Montserrat Venturós: “Si m’inhabiliten, segurament desobeiré”

PalmaEl 4 de novembre passat, Montserrat Venturós (Berga, 1985) va obrir tots els informatius estatals en ser detinguda per haver-se negat a declarar per un suposat delicte electoral. Se la investiga per no haver fet cas de l’ordre de la Junta Electoral Central de retirar l’estelada del Consistori en les dues darreres cites electorals. Ahir va participar, a Palma, en una xerrada sobre Construcció de poder popular i desobediència des d’un govern municipal.

És l’àmbit municipal el més adequat per desobeir a escala d’aministració?

És on més incidència podem fer. D’una banda, per a l’esquerra independentista és una peça clau i bàsica, sobretot perquè som els més propers a les persones. A banda, els municipis han patit una regressió important, els darrers anys, a través de les directives europees i de l’estat espanyol que, bàsicament, han suposat un segrest de les competències i la sobirania municipal.

El vostre cas ha estat dels més sonats juntament amb el del regidor de Vic Joan Coma. Sembla que, de moment, només els de la CUP us animau a desobeir...

[Riu]. Bé, per començar, per nosaltres la desobediència és una praxi política que tenim integrada en el nostre ADN. Dit això, penso que Junts pel Sí o els grups que l’integren sí que han dut a terme altres desobediències. Quan el Tribunal Constitucional impugna el 9-N però els ajuntaments decidim aprovar mocions de suport, estem fent una praxi desobedient, per molt que no es vulgui dir d’aquesta manera.

La vostra actitud planteja algun dubte. On és el límit entre la conveniència que un càrrec públic hagi de complir la llei amb el dret, per dir-ho d’alguna manera, a desobeir el que es considera una decisió injusta?

Aquí es tracta de valorar sempre la força que un té. A Berga era claríssim. Tenim un ajuntament amb 17 regidors, 15 dels quals són de partits nítidament independentistes. I a part hi havia un acord plenari de l’any 2012 de la legislatura anterior, amb majoria absoluta de CiU, en què es va aprovar que no es despenjaria l’estelada fins al dia de la independència. Enteníem que no hi havia cap decisió a prendre, la decisió ja estava presa.

La independència es produirà el dia que els estaments policials es prestin a desobeir?

No són només els cossos policials, hi ha tota una sèrie de coses que s’han de qüestionar com, per exemple, a qui han de fer cas els secretaris i interventors dels ajuntaments o els funcionaris de la Generalitat.

Desobeireu en cas que sigueu inhabilitada?

És una de les qüestions que ens hem plantejat en nombroses ocasions. Segurament que sí. Personalment, considero que, en cas que hi hagués inhabilitació, hi haurà d’haver un mecanisme per continuar treballant. Encara hem de definir la fórmula. És veritat que a escala procedimental hi haurà un secretari o un interventor que em vetarà la firma, però podem trobar mecanismes perquè, a escala popular, l’alcalde continuï sent qui era.

No sembla que hi hagi una solució fàcil...

Ja es veurà. No vull perdre més temps amb l’estat espanyol i l’estelada. La nostra tasca és treballar per als ciutadans.

Aprovarà la CUP els pressupostos de la Generalitat de Catalunya?

No en tinc ni la més remota idea. Hi ha moltes pressions de Junts pel Sí. Trobo que és com a mínim lleig. Tot el que estem demanant és socialdemocràcia pura. Ja estem fent propostes que per nosaltres són absolutament de mínims. Els pressupostos de 2017 definiran com serà la república catalana o com volem que sigui. I mantenir una república que seccioni i desposseeixi els drets de la classe treballadora seria trobar-nos en la mateixa situació però en un país diferent. La independència és una oportunitat per canviar, no per quedar-nos vivint de la mateixa manera, amb aquesta diferenciació social absolutament bèstia.

Sou optimista respecte del rumb que està prenent el procés?

Jo sóc optimista de mena i crec que sí, que ho farem de la manera que sigui. Ara bé, quan veig qüestions centrals, bàsiques, de país, com la sanitat, l’educació, que tampoc prenen la dimensió que haurien de tenir, si tot això no es cuida, llavors no sóc gens optimista.