructura dels teixits), les cèl·lules, són molt diferents i per això el comportament és molt diferent.

Quina prevalença té?

Es considera una malaltia rara. A Europa, hi ha 7 casos per cada milió d’habitants. A Alemanya tenim al voltant de 100 casos nous a l’any; a l’estat espanyol, una cinquantena. No són molts casos i això vol dir que un hospital petit difícilment veurà un pacient amb aquesta malaltia, per això és important intentar concentrar el tractament d'aquests pacients en centres experimentats. Tot i ser un tumor poc freqüent, s'han fet molts progressos en les darreres dècades i aquest fantàstic progrés és gràcies al treball en xarxa, no només de pediatres oncològics, sinó també de cirurgians, radioterapeutes… Es necessiten molts especialistes i, si treballam junts fent assajos clínics, aleshores pots fer aquest tipus de progressos. Per això estam molt contents que el grup cada vegada sigui més gran. Ja tenim participants de tots els continents, gent d’Austràlia, la Xina, el Japó, Sud-àfrica, Sud-amèrica, Nord-amèrica i cada un dels països d’Europa, és realment extraordinari.

És difícil posar-se d'acord tants països?

Crec que aquest grup és molt especial, intentam aconseguir els millors resultats per poder ajudar els infants, per curar-los. Aquest és el poder d’ajuntar tota aquesta gent, tot el coneixement, i debatre sobre què més es pot fer. Debatem novetats des de diferents disciplines. Hi ha gent de països molt diferents, amb sistemes de salut diferents, i pots comparar resultats de la Xina amb resultats de l'estat espanyol. Crec que és fantàstic.

I en què treballau ara?

El projecte Umbrela treballa en un protocol que esperam al qual esperam que molts països de tot el món se sumin. Tenim uns estàndards de com fer el diagnòstic del tumor, com tractar-lo. Compilarem informació per després analitzar-la i veure quin impacte té en el benestar dels infants.

Quins són els propers passos?

Volem trobar nous marcadors que ens ajudin a estratificar els pacients segons el perfil de risc. Volem reconèixer la biologia molecular d’aquests tumors i distingir els que tenen bons resultats dels que no i millorar-ne el tractament, que sigui més específic. Creim que els marcadors ens poden ajudar a predir si un pacient necessita més tractament, ens ajudaran a reconèixer millor aquells tumors amb pitjor pronòstic que necessiten un tractament més agressiu. Aquesta informació la tenim dels assajos retrospectius, però ara volem fer noves anàlisis perquè com més alt és el nombre de pacients, molt millor. Hi ha un grup de tumors poc freqüents que un país per si sol no podria analitzar perquè es necessiten moltes mostres, per això és tan important treballar junts, en el diagnòstic i en el tractament, però també els hem demanat que emmagatzemin material biològic del tumor, de la sang, l’orina... per poder continuar analitzant nous marcadors descoberts en aquestes mostres en el futur.

Quins són els principals reptes?

El nostre tractament no cerca només la supervivència, sinó també la qualitat de vida fins al final del tractament. Per això treballam per reduir els efectes tardans dels nostres tractaments amb quimioteràpia o radioteràpia, perquè no és bo tenir la cura del tumor però que pugui provocar a la llarga, per exemple, una insuficiència renal. Ara que hem aconseguit augmentar la supervivència a més del 90%, volem reduir la toxicitat però també els efectes tardans. Crec que anam per bon camí i que podrem ajudar la majoria dels infants amb aquest tumor.