El penedit de Nóos assegura que l'Institut funcionava com una empresa

PalmaEl comptable de l'Institut Nóos, Marco Antonio Tejeiro, que el 2014 ja va responsabilitzar a Iñaki Urdangarin i Diego Torres de crear un entramat per saquejar fons públics, ha assegurat aquest dilluns que, tot i que van constituir l'entitat com a associació sense ànim de lucre, "materialment funcionava com una mercantil".

En l'escrit de defensa que ha registrat al Jutjat d'Instrucció número 3 de Palma, Tejeiro ratifica les manifestacions que ja va realitzar en un escrit entregat al jutge el juliol de l'any passat, quan va finalitzar la instrucció d'aquesta causa.

La defensa del cunyat de Torres demana la seva absolució entenent que no va cometre cap delicte, indicant que, en tot cas, seria còmplice de falsedat mercantil i documental i que se li podria aplicar l'atenuant de confessió, de manera que la pena que se li imposaria seria d'1 any i 6 mesos de presó, a més de 3 mesos de multa per un total de 900 euros.

Per la seva banda, la Fiscalia demana per a Tejeiro 2 anys de presó, i Mans Netes 11, per malversació, falsedat, estafa, blanqueig, tràfic d'influències i prevaricació.

En el seu escrit de defensa, Tejeiro explica que l'Institut Nóos perseguia finalitats lucratives perquè el seu marge comercial no revertia en l'objecte de l'associació, sinó en les empreses privades de Torres i Urdangarin, i afegeix que es valia de la forma jurídica d'associació sense ànim de lucre per aconseguir els convenis amb les administracions públiques.

Tant en el cas de les Illes Balears Fòrum, que l'Institut Noos va fer en col·laboració amb el Govern balear, com en el València Summit amb l'executiu valencià, l'organització dels esdeveniments va ser inferior a l'import rebut dels organismes públics per a la seva realització, segons ha explicat.

El que va ser comptable de Nóos detalla en el seu escrit que el marge de benefici de l'activitat es dirigia cap a les societats propietat de Torres i d'Urdangarin mitjançant el gir de factures. Segons Tejeiro, les factures no responien a serveis concretament prestats, sinó que eren el vehicle de Torres i Urdangarin per fer-se amb els beneficis del grup Nóos, amb la finalitat de rescabalar sense retenció per la seva dedicació. Si bé era ell qui feia les factures, Tejeiro ha assegurat que no tenia autonomia ni iniciativa per emetre-les, sinó que ho feia seguint ordres expresses.

A més, ha defensat que el disseny de l'estructura formal i material del grup Nóos el van fixar Torres i Urdangarin, que tenien "un poder de decisió absolut", així com "un control total en els seus àmbits laboral, fiscal, comptable i financer".

Segons Tejeiro, l'empresa, propietat al 50 per cent d'Urdangarin i la infanta Cristina, Aizoon, no tenia infraestructura de personal i de mitjans per realitzar la seva activitat social i tenia la finalitat de vehicular els fons rebuts per l'Institut Nóos. Algunes de les empreses de Torres tenien una modesta infraestructura.

Afegeix que ell no va participar en la gestació de cap dels convenis, però va saber que tant en el València Summit de 2004 com a les Illes Balears Fòrum de 2005 es va començar a treballar en l'esdeveniment abans que es signés el conveni de col·laboració, per les "bones perspectives" que tenien Torres i Urdangarin després de les converses amb els responsables polítics de València i Balears.

La posterior creació de la Fundació Areté i de la Fundació Esport, Cultura i Integració Social perseguia seguir desenvolupant els mateixos o similars esdeveniments que feia Nóos, segons Tejeiro.