La Mediterrània, mar de plàstic
En menys de 100 anys, les 1.455 tones de residus plàstics que alberga hauran passat a formar part de l'ecosistema marí
PalmaLa superfície de la mar Mediterrània, sobretot en zones costaneres, alberga al voltant de 1.455 tones de residus plàstics, que suposen una greu amenaça per a les espècies marines, la salut i l'economia. És més, "en menys de 100 anys aquests residus plàstics hauran passat a formar part de l'ecosistema marí", adverteix un estudi que publica la revista 'Marine Environmental Research'.
Els resultats, obtinguts per un equip de científics liderat pel Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC) en el marc del projecte de recerca NIXE III, revelen la presència de residus plàstics en totes les mostres marines preses. "El 97% dels residus marins trobats en aquestes mostres van ser plàstics", subratllen els autors.
Durant diversos viatges realitzats el 2011 i el 2013, els investigadors van repetir pel Mediterrani els recorreguts històrics que l'arxiduc Lluís Salvador d'Àustria va realitzar fa 100 anys, amb la finalitat de comparar-ne resultats.
La primera de les expedicions es va realitzar des de les Illes Balears fins al mar Adriàtic, mentre que la segona va ser des de les Balears fins al mar Jònic.
Es van analitzar 70 mostres de la superfície marina i les dades van revelar que, de mitjana, contenien unes 147.500 partícules de plàstic per quilòmetre quadrat. Aquests resultats, extrapolats a la superfície de tota la mar Mediterrània, situarien una xifra propera a les 1.455 tones de plàstic.
"Aquestes partícules suposen una greu amenaça per a l'ecosistema marí i podrien tenir conseqüències importants per a la salut humana i les activitats econòmiques", explica Lluís F. Ruiz-Orejón, investigador del CSIC al Centre d'Estudis de Blanes.
La grandària dels plàstics localitzats varia, encara que en totes les mostres s'han trobat microplàstics –de menys de 5 mil·límetres– i les partícules més abundants són d'1 mil·límetre.
"Els plàstics sofreixen un procés de fragmentació quan es troben en mars, i com més petita n'és la grandària més augmenten els organismes per als quals està disponible la partícula i, per tant, la seva repercussió en la cadena tròfica", assenyala Ruiz-Orejón. És imprescindible, diu, fer un seguiment de la contaminació per plàstics dels mars, conèixer-ne les possibles zones d'acumulació, malgrat la variabilitat dels corrents al Mediterrani, i aportar nova informació als models de distribució.
