CANVI CLIMÀTIC: ESTAM PREPARATS?
Balears 21/10/2016

“No som conscients del que ens hi jugam”

Rafel Pascual, un pescador que treballa com a zelador de Costes, ha vist minvar la platja del Trenc

Miquel Barceló
3 min
Pascual, un home que ha treballat la mar com a pescador i ha vigilat la costa com a zelador.

Colònia de Sant JordiQuasi tres quartes parts de la Terra és mar. I els que en viuen o els que hi estan a prop saben també que alguna cosa està canviant en el clima. “La mar és plena de plàstics que comencen surant i acaben en el fons”, explica Rafel Pascual Vidal es Cubano (ses Salines, 1945). Vint anys fent de pescador i molts altres fent de zelador de Demarcació de Costes li permeten establir els contrastos de l’evolució marina de la costa del Migjorn, a la Colònia de Sant Jordi, des d’on ja retirat hi observa un empitjorament per la desfiguració de la vorera de mar natural.

Frenar la degradació del planeta és un repte que hauria de començar per l’actitud individual, creu Pascual, mentre assenyala alguns plàstics que es belluguen al fons de l’aigua del varador. “No som conscients del que ens hi jugam”, remuga. El seu testimoni donaria per escriure un llibre sobre la metamorfosi patida els darrers 60 anys a la costa sud de Mallorca. Dels 13 als 34 anys, treballà a la mar i arribà a ser president de la Confraria de Pescadors.

La biodiversitat s’està alterant a tota màquina: “Allà on abans hi calaven 20 xerxes, ara n’hi calen 2.000”, diu, i això ha fet que “tot el fons estigui pelat”. I és que, segons aquest pescador, “un temps hi havia peix a cada època de l’any i ara, aficionats ja com jo, per trobar-ne un plat has de fer molta feina”, es lamenta en Rafel.

Però, quins canvis substancials hi ha a l’entorn marí ? Idò, segons Rafel Pascual, el retrocés de la platja del Trenc, “que ha perdut quasi 20 metres”; i de la pèrdua de posidònia per l’excés de barques, hi ha un fet que li crida l’atenció: la manca de seques de gener. En l’argot pescador, les seques s’anomenaven al període, “que podia arribar fins a 15 dies seguits”, en què les típiques calmes de començament d’any arribaven acompanyades d’un descens del nivell de la mar “de dos o tres pams”. “Ara solen durar un dia”, explica.

Els temporals de mar també són un indicador que el clima canvia. “Abans podien arribar a durar fins a vuit dies seguits; ara duren una màxim de dos dies”, diu, i ho remata recordant l’època de pescador en què hagué de quedar dues setmanes a l’illa de Cabrera per la impossibilitat de travessar el canal.

Treballant com a zelador de Costes, Pascual adquirí l’experiència per determinar que la pressió humana sobre un territori concret acaba per desfigurar-lo. “Quan era jove -conta-, la platja tenia una amplada de 40 metres. Llavors, durant molts anys, els pagesos anaven, amb camions i pales mecàniques, a retirar l’alga acumulada a la vorera per fer-la servir a les seves ramaderies. I no et pots imaginar la quantitat d’arena que s’extreia”, es queixa. “Després de la delimitació de Costes, en un control de les fites que férem passats uns anys, vàrem comprovar que la mar havia guanyat 18 metres a la platja. Bé, basta veure com els nius [de metralladora] ja toquen l’aigua”, subratlla, abans de sentenciar que “l’extracció d’alga ha estat un desastre” per al Trenc.

En canvi, aquest vell pescador es mostra escèptic a l’hora de comentar un previsible augment del nivell de la mar si no es frena la contaminació: “No acab de veure-ho clar”, diu, tal vegada per no imaginar-se la mar envaint la major part dels carrers de la Colònia de Sant Jordi.

Amb la mirada posada mar endins, Rafel Pascual recorda els temps en què anava a pescar oblades a Cabrera, en què la llampuga es pescava a balquena, la collita de verderols... les arts en palangre, fluixa o fanal que donaven per viure als pescadors. Ara el port és un niu de barques recreatives, “a l’estiu potser se superen les 700”.

Rafel Pascual és un observador del temps. “Enguany, aquí hem estat més de quatre mesos sense una gota d’aigua. Del 8 de maig al 20 de setembre, tot ha estat ben eixut. En tota la meva vida havia vist un període tan llarg sense ploure”, remarca, i recorda èpoques passades en què “plovia dos dies seguits”. I conclou: “El temps [d’ara] no és el temps que feia un temps”.

stats