Balears 07/04/2017

Mediar en la violència masclista, un impossible

Rosa Arrom, de la UIB, contra el vet de la mediació en aquests processos penals

A. Schnabel
2 min
La doctora Rosa Arrom, catedràtica de la UIB i experta en Dret Privat i Processal, durant la seva intervenció a les jornades.

PalmaEl tractament que avui es dona a les víctimes de violència de gènere, previst a la Llei Orgànica del 2004, està sota la lupa. Aquesta setmana s’han celebrat les primeres Jornades internacionals d’actualització jurídica sobre el dret de família, organitzades per la UIB. Aquestes conferències aplegaren al voltant d’un centenar de juristes amb l’objectiu de passar llista dels problemes i les mancances del dret i la llei vigent. En una de les xerrades, la catedràtica de la UIB Rosa Arrom travà una reflexió sobre l’exclusió de la violència de gènere de l’àmbit de la mediació penal.

Reparació

La mediació és una fórmula de resolució de conflictes que, en l’àmbit penal, permet a la víctima i al delinqüent -o “victimari”- participar activament en la solució de les dificultats resultants del delicte, amb ajuda d’una tercera persona independent, el mediador. A la mediació penal, s’hi accedeix sempre que les dues parts vulguin participar-hi i emergeix en el marc d’un moviment d’humanització de la justícia penal que pretén potenciar la reinserció i la reparació dels danys.

Tot i els beneficis que per Arrom suposaria introduir la mediació en el procés penal, en els delictes de violència de gènere aquesta és prohibida per l’article 44.5 LO 1/2004. La polèmica de l’exclusió de la mediació en l’àmbit de la violència de gènere, segons explicà Arrom, ha implicat tant la doctrina jurídica, la jurisprudència i els diferents tribunals, com la discussió social.

Cal tenir en compte, segons Arrom, que en aquests casos penals l’absència de mediació i, per tant, una trobada entre la víctima i el delinqüent comporten amb tota probabilitat el risc que es produeixi una nova agressió. Ara bé, la possibilitat d’aplicar aquesta fórmula permetria, en opinió d’Arrom, evitar aquest perill. A més a més, suposaria tant per a la víctima com per al victimari trobar respostes difícils d’abastar d’una altra manera. Tanmateix, a través de la mediació “s’impulsaria el procés de reparació, d’empoderament i d’enfortiment de la víctima i afavoriria el reconeixement de l’error per part del delinqüent, així com la presa de consciència o la necessitat de disculpa i reparació”, afirmà Arrom.

Per concloure, la catedràtica explicà que l’article primer de la Llei Orgànica del 2004 “es presta a l’equívoc” perquè no deixa clar si la protecció a les víctimes de la violència de gènere s’estén a les relacions entre homes i dones que suposen des del seu origen una relació patològica de dominació o si aquesta es produeix més enllà d’una relació desigual des del principi.

stats