MÚSICA
Balears 19/04/2012

"Moustaki és un savi llegendari que ha agafat la vida amb les dues mans"

Marina Rossell, que descriu Georges Moustaki com "un savi llegendari", ha adaptat onze cançons de l'autor de Le métèque. Avui les presenta al Palau de la Música, amb Paco Ibáñez i Roger Mas.

Xavier Cervantes
2 min
Marina Rossell, al parc de la Sagrada Família, després d'una jornada dedicada a assajar a l'Ateneu Barcelonès.

BARCELONA.Les cançons neixen amb una intenció i els esdeveniments les van modelant. Si més no, així passa amb algunes composicions de Georges Moustaki. "Ell explica que el maig del 68 va fer molta feina amb les seves cançons, que van adquirir una altra dimensió", diu Marina Rossell, que acompanya l'explicació amb els exemples de Ma liberté i En Méditerranée , dues de les onze peces d' El gat d'Alexandria que versiona en català al disc Canta Moustaki , del qual s'han venut més de 22.000 còpies.

Rossell s'ha endut les cançons de viatge, mirant d'aportar alguna cosa, però "conservant-ne l'esperit" i "sense fer una fotocòpia". Amb l'ajuda d'Eduard Iniesta va anar construint les adaptacions a partir del "no arranjament, buscant el cor de cada cançó" i fent que Moustaki fos testimoni del procés. "Li enviava amb l'iPhone els primers assajos", explica Rossell.

També demanava opinió a Paco Ibáñez, que avui serà un dels convidats especials al concert del Palau de la Música, juntament amb Roger Mas. "Anava a casa del Paco perquè m'interessava la seva oïda, i perquè és el gran amic de Moustaki. Sòcrates, li diu. Em comentava coses, i jo pensava que no acabaria mai el disc, però els feia cas a tots dos. Els adoro. Moustaki, com el Paco, és un savi llegendari, guapo, que ha agafat la vida amb les dues mans", diu Rossell. El repertori del disc és una tria personal de la cantant del Penedès. "Volia mostrar tots els seus mons i m'hi vaig submergir. Ell parla del rebuig, de l'esperança, del desassossec, del passat, del present... Ha mirat el món", diu. I ella ha mirat tots els racons de Moustaki, fins i tot alguns que el cantautor francès no recordava, com les cançons Balla i Els amants s'estimen un temps .

Les cançons a la sang

"Totes aquestes cançons les sento dins el meu corrent sanguini -explica Rossell-. Li ho vaig dir al Moustaki quan el vaig anar a veure aquesta Setmana Santa. I ell em mirava i reia. Em va dir que farem un altre disc, però que aquesta vegada ell n'escolliria les cançons. I em va enviar una llista. «Només és un suggeriment», deia, amb elegància".

Marina Rossell, que abans ja s'havia ficat fins al moll de l'os dels clàssics catalans, ha fet una immersió en l'acollidor i tendre món de Moustaki perquè ho "necessitava", però no desconnecta d'altres mons musicals. "Ara hi ha molts bons músics, i cantants molt bones com la valenciana Clara Andrés, que té unes lletres amb un món propi i molt minimal que em recorda la Rickie Lee Jones -diu-. Seria una llàstima que la crisi afectés a tots aquests músics i grups emergents, per mi més interessants i amb més matisos que els de l'època del rock".

stats