PROTECCIÓ DE LA INFÀNCIA
Balears 27/12/2016

“No ha estat fàcil, però l’infant ha fet un canvi espectacular”

Fa uns anys, els quatre membres de la família decidiren que volien tenir un nin en acollida permanent

M. Mateu
3 min
El matrimoni Rosa Tur i Enric Rufs amb les seves dues filles biològiques, Marta Rufs i Maria Rufs, i l'infant de 12 anys en acollida permanent i que fa més de dos anys que conviu amb la família, a la sala de casa seva, a Palma.

PalmaRosa Tur i Enric Rufs són un matrimoni de Palma que té dues filles biològiques: Marta, de 21 anys, i Maria, de 19. Fa uns anys tots quatre decidiren que volien acollir un infant de manera permanent. És per això que “vàrem telefonar a l’IMAS i assistírem a un curs de formació per a l’acolliment. Al principi ens pensàvem que no aprendríem gaires coses noves, perquè ja havíem educat dues filles; però sí, ara creim que és molt necessari fer aquest tipus de formació per acollir un infant”, diu Rosa Tur.

Fou així com arribà un nin a la família. Llavors tenia 8 anys, “a punt de fer-ne 9”, diu l’infant. “Potser ens hauria agradat que fos més petit per poder-lo tenir de més jove, però tot d’una que ens telefonaren per dir que hi havia aquest nin vàrem dir que sí”. Ara fa dos anys i mig que està amb la família Rufs Tur.

“No tot és preciós, hi ha dies més bons i n'hi ha de més difícils, però crec que hem tingut molta sort”, diu la mare acollidora.

L’acollida permanent permet que l’infant tingui contacte amb la família biològica; és per això que l’infant manté el contacte, sobretot, amb la seva mare i els padrins. “Parla per telèfon i s’escriu cartes amb la seva mare biològica –que ara viu a la península– i també veu els seus cosins”, assenyala Enric.

El nin fou retirat de la seva família biològica quan tenia 5 anys i mig. De llavors ençà passà per unes quantes famílies d’acollida i per un centre de l’IMAS, fins que va arribar a la família que té ara. “El nin ha fet un canvi espectacular. Ha après molts hàbits nous, és un nin molt intel·ligent i li ha estat fàcil aprendre costums d’higiene personal o d’estalvi, per exemple”, diu Enric.

El nin “ha estat un supervivent”, comenten Rosa i Enric, i gràcies a la important tasca de l’IMAS s’ha pogut estabilitzar amb aquesta família. “L’infant té una cosa molt bona, i és que sap passar pàgina. Té un caràcter molt afectuós i ha après a superar les dificultats”, assegura Rosa. Cada infant i cada situació són un món diferent. “En els cursets i en contacte amb l’IMAS, hem pogut veure situacions de tot tipus i, malgrat les dificultats, estam molt contents de tenir-lo a casa”, assenyala Rosa.

“També es va adaptar molt bé a l’escola”, hi afegeix. En aquest sentit, però, Enric vol fer una reivindicació: “L’infant va arribar a casa a finals del mes d’agost, quan totes les places escolars ja estaven atorgades. Fou per això que no hi havia manera de trobar-li escola, però, gràcies que va haver-hi una baixa al CEIP de Can Pastilla, poguérem matricular-l'hi. De tota manera, crec que la Conselleria d’Educació hauria de tenir una o dues places per a aquest tipus de casos especials”.

Enric Rufs i Rosa Tur exerceixen la guàrdia i custòdia del menut i la institució pública n’és la tutora legal fins que tingui 18 anys. “Tot això, però, a efectes burocràtics, perquè el nin per a nosaltres és un fill i l’estimam molt”, assegura Rosa.

Confiança

“Creim que és molt important que l’infant no senti refús quan li parles de la seva família biològica. S’ha d’adaptar a la realitat de la manera més natural possible, encara que de vegades tingui sentiments de ràbia o impotència. Hem après, també, que ni la pena ni la culpabilitat són bons aliats”, comenta Rosa. “Hem de fer el possible perquè el nin, a causa de la separació, no es culpi de la seva situació; amb confiança ho anam superant”, hi afegeix. La mare de la família vol agrair la tasca dels psicòlegs de l’IMAS i, especialment, de “Coral, que ha estat una persona imprescindible per al nin; gràcies a ella, avui l’infant és a casa amb nosaltres i no en un centre de menors”.

Una de les anècdotes és que el nin “va venir xerrant en castellà i fins i tot odiava el mallorquí que parlava la seva nova família; al cap de dos mesos, però, s’expressava en un català perfecte”, apunta Rosa. L’adaptació, en general, és molt bona; el nin es baralla amb les filles biològiques de Rosa i Enric “com germans”. Maria, de 19 anys, estudia disseny de moda, mentre que Marta, de 21, ha acabat la carrera d’educadora social i “vaig fer-ne les pràctiques al centre on va viure, un temps, el nostre germà”, diu ella mateixa.

stats