Menorca: un pla d’infraestructures ambiciós per al sector de l’educació

MaóEn els pròxims dies, la Conselleria balear d’Educació hauria de presentar el pla d’infraestructures per als anys 2016-2019. Un full de ruta en el qual s’indiquen les actuacions prioritàries per a cada illa. En el cas de Menorca, el deteriorament d’alguns centres ha generat lleus incidents en els últims mesos. Sense anar més lluny, les filtracions d’aigua han provocat endarreriments importants en les obres que s’estan duent a terme al Joan Benejam, de Ciutadella. Però totes les alarmes es van encendre arran de les goteres a les aules del Joan Ramis i Ramis de Maó.

Un centre que ha quedat obsolet i que, a través d’un projecte que des de l’any 2010 és en un calaix de la Conselleria, s’hauria pogut solucionar amb una ampliació. Una actuació que amb el nou pla d’infraestructures educatives serà una realitat. Així ho ha anunciat el delegat d’Educació a l’illa, Joan Marquès, a l’ARA Balears. Cal remarcar que, dins aquest pla, no s’inclouen els projectes que consten d’un conveni entre ajuntaments i el Govern balear. Aquest seria el cas del Conservatori de Música de Menorca i de l’Escola d’Adults a Maó. També és el cas de la construcció de la nova escola al Mercadal. Després de molts anys d’incompliments, en els pressupostos per al 2018 el Govern destinarà més d’un milió d’euros per a la redacció del projecte.

Punt de partida

El pla d’infraestructures no deixa de ser una proposta de partida segons la qual, en funció de les necessitats dels centres educatius, es distribueix per import i anualitat. La Conselleria d’Educació prioritzarà les ampliacions en aquelles escoles que tenen aules modulars. Aquesta serà una de les primeres línies de feina. Mentrestant, la supressió de barreres arquitectòniques també preocupa l’Executiu. Hi haurà una inversió important per instal·lar ascensors. Així, el Pintor Torrent, el Nostre Senyora de Gràcia, l’Antoni Joan i el col·legi de Sant Lluís seran els destinataris d’aquesta intervenció pública.

De moment, des de la delegació d’Educació a Menorca volen esperar la presentació oficial del pla, tot i que Joan Marquès ha deixat clar que “intentarem donar resposta a les necessitats dels centres. Caldrà prioritzar, perquè fa molts anys que no s’inverteix en Educació. Però, amb aquest pla, assumirem projectes urgents i que actualitzaran les dependències dels espais”. Marquès ha confirmat que el projecte d’ampliació del Ramis i Ramis de Maó estarà inclosa en el document, ja que “és una petició que, des de feia molta estona, reivindicava la direcció del centre i una necessitat de la instal·lació. Malgrat tot, hi ha altres prioritats, com ara el Conservatori, l’Escola d’Adults i la nova escola al Mercadal”.

Cost

En canvi, el director del Ramis i Ramis, Llorenç Pons Llabrés, ha explicat el cost econòmic de l’ampliació. Llabrés situa la xifra “entre dos i tres milions d’euros. Som conscients que hi ha altres prioritats, però confiam en la paraula de la Conselleria i estam segurs que les obres s’executaran dins l’actual mandat”.

És probable que el pla d’infraestructures segueixi la mateixa tendència a la resta d’Illes. En el cas de Menorca, molts centres han quedat obsolets, però, estructuralment, presenten un bon estat. Durant la passada legislatura del PP les imatges d’aules amb filtracions i avaries en les calderes eren constants. Fred a l’hivern i calor a l’estiu. Sense calefacció i sense aire condicionat a les aules. Una inèrcia que cal capgirar, segons reclama la comunitat educativa, aprofundint en ampliacions i construccions modernes i adaptades als nous temps. Aquests dies se sabrà quines són les intencions concretes del Govern per revertir i millorar la situació.

Evitar la massificació a les aules: un gran repte

L’elevada ràtio que presenten moltes aules del sistema educatiu balear ha alarmat part de la comunitat educativa, que opina que es perd en qualitat educativa. De fet, la construcció de barracons per fer front a les mancances que tenen els centres no convida a l’optimisme. El Govern se’n defensa dient que s’hi està posant remei, però els crítics no ho acaben de veure clar.