Només un terç de les carreteres de Mallorca es recomanen a ciclistes
De les 40 obres de millora previstes fins al 2019, només se n’ha acabada una
PalmaNomés un terç de les carreteres de Mallorca són, segons el Consell, recomanables per a la circulació de ciclistes, l’equivalent a 725 quilòmetres de vies secundàries o de serveis i camins amb poca densitat de trànsit. Hi ha un altre 54,7% que es consideren aptes perquè poden assumir una densitat de ciclistes moderada, però en alguns casos aquestes vies necessiten millores. Xerram de 1.144 quilòmetres de carreteres municipals o del Consell.
La institució insular va plantejar l’any passat 40 mesures de millora a carreteres tant de la seva competència com dels ajuntaments dins el pla de millora de les vies ciclistes. En total, es plantegen inversions i obres a fer entre el 2016 i el 2019 i, de moment, només una, la de la carretera de Puigpunyent (entre la carretera de Calvià i el desviament d’Establiments) està feta.
L’obra prevista per al 2016 entre Valldemossa i Esporles està adjudicada i des del Consell asseguren que “a punt de començar”.
Miquel Vadell, director insular de Territori i Paisatge, afirma que les obres van “molt endarrerides” perquè la contractació és un procés lent, però subratlla “s’estan seguint les directrius que varen marcar-se l’any passat”.
Fotografia estàtica
El mapa de les vies recomanades és, en principi, “una fotografia estàtica” i des del Consell de Mallorca no es plantegen ampliar-lo, perquè implicaria reduir la densitat de trànsit o les característiques de la via, encara que també es podrien “fer carrils segregats”. Tot i així, hi ha nous projectes que permetran la creació de més quilòmetres recomanats per a les bicicletes, com l’autopista Campos-Llucmajor, on es preveu que les vies de serveis es comptaran com a vies recomanades.
Des de la institució insular asseguren que, tot i així, durant la legislatura s’ha previst que les actuacions en matèria de carreteres incloguin mesures com l’ampliació de les voreres de les carreteres existents a 1,8 metres i fer carril bici segregat allà on sigui possible quan es facin carreteres d’obra nova.
Vadell explica que, en qualsevol cas, la intenció del Consell pel que fa al pla de vies ciclistes és tenir “una visió global de tota l’illa” i tenir en compte els diferents tipus de ciclistes. “Pel pes que té el cicloturisme, es pensa que xerram només del ciclisme esportiu, però volem tenir una perspectiva general de mobilitat en bicicleta”, precisa.
Això significa que les obres que es duguin a terme han de permetre als ciclistes esportius desplaçar-se per tota l’illa, però també facilitar a les persones d’un lloc determinat la mobilitat pel municipi. “Què s’ha de fer? Si ets un ciclista esportiu, ampliar les voravies; però si ets resident i vols anar d’una urbanització a una altra, per exemple, el que voldràs és tenir un carril bici”, afirma Vadell.
El pla de vies ciclistes inclou, així mateix, una senyalització des dels pobles. El Consell treballa amb l’Agència de Turismes de les Balears (ATB) per fer panells explicatius que defineixin les carreteres: “Per la xarxa de carreteres s’hi pot moure tothom, però amb els cartells com a mínim un turista sabrà per quines vies l’Administració no recomana que s’hi vagi”, assegura el director insular.
El pla de vies ciclistes està en aquests moments en fase d’estudi per part de la comissió de seguretat viària i, en principi, arribarà al ple del Consell d’aquí a dos mesos. Actualment hi ha senyalitzats 396 quilòmetres de rutes per part de l’ATB, als quals s’afegeixen les ecovies del Consell, uns 150 km més.
