Miquel Àngel Miranda: “Unes bones labors agrícoles seran fonamentals en el maneig de la plaga”

PalmaLa detecció del bacteri Xylella fastidiosa ha posat en alarma el sector agrícola de les Balears, el Govern i també la comunitat científica de Sanitat Vegetal de la UIB, que té en marxa un estudi d’anàlisi de les espècies de vectors de la plaga. Miquel Àngel Miranda és el responsable del programa d’investigació.

La Xylella ha entrat, però no se’n sap l’origen. On és la X de la plaga?

És molt difícil saber quina n’ha estat la via exacta d’entrada. Es va dir que provenia de Tarragona, quan es va trobar a Portocristo. Després de les analítiques realitzades, no podem saber quin en va ser el primer focus i, per tant, l’origen. Si consideram el que ha succeït en altres bandes, l’entrada de plantes ornamentals pot haver-ne estat la via més probable. Així ha passat a Itàlia, Còrsega, el sud de França i Alemanya. A França es va detectar el 2012 en plantes de cafè procedents de l’Equador i Mèxic. El 2013 es va detectar el brot a Itàlia. El 2014 es varen interceptar plantes de cafè infectades a Holanda. Per tant, podem constatar que a Europa la principal entrada d’aquest bacteri ha estat pel comerç de plantes de cafè, que tenen la particularitat de no mostrar els símptomes de la malaltia. Com que no se n’ha pogut detectar el primer focus, sinó que ja s’ha trobat molt estès a les Illes, no podem saber amb seguretat quin en va ser l’any d’entrada.

Com es propaga?

A través d’insectes xucladors de saba de les famílies Cercopidae, Aphrophoridae i de la subfamília Cicadellinae. Aquestes famílies són comunes a les Balears, no han estat introduïdes i normalment no suposen cap problemàtica important com a plagues, però s’han convertit en protagonistes a causa de la seva capacitat de transmetre la Xylella. La transmissió és de tipus mecànic: l’insecte adquireix el bacteri quan xucla del xilema d’una planta infectada. Llavors, el bacteri comença a reproduir-se a l’interior de l’aparell bucal de l’insecte, de manera que quan torna a xuclar una altra planta, pot transmetre el bacteri. Aquests insectes passen per una fase de nimfa o immadura en què també poden transmetre’l; per tant, no només els adults poden transmetre el patogen, sinó que ho poden fer en totes les fases. Un dels objectius de la nostra recerca és determinar-ne el cicle i la presència als cultius que puguin ser afectats pel bacteri.

La plaga és incontrolable?

Aquest bacteri no té tractament. L’única manera de controlar-lo és mitjançant la destrucció de la planta. Amb podes intenses, a Itàlia han demostrat que els efectes del bacteri es poden alentir, però la malaltia no es cura. La infecció del bacteri dona una simptomatologia poc específica, ja que el que s’observa són fulles seques des de la meitat o als costats, que poden confondre’s amb efectes de sequera o deficiències de nutrients. La confirmació de la presència del bacteri es realitza mitjançant anàlisis, o bé d’anticossos del bacteri o bé amb analítiques més fines de detecció molecular del bacteri en els teixits de la planta.

Quin tipus d’arbre són les víctimes ideals de la Xylella?

Pel que se sap de la situació a Itàlia, la majoria del arbres infectats de manera més severa són vells (més de 65 anys), però també ha malmès arbres joves. En principi, tot apunta que si la planta està sana i ben cuidada, l’efecte del bacteri pot tenir importància i, per tant, unes bones labors agrícoles seran fonamentals en el maneig d’aquesta plaga.

Quin clima l’afavoreix?

Se sap que el clima fred no afavoreix el bacteri, que prefereix climes amb temperatures elevades, com climes tropicals, subtropicals i mediterranis. Malgrat això, hi ha zones, com per exemple el Canadà, on el bacteri s’ha trobat. Les baixes temperatures poden ajudar que les plantes es recuperin, fet que limita l’efecte del bacteri. Aquest fenomen s’ha observat en vinyes dels Estats Units.

Què es pot dir als pagesos que demanen què hi poden fer?

Des d’una perspectiva fitosanitària, l’única opció viable per ara és la lluita contra els vectors i intentar evitar que les parcel·les que no estan infectades s’infectin. Per això, es recomanaran una sèrie d’insecticides per lluitar contra els adults, però el més important serà determinar el moment en el qual aplicar aquests insecticides. Un aspecte fonamental serà la gestió de la coberta vegetal, pel fet que una part del cicle dels insectes vectors es duu a terme a la coberta herbàcia entre la primavera i l’estiu, quan la temperatura augmenta i la coberta queda seca; aleshores és quan les formes immadures han completat el cicle i els adults passen a alimentar-se dels arbres, amb el consegüent perill de transmissió del bacteri. La clau és entendre com es comporta cada sistema agrícola amb el tipus de vegetació que l’acompanya al llarg del seu cicle i quina és la incidència del vector i la transmissió del bacteri. Queda, per tant, una feina extensa de recerca que necessitarà mitjans per tal d’entendre com es comporta aquest nou bacteri en els cultius del conjunt de les Illes Balears. De moment, tenim un projecte finançat per la Conselleria d’Agricultura en el qual, a més de mi mateix, com a responsable, hi participen les investigadores i doctores Claudia Paredes i Mar Leza. El projecte té com a objectiu conèixer les espècies de vectors i la seva activitat en els cultius al llarg d’un any.