Milena Costas: “El documental és un missatge d'esperança, que podem canviar les coses si realment creim que podem”

Experta en drets humans, ha estat l'encarregada de presentar aquest dilluns el documental 'Jean Ziegler: the optimism of willpower' en el marc de l'Atlàntida Film Fest 2017

Milena Costas, experta en drets humans i consultora externa del comitè assessor del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides, va ser l'encarregada de presentar aquest dilluns al CineCiutat el documental 'Jean Ziegler: optimism of willpower', del director suís Nicolas Wadimoff, en el marc de l' Atlàntida Film Fest 2017. Aquest film ens acosta a la vida del conegut polític i sociòleg Jean Ziegler, que va trobar la seva vocació definitiva després d'una trobada amb el Che Guevara l'any 1964. Molt crític amb el sistema bancari del seu país, Suïssa, actualment és el vicepresident del Comitè Assessor del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides, integrat per 18 experts i que funciona com a “grup de reflexió” que ofereix assessorament basat en estudis i investigacions.

D'on parteix aquest documental?

Jean Ziegler sempre ha rebutjat qualsevol tipus d'invitació per fer documentals o pel·lícules, però va tenir confiança en el projecte de Nicolas Wadimoff perquè, a part que havia estat alumne seu de Sociologia a la Universitat de Ginebra, havia vist algunes pel·lícules seves i sabia com treballava. El fet que no fos una pel·lícula sobre la seva persona sinó un documental sobre la seva feina el va fer confiar en el seu projecte i va pensar que era una oportunitat per donar a conèixer la seva lluita contra els fons voltor, que era una qüestió que estava bastant oculta. El projecte mostra, d'una banda, aquesta lluita que està duent a terme les Nacions Unides contra els fons voltor i el mandat que tenia el comitè assessor del Consell de Drets Humans d'elaborar-ne un informe, i de l'altra, és el viatge que Ziegler va fer a l'Havana i el seu "retrobament" amb el Che, que com s'explica al documental va ser la seva força vital en l'activisme, en la seva lluita contra el secret bancari, els paradisos fiscals...Ziegler va fins a les darreres conseqüències de les seves conviccions i dels seus ideals i tal vegada aquesta agressivitat en la presentació de les coses és el que aconsegueix, com diu ell, “sublevar la consciència humana de la gent”.

Quina resposta ha tingut a Suïssa?

És un personatge conegut a Suïssa, molt polèmic i controvertit. El documental s'ha pogut veure en diversos cinemes, hi ha bastants cinemes alternatius a Suïssa i ha estat bastants mesos en cartell. Ha tingut molta resposta i afluència de públic.

Vós que treballau amb Jean Ziegler al comitè assessor, com el definiríeu?

Sempre dic que és un idealista en un país de racionalistes. Crec que és una persona amb una gran qualitat humana, un comunicador consumat, molt respectuós. Té 84 anys i una energia enorme, no ha vingut a Palma perquè està al G-20. És una persona absolutament compromesa, que treballa tot el dia; sap que la seva paraula serveix, i us puc assegurar que va a qualsevol acte.

Quin missatge creis que transmet el documental?

Quan vaig parlar-hi per a la presentació del documental, em va dir: sobretot transmet al públic esperança. En un moment del documental, Ziegler cita Neruda i diu: “Ens podran tallar totes les flors però no podran aturar la primavera”. El documental ens diu que tots nosaltres, allà on estiguem, podem lluitar per millorar les coses, és un missatge d'esperança, que podem canviar les coses si realment creim que podem, i ell n'és un exemple.

Ziegler insisteix molt en el fet de lluitar cadascú des de ca seva.

Ell defensa que cadascú té una missió i que tots podem lluitar des del nostre país. De fet, és el que li va dir el Che quan es varen conèixer a Suïssa. Ziegler se'n volia anar amb ell i el Che li va dir que no havia d'anar enlloc, que es fixàs en tot el que hi havia per fer a Suïssa...

El documental també permet conèixer una mica més les Nacions Unides per dins...

Sí, es varen gravar algunes sessions i reunions, es veuen diplomàtics parlant; record que la gent es tallava una mica... Crec que en aquest sentit és un documental inèdit, dona accés o sales i reunions que el públic no veu normalment quan fa visites guiades.

I com és treballar a les Nacions Unides?

El joc és difícil d'entendre, hi has d'haver fet feina molts d'anys per entendre les dinàmiques de blocs; hi ha sobretot un bloc occidental, un bloc de països menys desenvolupats, països en vies de desenvolupament, i depenent de l'eix temàtic, es formen unes aliances o unes altres. En general, la gent que treballa en drets humans ho fa per vocació i fa molta feina, però com a totes les organitzacions, hi ha gent que treballa moltíssim i gent que no fa res. 

Com heu comentat, el documental coincideix amb l'elaboració de l'informe sobre els fons voltor. Quina repercussió ha tingut?

Sí, va ser un mandat liderat per l'Argentina de Cristina de Kirchner. Just en aquell moment s'aproximaven les eleccions i l'Argentina estava intentant que l'informe sortís tan aviat com fos possible. Al final, amb el canvi de govern, el primer que va fer Mauricio Macri va ser pagar el deute als fons voltor i va endeutar el país per molts anys. Estam parlant de xifres astronòmiques; han cobrat un 1.600% més del que varen pagar. I aquest pagament es fa a través de retallades. De fet, poc després del pagament, la factura del llum es va incrementar un 400%. Des d'un punt de vista internacional és una pena, perquè havien fet una estratègia molt bona, havien aconseguit el suport de molts països contra els fons voltor. Molts països africans feia anys que patien l'agressió dels fons voltor i ningú no hi feia res, només gràcies al cas argentí es va aconseguir cridar l'atenció del Consell de Drets Humans i del comitè assessor, que és el que va elaborar aquest informe.

EDICIÓ PAPER 15/06/2019

Consultar aquesta edició en PDF