POLÍTICA

Miquel Ensenyat presidirà el Consell de Mallorca els propers 4 anys

Els partits del pacte presentaran avui capvespre els detalls de l'acord programàtic i confirmaran el repartiment de les principals àrees de gestió

Miquel Ensenyat, número 1 de la llista de MÉS al Consell de Mallorca, presidirà la institució durant els 4 anys de mandat, després de l'acord definitiu al qual han arribat les tres formacions que formen la majoria d'esquerres i que serà anunciat oficialment avui capvespre.

Fonts properes als negociadors del pacte al Consell asseguren que durant tota la negociació dels acords de govern de la institució insular hi ha hagut molt bona sintonia entre PSIB, Podem i MÉS, i que tot i les tensions existents a l'equip homònim de les formacions que intenta formar el Govern, en el cas del Consell les coses han anat tota l'estona "per molt bon camí".

Des del primer moment Miquel Ensenyat havia semblat el candidat dels tres amb més opcions de presidir la institució, però durant les negociacions també es va valorar la possibilitat que Francesc Miralles, el número 1 del PSIB, que és la força més votada de l'esquerra, pogués accedir a 2 anys de mandat. MÉS havia reclamat, una vegada es va confirmar el suport de Podem a la investidura de Francina Armengol com a presidenta del Govern, les presidències dels consells de Mallorca i Menorca, si bé la líder socialista va insistir que no es podia compensar una cosa amb l'altra perquè "cada institució es negocia per separat".

Fonts properes als partits del pacte han confirmat que tot i la presidència de MÉS els 4 anys, el PSIB també entrarà a gestionar àrees importants del Consell de Mallorca, i tots els partits asseguren que volen recuperar el seu paper "fonamental per donar resposta a la societat, després de 4 anys d'absoluta inacció i desinterès per part de l'equip de Maria Salom".

Cal recordar que el Consell de Mallorca té importants competències atribuïdes, com són els residus, carreteres i, sobretot, la competència urbanística, ja que n'és la màxima autoritat i la que vetlla pel compliment de la legalitat. A més, també dedica una part important dels seus recursos a afers socials.

 

Acord programàtic

El Consell va ser la institució on més varen tardar a començar les negociacions programàtiques, si bé els partits, una vegada s'hi posaren, varen avançar a molt bon ritme i amb un destacable consens. El document resultant és un acord de 17 planes on figuren tots els compromisos concrets en cadascuna de les àrees i obliga els consellers dels tres partits a aplicar-los, com també a aprovar els pressuposts anuals i a defensar públicament les accions aplicades independentment de qui les executi.

PSIB, MÉS i Podem es comprometen a canviar el model de carreteres existents fins ara, reduint la dimensió dels projectes de carreteres i millorant la xarxa viària secundària. Un dels projectes que es redimensionarà és el de la carretera Llucmajor-Campos, que rep una important contestació social per part de veïns de la zona, que consideren desproporcionada la seva dimensió. També s'aplicarà el pla de gestió de la serra de Tramuntana i es reactivarà l'Agència de Disciplina Urbanística, que durant els passats 4 anys havia quedat pràcticament en no-res.

En matèria de residus s'aturarà la importació de fems de fora de les Illes Balears, i pel que fa a la planificació comercial, s'aprovarà una moratòria de noves grans superfícies comercials.

S'activarà un pla de lluita contra la pobresa, especialment la infantil; es potenciaran les polítiques d'igualtat i joventut; i es crearà un servei d'urgències socials de Mallorca, que estarà actiu les 24 hores del dia i els 365 dies de l'any. Per altra banda, es dotarà de contingut l'Assemblea de Batles i es reactivaran les inversions estatutàries en matèria de cultura, que permetran posar en marxa el Centre Internacional de Fotografia Toni Catany, Can Weyler i Bellpuig. Es negociaran les competències que pertoquen al Consell per l'Estatut i s'exigirà la modificació de la Llei de finançament dels consells. Finalment s'impulsarà l'administració electrònica per fer del Consell una institució moderna, àgil i eficient.

L'acord compromet els partits que el signin a crear una comissió de coordinació i seguiment paritària, en la qual es resoldran també les discrepàncies que puguin aparèixer. Els portaveus dels tres grups, a més, hauran de mantenir reunions preparatòries dels plens.

Tal com va avançar ahir l'ARA Balears, els progressistes han pactat que tornaran a exigir als funcionaris que sàpiguen català. “Es modificarà la relació de llocs de treball per tal d'incloure com a requisit a tots els llocs el català”, diu el document en l'àrea de funció pública. També es compromet a “revisar, unificar i aclarir els criteris retributius”.

El document destaca, entre els 15 punts fonamentals, la gestió política transparent i, en aquest punt, es confirma que es faran públiques les agendes de tots els càrrecs de la institució.

EDICIÓ PAPER 25/05/2019

Consultar aquesta edició en PDF