“No tenim clavegueram, però bé que ens ho cobren”

Maria de la SalutMoltes urbanitzacions consolidades de Balears, la majoria de caire turístic, no gaudeixen de sanejament. Però aquest problema no és aliè a alguns municipis on el servei no arriba per tot arreu. En el seu moment, alguns projectes d’obres deixaren sense canonada de recollida d’aigües residuals alguns sectors urbans orogràficament dificultosos. A Maria de la Salut hi ha un cas ben evident i cridaner per les circumstàncies que l’envolten.

A la barriada del Pujolet, on hi ha el nou col·legi d’Educació Primària, i una vintena de cases, a més d’alguns negocis, les clavegueres no arriben a un petit sector de sis solars urbans en què hi ha quatre habitatges tocant fora vila, els residents de les quals reclamen també gaudir del servei.

L’Ajuntament no els atén. El fet no deixaria de ser greu si no fos que les llars ‘oblidades’ paguen de manera religiosa la quota de servei de sanejament imposada en el seu moment pel consorci de la Mancomunitat Pla de Mallorca. La companyia Hidrobal concessionària de les xarxes de subministrament i sanejament és qui la recapta.

“No tenim clavegueram, però el pagam, i hem de funcionar amb fosses sèptiques”, expliquen Jaume Ferriol i Sebastià Miralles. Aquests propietaris, apart de patir l’oblit dels polítics, se senten també discriminats.

El 9 de maig passat es va fer una consulta popular a l’Ajuntament per decidir quines obres i projectes inclosos en els pressuposts participatius s’han de dur a terme enguany. Entre ells hi havia el clavegueram del carrer Pujolet. A la consulta, votà un 4% de la població. No hi hagué cap control, bastava posar una papereta amb la puntuació assignada per a cada projecte. Ni tan sols es demanà el DNI. Qualsevol persona externa hauria pogut dir-hi la seva.

Sisè lloc de ‘prioritat’

El projecte de sanejament del Pujolet quedà en sisè lloc, fora del llistat d’execució. “Es farà en poder, perquè és molt costós” va dir aleshores el batle, Antoni Mulet (PP), quan una veïna del Pujolet reclamà el fet de pagar i no tenir servei. “Què passa si em fan una inspecció a la casa”, demanà. Ningú li contestà. El Pi suggerí “que en properes inversions es tingui en compte” aquest projecte.

Per a molts veïns votants a la consulta, comprar una màquina agranadora és molt més urgent que completar la infraestructura que faria possible el sanejament del poble.

“Em vaig queixar a l’Ajuntament d’estar pagant i no tenir servei i m’enviaren a Hidrobal, que té la seu a Montuïri. Allà em digueren que em tornaran els doblers. De moment, res de res. No sé si m’ho compensaran amb la factura o què”, explica a l’ARA Balears Jaume Ferriol mentre assegura haver preparat la canalització de ca seva per connectar-se a una xarxa “que no arriba”.

Sebastià Miralles està en la mateixa situació. “Jo no entenc com una obra necessària, i que ens té en desigualtat respecte de la resta de veïns, s’ha de posar a consulta popular. No sembla normal. Els polítics han de decidir quines obres són prioritàries”. Jaume, a més de pagar el cànon, ha de contractar un camió cisterna per buidar el clot negre de ca seva. “Em costa 200 euros cada dos mesos”, assegura, queixant-se de “la falta de voluntat [de l’Ajuntament] per arreglar un tema que és de justícia resoldre”.

La solució al problema del Pujolet, un barri plenament consolidat, passa per posar una canonada que reculli les aigües brutes del sector i instalar-hi un col·lector de residuals amb una bomba impulsora. Ara per ara, emperò, la màquina agranadora té prioritat.